Ai, aquest blau

El cinema interessat per la volatilitat dels afectes i les caramboles de l'amor forma part d'una superlliga internacional a la qual cap pa¨ªs li fa f¨¤stics. Tot i que gaireb¨¦ no n'hi ha cap que hagi demostrat la capacitat que t¨¦ el cinema franc¨¨s d'accedir a llocs insondables quan es tracta de parlar d'aquestes ferides que sempre fan el mateix mal i al mateix lloc. La nova edici¨® del D¡¯A Film Festival, que se celebra a Barcelona a partir de dijous ¡ªi una setmana despr¨¦s a Madrid, amb una programaci¨® m¨¦s redu?da¡ª, centra la seva atenci¨® en tres pel¡¤l¨ªcules sorgides de l'¨²ltim cinema franc¨¨s que examinen amb lucidesa el potencial destructiu dels sentiments. S¨®n els exponents m¨¦s recents d'una cultura molt aficionada a retre homenatge a l'amour fou, aquest d¨¦u dionis¨ªac davant del qual ja es van prostrar les millors ments de l'¨²ltim segle: Andr¨¦ Breton, L¨¦o Ferr¨¦, Jacques Rivette, Fran?oise Hardy o Yves Saint Laurent figuren entre els qui van treure profit al p¨°sit blau ¡ªai, aquest blau¡ª que deixen les hist¨°ries m¨¦s colpidores.

La m¨¦s interessant de les tres ¨¦s Las cosas que decimos, las cosas que hacemos, d'Emmanuel Mouret. El director, amb 10 pel¡¤l¨ªcules a l'esquena, ens tenia acostumats a com¨¨dies lleugeres i insolents, protagonitzades per nens vells que parlaven en pass¨¦ simple, el temps verbal que ning¨² fa servir en la vida real, perqu¨¨ est¨¤ reservat a la vida liter¨¤ria. Els tics carregosos i manieristes de la seva filmografia continuen sent-hi en la seva nova pel¡¤l¨ªcula, per¨° aquesta vegada venen acompanyats d'una ambici¨® i un virtuosisme que desar?men. Est¨¤ protagonitzada per una muni¨® de personatges torturats pels seus sentiments, encap?alats per un jove escriptor en crisi i per la n¨°via del seu cos¨ª, una muntadora embarassada. Dos desconeguts que es troben en una casa del sud franc¨¨s i es confien les seves penes, mentre neix entre ells un amor de resol, que brilla darrere dels n¨²vols malgrat tenir-ho prohibit.

Mouret signa una pel¡¤l¨ªcula narrativa fins a l'extenuaci¨®, regida per un gui¨® magistral i en forma de nines russes, on una hist¨°ria en cont¨¦ una altra i despr¨¦s una altra. Funciona a trav¨¦s d'un sistema de flashbacks, bifurcacions i esmenes al relat previ, que aspiren a completar-lo o corregir-lo, enunciades per personatges volubles i fustigats pel seu conflicte interior, per la temptaci¨® permanent de ser infidels, per la coexist¨¨ncia de desitjos paral¡¤lels que els paralitzen. Aquest aspecte apropa Mouret al moralisme de Rohmer, un dels seus referents principals, tot i que aqu¨ª aconsegueixi transcendir, pot ser que per primera vegada, la mimesi respecte als seus models. Entre aquests hi ha el drama sentimental del segle XVIII, el romanticisme fog¨®s de Truffaut o el vodevil d'amants amagats a l'armari, que dignifica de manera admirable en l'¨²ltim tram, presidit per un doble final molt bonic, devastador malgrat la seva contenci¨®.

