Irene Vallejo: ¡°El b¨¦ no es nota, el mal ¨¦s soroll¨®s¡±

Al voltant d'Irene Vallejo (Saragossa, 41 anys) hi ha un halo de llum que l'embolcalla a casa seva, plena de llibres, i en racons d'aquesta prestatgeria tamb¨¦ s'hi veuen, igualment il¡¤luminades, figures que segurament s¨®n joguines del seu fill. Ella ha triat aquest dia, el 14 d'abril, per parlar de la vida i dels llibres, que en realitat s¨®n el tema del llibre m¨¦s llegit i divulgat en els ¨²ltims anys, el seu molt fam¨®s El infinito en un junco (Siruela). Aquesta vegada parlem sobretot del que passa, i comencem per la commemoraci¨® del dia.

Pregunta. Aquest mat¨ª s'ha sentit dir a les Corts que aquest dia es commemora un acte criminal.

Resposta. ?s un dia agn¨°stic. Aquest adjectiu ¨¦s terrible. La Rep¨²blica es va enfonsar precisament per la polaritzaci¨® i per la incapacitat d'entesa. ?s trist veure espurnes d'aix¨° mateix en el present. Si pogu¨¦ssim aprendre la lli?¨® seria per no tornar mai a enfrontar-nos d'aquesta manera. La meva ¨¤via va ser una nena republicana, i em parlava moltes vegades de les esperances, de l'educaci¨®, la cultura, de les oportunitats que hi havia per a les dones en la Rep¨²blica. I aix¨ª ¨¦s com vaig con¨¨ixer la Rep¨²blica en les converses de casa. Despr¨¦s la guerra va travessar totes les vides dels meus avis i dels meus pares i va deixar un rastre terrible. Els records d'aquesta ¨¨poca s¨®n tamb¨¦ els de quan encara semblava que hi havia lloc per a l'esperan?a en aquella Rep¨²blica de la infantesa dels meus avantpassats.

¡°El problema no s¨®n tant les opinions, sin¨® la manera moltes vegades agressiva i violenta amb la qual s¡¯utilitza el llenguatge¡±

P. Vost¨¨ ¨¦s de les persones que ha generat m¨¦s unanimitat en aquest pa¨ªs crispat.

R. Em sorpr¨¨n, perqu¨¨ semblava que la unanimitat era tamb¨¦ una causa perduda. Tinc confian?a, gaireb¨¦ diria una fe ancestral, en la paraula. Crec que ¨¦s molt important com es diuen les coses. El problema no s¨®n tant les opinions, sin¨® la manera moltes vegades agressiva i violenta amb la qual s'utilitza el llenguatge. Sempre faig un esfor? especial, des de l'humor, des de la suavitat, per utilitzar b¨¦ les paraules, per dir el que he de dir d'una manera que no vagi contra ning¨². Marc Aureli deia que l'amabilitat ¨¦s invencible. Quan est¨¤s parlant, si mantens la serenitat i l'eleg¨¤ncia, el que es desacredita ¨¦s el que t'ataca, i no hi ha manera que es pugui v¨¨ncer alg¨² que ¨¦s amable. He intentat fer d'aquesta reflexi¨® una divisa: la cura, el respecte a qui em parla, l'elecci¨® acurada de les paraules perqu¨¨ no hi hagi agressivitat. Aquesta manera de respectar a qui ens adre?a la paraula al final acaba sent m¨¦s contagiosa del que ens pensem. A les xarxes socials com m¨¦s agressiu ets sembla que despertar¨¤s m¨¦s atenci¨®, i aix¨° ¨¦s una perversi¨®.

P. A vost¨¨ l'elogien fins i tot a les xarxes.

R. S¨ª, excepte en alguna ocasi¨® a?llada. He creat una comunitat a la qual tothom acudeix esperant el que no troba a altres llocs, aquest requisit imprescindible que ¨¦s el respecte. Al final, hem de viure amb la gent que opina d'una altra manera; els tenim a prop, s¨®n els nostres amics o la nostra fam¨ªlia. La fam¨ªlia ¨¦s l'¨²ltim reducte en el qual hi ha difer¨¨ncies d'opinions, perqu¨¨ en la realitat de les xarxes estem en una bombolla on en general parlem amb els qui pensen com nosaltres, aix¨ª que perdem el costum de parlar amistosament amb els qui no pensen igual.

