Quan Prince va venir a Barcelona en la seva ¨¨poca m¨¦s convulsa

La mort de Prince (Minnesota, 1958-2016) ens va deixar sense un dels artistes m¨¦s prol¨ªfics, poli¨¨drics i fascinants que ha conegut el m¨®n. La carrera de Prince ¨¦s tan extensa ¨Ces calcula que va escriure i gravar m¨¦s de 1.000 can?ons durant la seva vida¨C que hi podem trobar una alternan?a inaudita en qualsevol artista massiu: en la seva obra hi ha himnes generacionals que coneix tothom i can?ons amagades entre els 39 ¨¤lbums que va publicar. Per cada Purple rain, Kiss o When doves cry hi ha desenes d'obres menys conegudes pel gran p¨²blic. Avui ens aturem en una d'elles, que a m¨¦s va portar Prince fins a Barcelona en la seva ¨¨poca de m¨¦s popularitat.

Terry Gydesen, la fot¨°grafa i autora de les fotos d'aquella visita, recorda per a EL PA?S des de casa seva, a Minneapolis, que ¡°Prince necessitava un fot¨°graf per cobrir la seva gira europea del 1992 i un amic meu em va dir que els envi¨¦s el meu dossier. Prince va veure el meu treball i me'l va tornar. En aquells anys, les fotos s'havien d'enviar f¨ªsicament¡±. Durant diverses setmanes, aquelles instant¨¤nies van fer el viatge des de l'estudi de Gydesen fins a Paisley Park (l'estudi de gravaci¨® i sala de concerts on vivia Prince) diverses vegades, com si no acabessin de decidir-se. Prince estava en un moment crucial de la seva vida: despr¨¦s de l'¨¨xit de Diamonds and Pearls (1992), va aconseguir un contracte de 100 milions de d¨°lars amb Warner Bros. Una fita que superava els dels seus coetanis Madonna o Michael Jackson, d'uns 60 milions de d¨°lars cadascun.

El nou contracte nomenava Prince com a vicepresident de la discogr¨¤fica, li concedia una oficina a la seu de Warner i el comprometia a publicar sis discos. L'artista va aconseguir el seu titular i que els mitjans destaquessin que era el contracte m¨¦s elevat que s'havia signat mai en la ind¨²stria de la m¨²sica. No obstant aix¨°, aviat van arribar els problemes.

En el nou contracte s'especificava que l'artista no podia treure m¨¦s d'un ¨¤lbum l'any i, a la llarga, aix¨° se li va fer insuportable, ja que volia publicar quan la seva inspiraci¨® l'hi permet¨¦s i sense cap tipus de control sobre el material. Gary Stiffelman, advocat de Prince entre el 1988 i el 1994, ho va resumir per a la revista Billboard: ¡°Va voler editar la m¨²sica d'una manera que no quadrava amb el contracte. Quan ell volia i com volia: ja fos amb un disc de tres can?ons o amb un de 70¡±. A m¨¦s, com que havia cedit els masters de les can?ons a Warner, Prince havia perdut el control sobre les seves creacions, cosa que el torturava.

El s¨ªmbol impronunciable anteriorment conegut com a...

Menys d'un any despr¨¦s de signar el contracte amb Warner, aprofitant el seu 35¨¨ aniversari i intentant esquivar aix¨ª les seves obligacions contractuals, Prince va decidir canviar-se el nom pel s¨ªmbol impronunciable O(+>. Come, el disc amb una portada que el mostra davant de la Sagrada Fam¨ªlia a Barcelona, arriba en ple conflicte. Quan Prince es va adonar que el canvi de nom no funcionava, nom¨¦s li va quedar una opci¨® per ser lliure: intentar treure tot el material possible com m¨¦s aviat millor i aix¨ª deslliurar-se d'un comprom¨ªs que odiava. Come ¨¦s el primer d'una s¨¨rie de discos que es produeixen en un temps r¨¨cord, en molts casos aprofitant material gravat d¨¨cades abans.

Prince mai va tenir gaire afecte pel disc. El va arribar a qualificar com a ¡°material vell¡±. En una entrevista amb Rosa Montero per a EL PA?S el 1994, de Come se'n parla poc. S'esmenta a l'inici quan explica que, at¨¨s que la portada mostrava Prince davant de la Sagrada Fam¨ªlia de Gaud¨ª, Barcelona li havia concedit el t¨ªtol d'Amic de la ciutat i, en agra?ment, el m¨²sic havia accedit a concedir una entrevista a un mitj¨¤ espanyol, la primera en molts anys. Sobre la g¨¨nesi d'aquelles imatges queden pocs rastres a internet per¨°, aqu¨ª a Espanya, sempre han generat un inter¨¨s especial.

¡°M¨¦s llibertat que cap altre fot¨°graf¡±

¡°Un dia finalment em van trucar¡±, continua Gydesen, ¡°i em van dir: ¡®Ens agradaria fer una sessi¨® de prova. Pots passar per aqu¨ª ara mateix? Em va semblar estrany. A m¨¦s, havia sentit hist¨°ries de gent que havia treballat amb Prince i que s'havia quedat sense cobrar. Aix¨ª que els vaig dir que no podia. Vaig pensar que potser la meva oportunitat s'havia esfumat, per¨° al cap d'unes tres setmanes es van tornar a posar en contacte amb mi i vaig acceptar la feina. Vaig viatjar a Europa al cap d'uns dies. Vam estar negociant el contracte fins a un parell d'hores abans d'enlairar-nos. Vaig passar un mes sencer amb ell i vaig tenir una llibertat que cap fot¨°graf ha tingut mai. Me'l van presentar la primera nit i quan el vaig veure vaig pensar: ¡®Caram, s¨ª que ¨¦s baixet!¡¯. Tot va ser molt correcte, per¨° realment no vam parlar mai gaire. Tots dos ¨¦rem molt t¨ªmids¡±.

