¡°Pro patria mori¡±

El t¨ªtol d¡¯aquest article nom¨¦s ¨¦s un tros de la frase llatina ¡°Dulce et decorum est pro patria mori¡±, que podem traduir com: ¡°Dol? i honorable ¨¦s morir per la p¨¤tria¡±. ?s un vers d¡¯Horaci (Odes III, 2, 13), que va tenir gran fortuna a la hist¨°ria de les guerres amb biaix m¨¦s o menys patri¨°tic, o nacionalista, que s¨®n quasi totes les que s¡¯han produ?t, llevat de les ocasionades per causes religioses. Als temps moderns, es diu que Simon Fraser, onz¨¨ senyor de Lovat (no confondre amb Llovet), intrigant escoc¨¨s jacobita i independentista, la va dir abans de ser executat a Londres el 1747.

Sigui com sigui, la dita no ha prosperat gaire despr¨¦s que van passar els temps heroics de l¡¯Imperi rom¨¤, encara que va reviure, amb una notable variant, al temps de les persecucions contra els primers cristians fins a Diocleci¨¤: aquests morien per la Gran P¨¤tria, que ¨¦s el Regne del Cel, ¨¦s a dir, per Crist i el seu Pare i fam¨ªlia tota: una diguem-ne superp¨¤tria.

La localitzaci¨® f¨ªsica d¡¯aquest constructe verbal ha variat en la hist¨°ria: Ulisses tenia la p¨¤tria a ?taca, i va fer tot l¡¯humanament i semidivinament possible per tornar-hi despr¨¦s de l¡¯exili a Og¨ªgia, per b¨¦ que ?taca era un regne miserable, una illa rocallosa, de terres est¨¨rils. (Amic Llach: no ens vulgueu fer anar a un lloc tan aspriu!). Quan a Anax¨¤goras van preguntar-li on era la seva p¨¤tria, assenyalava el cel amb l¡¯¨ªndex d¡¯una m¨¤. Di¨°genes i S¨°crates solien considerar-se ¡°ciutadans del m¨®n¡±, cosmopolites, i la p¨¤tria els importava un rave. Crates el Teb¨¤ va riure¡¯s d¡¯Alexandre quan aquest va parlar de ¡°reedificar la seva p¨¤tria¡±, dient-li que era una cosa arriscada, perqu¨¨ sempre podia sorgir un altre alexandre que li anihil¨¦s la p¨¤tria per segona vegada. I Aristip era de l¡¯opini¨® que un savi no havia d¡¯arriscar mai la vida per una colla d¡¯insensats, amb el pretext que calia morir per un tros de terra.

Tirant avant, el poeta angl¨¨s Wilfed Owen va escriure un poema, arran d¡¯un atac amb gas durant la Primera Guerra Mundial, al final del qual es diu que el vers d¡¯Horaci ¨¦s, comptat i debatut, ¡°la mentida de sempre¡±; i Bertolt Brecht va titllar la mateixa frase de ¡°propaganda barata¡± (Zweckpropaganda) i va escriure que ¡°¨¦s molt m¨¦s dol? i m¨¦s honorable viure per la p¨¤tria que morir per ella¡±. Podr¨ªem afegir-hi una colla de refer¨¨ncies que ens portarien fins a la frase final (fals heroisme dels westerns) del film Johnny va agafar el fusell (el seu).

El cas ¨¦s que el segon secretari de la mesa del nostre Parlament, Jaume Alonso-Cuevillas, va dir en una entrevista que no li semblava una cosa assenyada (m¨¦s aviat, una bestiesa) jugar a fer proclames i dictar resolucions a la seu de la nostra primera instituci¨® si es tenien en compte les conseq¨¹¨¨ncies que comportava una cosa aix¨ª, com ja ha quedat demostrat: pres¨® i vides escapades, si no escap?ades. Alonso va dir: ¡°Qu¨¨ ¨¦s m¨¦s efica? per desgastar l¡¯Estat? Denunciar una cosa o deixar que ens inhabilitin sense pena ni gl¨°ria per una ximpleria?¡±.

La presidenta del Parlament, que ha hagut de passar per tres universitats per aconseguir una pla?a de funcion¨¤ria de l¡¯Estat ¡ªho heu llegit b¨¦: de l¡¯Estat espanyol¡ª va fulminar Alonso-Cuevillas en un dir Jes¨²s perqu¨¨ l¡¯estrat¨¨gia del t¨¤ndem Puigdemont-Borr¨¤s, com va quedar clar des del primer discurs de la geganta ¡ªcap discurs parlamentari, sin¨® pr¨°piament i ins¨°litament un discurs de govern, perqu¨¨ es vegi fins a quin punt els poders legislatiu i executiu van ara de bracet a Catalunya¡ª, ser¨¤ una estrat¨¨gia de confrontaci¨® i desobedi¨¨ncia amb l¡¯Estat espanyol: el mateix estat que li ha assegurat una canongia per a tota la vida.

Aqu¨ª no va acabar la cosa. Un antic vicepresident de la Mesa, Josep Costa, va dir, en refer¨¨ncia a les paraules d¡¯Alonso, que ¡°anar a la pres¨® o ser inhabilitat per defensar la sobirania del Parlament ¨¦s una cosa dign¨ªssima¡±. I va afegir-hi: ¡°Si alg¨² no pot o no vol assumir aquest risc, no hauria de formar part de la Mesa¡±.

Ja hem arribat al cap del carrer: aquesta ¡°dignitat¡± de qu¨¨ parla Costa ¨¦s una glossa del vers horaci¨¤: ¡°Dulce et decorum est pro patria mori¡±. Ara nom¨¦s cal presentar a l¡¯opini¨® p¨²blica la pregunta, gens ret¨°rica, si els catalans independentistes estan disposats a donar la vida, o la llibertat de moviment, per aquesta cosa tan vaga, encara no ben definida a Catalunya, que en diem ¡°p¨¤tria¡± i, amb variacions, ¡°naci¨®¡±. No sembla que els pol¨ªtics que van c¨®rrer cames ajudeu-me a l¡¯estranger per no passar uns anys a la pres¨® (extrem certament lamentable, potser injust i tot) siguin de la mateixa opini¨® que Costa, perqu¨¨ no solament no han ofert decorosament la seva vida per aquesta ¡°p¨¤tria¡± (de fet, viuen la mar de b¨¦ en una altra), sin¨® que no van arriscar-se ni tan sols a passar pels tribunals per defensar-se. Aix¨° ¨¦s tot el contrari del que preuava Horaci. El que van fer no ¨¦s ni dol? ni decor¨®s. L¡¯honorable Maci¨¤, que era militar, va ser m¨¦s valent i va agafar un fusell, a Prats de Moll¨®, com Johnny.