La tra?ci¨® dels intel¡¤lectuals

L'odi pol¨ªtic no fa vacances. Fa gaireb¨¦ un segle, el 1927 exactament, Julien Benda va publicar La trahison des clercs, el seu fam¨®s pamflet tradu?t aqu¨ª com La tra?ci¨® dels intel¡¤lectuals, contra les passions pol¨ªtiques i especialment contra la ren¨²ncia dels intel¡¤lectuals a la seva vocaci¨® de defensa dels valors universals. Si els intel¡¤lectuals, ¨¦s a dir, els clergues a c¨¤rrec de la veritat, la ra¨® i la llibertat, defensen els valors particulars i partidistes de la ra?a, la naci¨® o la classe, cometen la m¨¦s alta tra?ci¨® que hi pugui haver i es converteixen en propagandistes, policies del pensament i servidors de l'ordre establert.

Aix¨° ¨¦s exactament el que ha passat amb la majoria de la intel¡¤lectualitat catalana en l'¨²ltima d¨¨cada al menys. La passi¨® nacional, disfressada ocasionalment de passi¨® de classe, s¡¯ha imposat sobre els valors universals, especialment sobre la veritat, oculta sota un embull de mentides sobre el passat i el present i de promeses sense complir sobre el futur de Catalunya. Per¨° tamb¨¦ ha passat respecte a les llibertats, especialment les m¨¦s sagrades per l'intel¡¤lectual, com s¨®n les de consci¨¨ncia i expressi¨®.

No s¨®n els d¡¯ara els millors temps per a actituds tolerants i liberals, les pr¨°pies de l'intel¡¤lectual, des de la comunista Rosa Luxemburg (¡°no hi ha llibertat si no ¨¦s per a qui pensa diferent¡±) fins l'il¡¤lustrat Voltaire (¡°desaprovo el que diu, per¨° defensar¨¦ fins a la mort el seu dret a dir-ho¡±). La d¨¨cada perduda del proc¨¦s independentista deixa un rastre moral demolidor en el m¨®n del periodisme, el pensament i la cultura, sotm¨¨s amb singulars excepcions als imperatius dictats des del poder partidista.

Produeix vergonya i estupefacci¨® llegir les cartes i manifestos d'adhesi¨® de classes professionals gaireb¨¦ senceres en suport de determinades propostes partidistes, especialment en un pa¨ªs plural en qu¨¨ els unanimismes han estat sempre sospitosos. El clima pol¨ªtic de l'¨²ltima d¨¨cada l'ha afavorit, per¨° els que han organitzat les estrat¨¨gies persuasives per obtenir unanimitats tan lamentables s'han vist obligats a utilitzar tamb¨¦ t¨¨cniques de pressi¨®, de vegades fins i tot de coacci¨®, i en no poques ocasions de compra directa de voluntats.

No hi hauria novetat en aquests procediments i en els seus vergonyosos resultats si no fos per les abundants i exculpat¨°ries dosis de bona consci¨¨ncia, d'autosatisfacci¨® i de culpabilitzaci¨® dels adversaris, dels tebis i fins i tot dels silenciosos, totalment aliens a aquestes querelles, de les quals han fet gala els que han encoratjat aquestes actituds. Victimitzar i transferir als altres les responsabilitats ha estat hist¨°ricament la t¨¨cnica amb la qual el nacionalisme ha arribat a graus extrems d'excel¡¤l¨¨ncia, des de Jordi Pujol fins a Quim Torra.

Aix¨ª ¨¦s com nombrosos intel¡¤lectuals, la majoria, tra?dors als valors universals, han invertit els termes de la tra?ci¨® durant el llarg recorregut del proc¨¦s independentista. En primer lloc, assenyalant els ¡°intel¡¤lectuals espanyols¡±, especialment els desqualificats com a ¡°progres¡±, per la seva insensibilitat respecte al dret a decidir dels catalans, la seva incapacitat per reaccionar davant l'actuaci¨® de la policia a la jornada de l'1 d'octubre de 2017 i, finalment, la seva escassa miseric¨°rdia davant els sofriments dels pol¨ªtics presos i exiliats. Incloent-hi despr¨¦s, per descomptat, els noms dels intel¡¤lectuals catalans hostils al proc¨¦s independentistes al capdavant de la infamant llista negra d'aquesta intel¡¤lectualitat designada per la seva falta de cor.

Aquesta tasca d'assenyalament, pr¨°piament policial, ha adquirit funcionalitat pol¨ªtica dins del moviment independentista. Ha servit per disciplinar les pr¨°pies files i evitar fuites i canvis de posici¨®. I ha alimentat la polaritzaci¨® que necessita l'independentisme per legitimar-se com a opci¨® ¨²nica i obligada davant de l'enemic maniqueu identificat com a antidem¨°crata i fins i tot feixista, continuador de r¨¨gim franquista.

Est¨¤ clar que convenia deixar net qualsevol territori intermedi, primer entre el dret a decidir i la Constituci¨® i, despr¨¦s, entre l'autodeterminaci¨® i la integritat territorial, convertits en pols oposats del conflicte. Qui hagi buscat una interpretaci¨® constitucional del dret a decidir, o pret¨¨s substituir l'autodeterminaci¨® per la taula de di¨¤leg, o propugnat l'indult en lloc de l'amnistia, s'ha vist sotm¨¨s a una doble i insuportable pressi¨®. D'una banda, des del nacionalisme espanyol m¨¦s ranci, que ja va impugnar l'Estatut de 2006 i ara rebutja qualsevol mesura en favor dels presos i abomina del di¨¤leg pol¨ªtic amb l'independentisme. De l'altra, des del secessionisme processista, en exig¨¨ncia de l'adhesi¨® al refer¨¨ndum d'autodeterminaci¨® i a l'amnistia com a insidioses peces en favor dels drets humans i la democr¨¤cia.

L'evid¨¨ncia que no s¨®n els ¡°intel¡¤lectuals espanyols¡± els tra?dors i que ho s¨®n encara menys els intel¡¤lectuals catalans aliens al secessionisme ens la proporciona, com en tantes altres dificultats pol¨ªtiques locals, la seva inserci¨® en el context europeu i internacional. ?s tan escassament universal la reivindicaci¨® secessionista, amb els seus presos, els seus exiliats i les seves falses institucions, que es poden comptar amb els dits d'una m¨¤ els intel¡¤lectuals estrangers reconeguts que han identificat valors universals en perill a Catalunya. M¨¦s aviat ha passat el contrari: els que millor coneixen la realitat espanyola s¨®n els que m¨¦s dist¨¤ncia han pres amb la tra?ci¨® intel¡¤lectual catalana.

Aquesta ¨¦s una q¨¹esti¨® que hauria de fer pensar als intel¡¤lectuals secessionistes. La seva insensibilitat i en alguns casos fins i tot la seva responsabilitat davant l'assetjament que han patit durant aquests deu anys els seus col¡¤legues catalans aliens a la independ¨¨ncia els ha deixat moralment nus. Com els va deixar nus la seva insensibilitat davant els sofriments molt m¨¦s intensos i seriosos que van patir els intel¡¤lectuals bascos quan ETA encara matava. L'odi pol¨ªtic, la pitjor passi¨® pol¨ªtica, ¨¦s tan incansable com cec: no permet ni tan sols escoltar i entendre el que escriuen i diuen els altres. Aquest pecat, com¨¨s tamb¨¦ per molts intel¡¤lectuals, massa, va m¨¦s enll¨¤ de la tra?ci¨® i s'enfonsa en l'estupidesa, ocasi¨® en la qual l'intel¡¤lectual es traeix a si mateix.