Gydesen tamb¨¦ recorda la sessi¨® de fotos a Barcelona: ¡°Em van trucar cap a les 10 del mat¨ª per dir-me: ¡®T'avisarem avui per fer unes fotos a la Sagrada Fam¨ªlia¡¯. Vaig esperar tot el dia i finalment em van avisar sobre les 4 de la matinada. Vam anar plegats a la part del darrere de la seva limusina, ins¨°lita, i durant el viatge [Prince] em va preguntar per les lents que feia servir. Vam arribar a la Sagrada Fam¨ªlia i hi havia una llum molt suau, comen?ava a fer-se de dia i es podien entreveure una mica les torres, lleugerament il¡¤luminades tamb¨¦ per la llum dels fanals. Les condicions eren complicades per fer una bona foto i que al mateix temps s'apreci¨¦s l'edifici¡±.

¡°Ell anava adoptant diferents postures sense que jo li don¨¦s pr¨¤cticament cap indicaci¨®¡±, recorda la fot¨°grafa. ¡°Vaig fer unes 30 fotos i Prince es va tornar a ficar al cotxe, aix¨ª que vaig donar per fet que se m'havia acabat el temps. No hi havia absolutament ning¨² m¨¦s al carrer a aquelles hores. Vam tornar directament a l'hotel. Jo tenia p¨¤nic que no hagu¨¦s sortit cap foto decent, per¨° per sort algunes eren incre?bles¡±.

Les imatges de Gydesen van il¡¤lustrar tamb¨¦ un llibre editat pel m¨²sic el 1994, Prince presents The Sacrifice of Victor. La foto de portada, en la qual tamb¨¦ apareix Barcelona, amaga una altra hist¨°ria que val la pena recordar: ¡°Havien saltat els ploms a l'hotel, aix¨ª que Prince estava avorrit i em van trucar per anar a fer algunes fotos. Aquella vegada vam pujar a la muntanya de Montju?c, per¨° no acab¨¤vem de trobar un bon lloc. De sobte, mentre baix¨¤vem, en vam trobar un en una corba des d'on es veia una preciosa perspectiva de la ciutat. Vam baixar i Prince va comen?ar a posar com havia fet al davant de la Sagrada Fam¨ªlia. Es va donar la casualitat que al costat hi havia una parella fent un p¨ªcnic. Vam estar un minut fent les fotos i quan marx¨¤vem els vaig mirar de re¨¹ll i tenien la boca oberta, estaven estupefactes pel que acabava de passar. Tant de bo pogu¨¦s trobar aquella parella!¡±.

Qui era ella?

M¨¦s enll¨¤ de l'an¨¨cdota d'aquestes fotos a la Sagrada Fam¨ªlia i Montju?c, un altre detall del disc deixa material per a l'anecdotari entre els seus seguidors. L'¨²ltima can?¨® del disc ¨¦s una curiosa pe?a de nom¨¦s 1:39 minuts anomenada Orgasm (tenia tot el sentit en un ¨¤lbum titulat Come, verb que en angl¨¨s t¨¦ diversos significats i no tots aptes per a menors). Segons explica la llegenda, potser difosa pels publicistes de Prince o fins i tot per ell mateix, l'orgasme de la gravaci¨® era real. Es va especular amb el fet que la seva protagonista, que apareixia en els cr¨¨dits de l'¨¤lbum com a "she knows" (ella ho sap), podria ser una de les nombroses amants i amigues que Prince havia tingut durant els ¨²ltims anys. En els f¨°rums de seguidors Prince es continua parlant dels rumors que adjudicaven aquells gemecs a Madonna (revistes com People donen per possible un brev¨ªssim idil¡¤li entre tots dos a mitjans dels vuitanta), Kim Basinger, Carmen Electra o Apollonia.

La realitat, no obstant aix¨°, ¨¦s molt m¨¦s prosaica: la dona que gemegava a la can?¨® era una de les seves antigues parelles i col¡¤laboradores, Vanity. I aquells crits eren del lluny¨¤ estiu del 1983, durant la gravaci¨® d'una can?¨® que mai va arribar a sortir i que es deia Vibrator. No hi ha dubte que els gemecs que se senten al final d'aquella can?¨® s¨®n els mateixos. Respecte a la guitarra, era una gravaci¨® encara m¨¦s antiga: Prince va reutilitzar solos de la can?¨® Private Joy del disc Controversy del 1981.

El tema final es va crear el 1993, afegint a les gravacions antigues la veu de Prince i els sons del mar. Per tant, i si ens cenyim a aquesta can?¨®, no podem deixar de donar-li la ra¨® a Prince quan declarava a EL PA?S que el disc era ¡°material vell¡±. No obstant aix¨°, segons bona part de la cr¨ªtica, tant Orgasm com altres can?ons del disc, especialment Solo o Loose!, s¨®n exemples molt interessants de tots els camins retor?ats i complexos, de vegades gaireb¨¦ propis de David Lynch, que podria haver agafat la m¨²sica de Prince i que finalment no va agafar. Tenint en compte que, segons els seus col¡¤laboradors m¨¦s estrets, hi ha material in¨¨dit de Prince per a molts m¨¦s discos, ¨¦s possible que encara ens esperi un gir en aquesta hist¨°ria.