Per la seva banda, Suzanne Lindon furga en dolors semblants a Seize printemps, que parla d'un altre tipus d'amor impossible: el d'una adolescent l¨¤nguida i un actor teatral benplantat que li treu dues d¨¨cades, ambientada en el que podrien ser uns amorals anys vuitanta, on un privilegiat entorn intel¡¤lectual assisteix a aquest idil¡¤li proscrit amb una total indifer¨¨ncia, un possible gest cap als nombrosos casos semblants que Fran?a ha desenterrat en els ¨²ltims anys. Lindon, que va escriure la hist¨°ria als 15 anys i la dirigeix i protagonitza als 20, t¨¦ l'eleg¨¤ncia malgirbada d'una jove Charlotte Gainsbourg, amb qui comparteix condici¨® de filla de: els seus pares s¨®n els actors Vincent Lindon i Sandrine Kiberlain.

La pel¡¤l¨ªcula ¨¦s tan fr¨¤gil com el seu personatge, insegura en tots els passos que fa, encara que moltes vegades vagin en la bona direcci¨®. Lindon evita trepitjar ulls de poll i esquiva el debat social sobre el consentiment. Seize printemps no jutja: es limita a observar des d'un lloc que, malgrat tot, continua resultant inc¨°mode i alterna el color rosa de les granadines que beu la protagonista, leitmotiv crom¨¤tic de la pel¡¤l¨ªcula, amb la viol¨¨ncia sorda que transmet la mirada tancada d'Arnaud Valois, revelat en 120 pulsacions per minut, un abstret personatge que sembla indisponible fins i tot per a ell mateix.

En Danielle Arbid, directora libanesa establerta a Fran?a, ha recaigut la tasca herc¨²lia d'adaptar Passion simple, el llibre del 1992 en el qual Annie Ernaux relatava la seva aventura amb un home casat. La iniciativa semblava condemnada al frac¨¤s per la dificultat que suposa traduir en imatges la literatura d'Ernaux, situada en l'interstici entre el jo, el tu i el nosaltres, sense que el resultat sigui ¨¤ton. Arbid punxa parcialment amb una transposici¨® a un univers est¨¨tic que resulta una mica barat, desprove?t dels plecs aspres de l'escriptura que l'inspira, sense l'esquin?ament que sempre despr¨¨n el to cl¨ªnic de l'autora. Desprove?da de les seves poderoses armes, la cineasta es limita a dirigir un transsumpte de thriller er¨°tic dels noranta que gira al voltant del cos tatuat d'un amant rus i d'ulls celestes interpretat per Sergu¨¦i Polunin, el bad boy ucra?n¨¨s del ballet, als ant¨ªpodes de la descripci¨®, menys sexi per¨° molt m¨¦s interessant, que va donar Ernaux en el seu moment, quan va definir el seu amant com ¡°un Boris Ieltsin amb 20 anys menys¡±.

Desigualtat passional

Malgrat tot, hi ha elements d'inter¨¨s en aquest estudi sobre el desig i la depend¨¨ncia sexoafectiva. La protagonista, una Laetitia Dosch que camina amb mestratge per la corda fluixa entre la ra¨® i l'alienaci¨®, ¨¦s incapa? de viure aquesta t¨°rrida aventura sense elaborar projeccions rom¨¤ntiques, sense acabar veient en el seu amant un possible company i no un animal en zel. La part m¨¦s estimulant ¨¦s el relat de la s¨ªndrome d'abstin¨¨ncia d'aquesta addicta, que arriba a viatjar a Moscou per respirar durant unes hores el mateix aire que el seu estimat o rastrejar els carrers a Google Maps esperant que algun rostre borr¨®s correspongui al seu. A deixar de banda la feina i la tesi doctoral i atropellar, en un moment de distracci¨®, el seu propi fill. Arbid, com ja va fer abans Ernaux, recorda que en els dominis de la passi¨® tamb¨¦ impera la desigualtat de g¨¨nere, alimentada per constructes culturals, com aquestes novel¡¤les roses que la protagonista fulleja, tan fascinada com repugnada, a l'hipermercat. Al cap i a la fi, el llibre s'obria amb una cita de Barthes, que va arribar a dir que Nous Deux, la reeixida revista que va popularitzar les fotonovel¡¤les a Fran?a, era ¡°m¨¦s obscena que Sade¡±.

D¡¯A Film Festival. A Barcelona, del 29 d'abril al 9 de maig. A Madrid, del 7 al 13 de maig.