El guanyador s¡¯ho emporta tot

Barcelona ha volgut conjurar la depressi¨® postcovid amb un exercici d'impuls i projecci¨® econ¨°mica cap al futur. Organitzada per l'Ajuntament, el programa de Barcelona reACT ha volgut subratllar la seva capacitat de resili¨¨ncia i recuperaci¨®. Les 25 sessions de treball, els 111 ponents i el compendi de projectes presentats donen per a molt m¨¦s del que cap en aquest article. El resum serien els 100.000 llocs de treball que s'espera crear en 10 anys gr¨¤cies a la vintena de projectes de transformaci¨® digital, ecol¨°gica, innovaci¨® tecnol¨°gica i impuls de la ind¨²stria creativa que s'han presentat. La idea central ¨¦s continuar apostant pel coneixement i atreure talent internacional per refor?ar la posici¨® de Barcelona com a ciutat global. Sona b¨¦. En la societat del coneixement, la competitivitat, la creativitat i la capacitat d'atreure talent s¨®n fonamentals. Per¨° no suficients per garantir la prosperitat. Aquest era el paradigma de fa vint anys. Es va presentar com la vareta m¨¤gica per aconseguir una bona posici¨® global, per¨° fins i tot les ciutats de m¨¦s ¨¨xit ara estan en crisi.

El principal te¨°ric de la creativitat com a motor econ¨°mic, el professor Richard Florida, ara establert a Toronto, ha hagut de revisar els seus postulats. El seu llibre The Rise of the Creative Class, publicat el 2002, va tenir un impacte enorme. En les seves confer¨¨ncies solia reproduir les paraules de la presidenta de multinacional Hawlett Packard en una reuni¨® amb governadors dels EUA: ¡°Quedin-se amb els seus incentius fiscals i les seves autopistes. Nosaltres anirem all¨¤ on hi hagi les persones amb talent¡±.

Es van fer molt famoses les tres T de la f¨®rmula de Richard Florida per a l'¨¨xit: tecnologia, talent i toler¨¤ncia

Als tres llibres que va publicar sobre el tema, Florida va insistir que ¡°la creativitat humana ¨¦s la font decisiva de l'avantatge competitiu¡± i que la millor f¨®rmula perqu¨¨ una ciutat pugui competir a nivell global ¨¦s crear un entorn de creativitat capa? d'atreure talent. Es van fer molt famoses les tres T de la seva f¨®rmula per a l'¨¨xit: tecnologia, talent i toler¨¤ncia. De les tres ha fet provisi¨® Barcelona. Ara ¨¦s capa? de generar i atreure talent en sectors capdavanters com les noves tecnologies digitals i la biomedicina. Tamb¨¦ t¨¦ unes condicions f¨ªsiques i culturals que la fan atractiva com a lloc per viure. I ser coneguda a nivell global li ha perm¨¨s crear una poderosa ind¨²stria del visitant. ?s capa? de generar coneixement i riquesa, s¨ª, per¨° la crisi financera, l'emerg¨¨ncia clim¨¤tica i el dur¨ªssim test d'estr¨¨s de la pand¨¨mia han revelat que aquestes tres condicions no s¨®n suficients per garantir una prosperitat duradora.

Richard Florida acaba de publicar un nou llibre titulat precisament The New Urban Crisis. Vint anys despr¨¦s de la s¨¨rie sobre l'auge de les classes creatives, admet que fins i tot les ciutats de m¨¦s ¨¨xit viuen una nova crisi urbana marcada per l'augment de les desigualtats, una creixent segregaci¨® social i el r¨¤pid empobriment de les classes mitjanes. La concentraci¨® de talent atreu talent, per¨° com m¨¦s gran, m¨¦s densa i m¨¦s intensiva ¨¦s l'activitat tecnol¨°gica, major ¨¦s el grau de desigualtat i polaritzaci¨® social. La riquesa tendeix a concentrar-se en capes cada vegada m¨¦s redu?des

Per molt talent que atregui, com prosperar¨¤ Barcelona si no ¨¦s capa? de garantir als seus propis joves un habitatge digne i assequible?

i privilegiades de la poblaci¨®, mentre la resta perd poder adquisitiu i capacitat d'influ¨¨ncia.

Tots esperen com un mann¨¤, tamb¨¦ Barcelona, els fons europeus de la Next Generation. Amb ells espera consolidar els interessants projectes de desenvolupament digital i d'economia verda i blava que s'acaben de presentar. Per¨° tots saben que no es tracta nom¨¦s de rellan?ar l'economia, sin¨® de transformar-la. Als anys 90, el projecte ol¨ªmpic va catapultar Barcelona com a ciutat global. En l'¨¨xit va tenir tamb¨¦ la seva penit¨¨ncia: turisme massiu, especulaci¨®, ennobliment, polaritzaci¨® social. Ara aquest model est¨¤ en crisi i Barcelona necessita reinventar-se, per¨° aquesta vegada nom¨¦s pot ser amb la just¨ªcia social com a motor de transformaci¨®.

Eliminar les bretxes socials ¨¦s ara el gran repte de les grans metr¨°polis. I aix¨° exigeix, segons Florida, aplicar pol¨ªtiques dr¨¤stiques i valentes que trenquin l'actual din¨¤mica del winner take all, el guanyador s¡¯ho emporta tot. Per molt talent que atregui, com prosperar¨¤ Barcelona si no ¨¦s capa? de garantir als seus propis joves un habitatge digne i assequible? Una ciutat no pot prosperar si no ¨¦s capa? de garantir prou ingressos a la seva poblaci¨® i per a aix¨° necessita, segons Florida, instruments com un salari m¨ªnim de ciutat que tendeixi a anivellar el que la desregulaci¨® laboral ha desnivellat, i un ingr¨¦s m¨ªnim vital que rescati als que estan en risc d'exclusi¨®. Parafrasejant Bill Clinton, all¨¤ on abans es deia ¡°?s la creativitat, est¨²pid!¡±, ara s¡¯ha de dir: ¡°?s la desigualtat, est¨²pid!¡±