La humiliaci¨® d¡¯Aragon¨¨s

Catalunya ha entrat en el tercer mes despr¨¦s de les eleccions al Parlament i l'aspirant d'ERC, Pere Aragon¨¨s, continua dedicant els caps de setmana a suplicar en p¨²blic als dirigents de Junts que es decideixin a fer-lo president de la Generalitat. Fins ara en va.

La situaci¨® d'Aragon¨¨s ¨¦s for?a galdosa. I no nom¨¦s ara, sin¨® des de fa un any. Els avatars de la pol¨ªtica el van col¡¤locar de rebot el 30 de setembre del 2020 com a president de la Generalitat en funcions quan el seu antecessor, Quim Torra, va ser inhabilitat pel Tribunal Suprem. Nom¨¦s en somnis es podria haver imaginat abans que algun dia seria president de la Generalitat. En el seu partit, el candidat versemblant era Oriol Junqueras, fact¨°tum omnipotent d'ERC des del 2011. M¨¦s enll¨¤ del seu partit, qui porta la batuta en el cosmos independentista des de fa cinc anys ¨¦s Carles Puigdemont i, en el seu defecte, els suplents que ell mateix ha designat. Una vegada inhabilitats Puigdemont, Junqueras i Torra pel Tribunal Suprem, Aragon¨¨s era aquest discret vicepresident que es trobava all¨¤ en el moment de nomenar un president en funcions per obligat compliment de la llei, quan el 30 de setembre del 2020 es van esgotar totes les dilacions possibles. No obstant aix¨°, Junts, el seu soci de govern, es va negar a acceptar-li el rang de president, ni que nom¨¦s fos en funcions. Junts va voler impedir que sobre el suplent es pos¨¦s l'aura del poder, una cosa que potser el podia convertir en futur rival. Davant de la pugna, Aragon¨¨s va decidir empassar-se el gripau. Ni tan sols es va atrevir a utilitzar el despatx presidencial. I aix¨ª va passar un mes i un altre sentint com per TV3 repetien sense parar la cantarella de "vicepresident en funcions de president" des de l'octubre del 2020 fins a les eleccions del 14 de febrer.

Conscient de la seva feble situaci¨®, Aragon¨¨s va fer la campanya electoral demanant el vot no per a la seva persona i la seva figura pol¨ªtica, sin¨® per al seu partit, Esquerra, apel¡¤lant una vegada i una altra al record de Maci¨¤, Companys, Irla i Tarradellas. I al de Junqueras, per descomptat. No demanava el vot als ciutadans perqu¨¨ el fessin president, no se sap si per pudor o per c¨¤lcul, sin¨® perqu¨¨ el seu partit recuper¨¦s la primacia que havia tingut en la llunyana d¨¨cada de 1930. Aix¨° va ser el que va fer, amb una elogiable humilitat. El dia de les eleccions va passar, per¨°, que en contra de les expectatives que els sondejos previs havien assenyalat i alimentat durant l'any anterior, els ciutadans van donar el primer lloc al PSC i no a ERC. I no al candidat Aragon¨¨s sin¨® a un altre, Salvador Illa. El m¨¦s extraordinari del cas ¨¦s que, com el mateix Aragon¨¨s, tamb¨¦ Illa era un any abans una figura pol¨ªtica de segon nivell a la qual ni per casualitat se li podia passar pel cap que aviat optaria a la presid¨¨ncia de la Generalitat.

Despr¨¦s d'haver conegut les etapes presidencials de Jordi Pujol i Pasqual Maragall, figures amb forta personalitat i lideratge pol¨ªtic reconegut fins i tot m¨¦s enll¨¤ dels seus respectius ¨¤mbits partidaris, ¨¦s for?a comprensible i elogiable que Aragon¨¨s no hagi volgut aparentar el que no era. ?s fins i tot encomiable. Ara vol ser president perqu¨¨ Quim Torra es va su?cidar pol¨ªticament tot sol sense que ning¨² l'hi deman¨¦s; perqu¨¨ Puigdemont ¨¦s a B¨¨lgica, Junqueras a la pres¨® i Laura Borr¨¤s, l'¨²ltima opci¨® de la di¨¤spora postpujolista, ha perdut les eleccions.

La situaci¨® d'Aragon¨¨s ¨¦s lletja, per¨° no nom¨¦s pel que s'ha dit. Junts li regateja la investidura perqu¨¨ el seu acc¨¦s a la presid¨¨ncia segellar¨¤ el final de la llarga etapa de primacia dels successius hereus del pujolisme al capdavant de la Generalitat. El final de l'etapa que va iniciar Maragall el 2003, la llarga decad¨¨ncia del poder de CiU. I per aix¨° volen subjectar-lo i veure'l agenollat. Ha de passar per la pedra, recorden?

Per¨° ¨¦s inc¨°moda tamb¨¦ perqu¨¨, al cap i a la fi, al Parlament hi ha una possible majoria d'esquerres en la qual, si s'articul¨¦s, ERC seria el segon partit, no el primer, tot i que sigui per molt poc. Per ser el primer ho ha de ser en una majoria independentista, per¨° llavors Esquerra queda ineludiblement en mans de la dreta. De Junts. En aquesta opci¨®, Aragon¨¨s ser¨¤ nom¨¦s el que la dreta li deixi ser. Ha intentat escapar-se d'aquesta equaci¨® mitjan?ant un pacte previ amb la CUP que no val res si Junts no l'accepta. I no l'accepta. De moment, la resposta de Junts a Aragon¨¨s s¨®n dos mesos llargs d'humiliaci¨® p¨²blica. Si ocupa el despatx presidencial ser¨¤ com el president sotm¨¨s i devaluat per la dreta. El que ja estem veient cada dia.