P. Hi ha gent que ha trobat en el seu llibre alleujament per al seu dolor.

R. ?s possible que, posant molta atenci¨® en la lectura, el dolor es vagi diluint. La trag¨¨dia que vivim s'est¨¤ aguditzant en espirals successives que es nodreixen d'informaci¨®, de tert¨²lies i d'enganys. ?s important fixar l'atenci¨® en un altre lloc. Vaig escriure El infinito en un junco com a part d'aquesta ter¨¤pia. Estava atenent el meu fill a l'hospital, i despr¨¦s, a casa, despr¨¦s de l'alta, amb molta ansietat per la seva salut. I vaig escriure el llibre precisament per centrar l'atenci¨® en una altra cosa, per pensar en alguna cosa lluminosa que m'ajud¨¦s a suportar la situaci¨®. Escrivia gaireb¨¦ d'una manera terap¨¨utica. I potser per aix¨° el llibre pot tenir aquest mateix efecte. No dic que pugui eliminar el dolor i eliminar-lo totalment, per¨° pot tenir un efecte una mica sedant, i tamb¨¦ estimulant. Florence Nightingale, una de les pioneres de la infermeria, es va trobar en la guerra de Crimea amb uns hospitals improvisats, en molt males condicions, i va fer que hi entr¨¦s la llum i que hi hagu¨¦s llibres per als soldats. I nom¨¦s amb aix¨° va rebaixar la mortalitat, perqu¨¨ va millorar les condicions en les quals es vivia la malaltia. Una cosa semblant va passar a l'hospital d'Ifema durant la pand¨¨mia: van portar llibres i va millorar l'estat dels malalts. Els llibres i la lectura, les paraules en general, s¨®n part de la salut del m¨®n, a m¨¦s de la medicina i la ci¨¨ncia.

¡°Estava atenent el meu fill a l¡¯hospital (...). I vaig escriure el llibre precisament per centrar l¡¯atenci¨® en una altra cosa, per pensar en una cosa lluminosa que m¡¯ajud¨¦s a suportar la situaci¨®¡±

P. Com ha afectat el seu llibre a la seva manera de ser?

R. M'ha capgirat la vida. I t¨¦ conseq¨¹¨¨ncies. Molts em diuen: ¡°No canvi?s!¡±. Per¨° ¨¦s impossible. La vida ¨¦s canvi permanent, les circumst¨¤ncies et van modelant. M'esfor?o a mantenir lleialtats essencials i intento adaptar-me a aquesta situaci¨® tan estranya en qu¨¨ ha passat tot aix¨°. En primer pla, la pand¨¨mia, la consci¨¨ncia del patiment general que m'envoltava. Amb els meus articles intento ajudar a suportar aquest dol que ens afecta a tots. Em preocupa molt que aquesta situaci¨® ens porti a suprimir el dol. ?s important que el verbalitzem i que comencem a afrontar-lo ja, perqu¨¨ si no ser¨¤ el naixement de molts problemes que vindran. Que s'impedeixi que els n¨²meros fatals es converteixin en una estad¨ªstica. Amb tota la meva experi¨¨ncia de cures i de dol puc ajudar a fer que la gent se senti acompanyada en aquesta solitud en qu¨¨ ha viscut les p¨¨rdues. En aquests anys vaig cuidar el meu pare en els ¨²ltims temps de la seva malaltia, i despr¨¦s he cuidat el meu fill¡­ S'est¨¤ vivint la crisi tamb¨¦ des d'una situaci¨® d'especial desemparament dels discapacitats.

P. Va ser escrivint el seu llibre mentre sentia i experimentava tot aix¨°.

R. Era la meva situaci¨®, per¨° despr¨¦s ha estat la situaci¨® de tots durant la pand¨¨mia. Potser aix¨° explica tamb¨¦ el que ha passat amb el llibre i la manera en qu¨¨ l'ha llegit molta gent. Intento extrapolar el que a mi em va servir durant aquell per¨ªode tan dur i com vaig trobar un refugi en l'escriptura i, sobretot, intentar concentrar-me en les coses bones, en la part lluminosa. Ho feia per contrarestar o per mantenir els equilibris mentre passava per aquestes experi¨¨ncies. Ara passem per una ¨¨poca de discursos pessimistes. El meu avi patern deia una frase que se m'ha quedat marcada: ¡°El b¨¦ no es nota¡±. Era una persona molt cuidadora, evitava el dany de la gent, tot i que ells no ho arribessin a saber. Deia: ¡°El mal ¨¦s soroll¨®s, el b¨¦ no es nota perqu¨¨ no grinyola¡±. Ara hi ha molta gent que est¨¤ fent el b¨¦ que no sona, i potser haur¨ªem de mirar al voltant per observar quants estan fent esfor?os perqu¨¨ les coses funcionin. Ara predominen les queixes, les protestes o la indignaci¨®, i no ens fixem tant en el civisme i en l'esdeveniment cient¨ªfic que suposa que tinguem vacunes un any despr¨¦s de la trag¨¨dia.

P. Ara ens barallem per les vacunes...

R. ¡­i si intentes tenir una mirada hist¨°rica i observes com s'han desenvolupat les successives epid¨¨mies de la hist¨°ria, i com s'han resolt, t'adones que aquesta concretament entra en la hist¨°ria com un ¨¨xit cient¨ªfic internacional. La meva mare em deia, quan jo era petita: ¡°No t'oblidis mai d'agrair que surti aigua de l'aixeta, no t'acostumis que surti perqu¨¨ s¨ª. Hi ha moltes dones que caminen quil¨°metres amb el seu c¨¤ntir buit per portar l'aigua a casa¡±. El b¨¦ no es nota, conv¨¦ subratllar-ho.