Les escales sense fi i les perspectives impossibles d¡¯Escher arriben a Barcelona

Quan l'itali¨¤ Federico Giudiceandrea tenia 15 anys es va quedar captivat per l'obra de l'artista gr¨¤fic holand¨¨s Maurits Cornelis Escher (1898-1972), sobretot per les seves fant¨¤stiques perspectives en les quals els personatges pugen i baixen per escales sense fi, uns elements que muten de forma subtil d'ocells en abelles, despr¨¦s en peixos i m¨¦s tard en tauler d'escacs i en paisatge de la costa italiana, o creador de perspectives que es distorsionen generant formes impossibles. Tot, creant uns dibuixos de gran destresa que plantegen continus reptes visuals a l'espectador. En aquell moment Giudiceandrea va comprar la seva primera obra per l'equivalent a 50 euros actuals. I des de llavors no ha parat de comprar i reunir la que segurament ¨¦s la millor col¡¤lecci¨® d'obres d'Escher del m¨®n. Per¨° aquesta passi¨® i la seva inversi¨® (les obres es cotitzen ara entre els 30.000 i 200.000 euros) ha tingut la seva recompensa.

M¨¢s informaci¨®n

Les Drassanes de Barcelona acolliran grans exposicions d¡¯art durant tres anys

Grans punts de vista

Des de fa m¨¦s de 10 anys l'itali¨¤ exposa per tot el m¨®n la seva col¡¤lecci¨®, com les 200 peces ¡ª160 originals d'Escher i 40 m¨¦s en les quals la seva obra es reprodueix en productes de tota mena: corbates, camises, portades de discos i llibres, i fins i tot pel¡¤l¨ªcules¡ª que arriben per primera vegada a Barcelona, a l'exposici¨® d'Escher que obre les portes aquest dijous als 1.700 metres quadrats de la Sala Gran del Museu Mar¨ªtim de Barcelona.

La mostra, que estar¨¤ oberta fins al 26 de setembre, ¨¦s la primera col¡¤laboraci¨® d'aquest museu amb l'empresa italiana Artemisia-Evolucionarte, una de les m¨¦s importants en l'¨¤mbit de l'organitzaci¨® i producci¨® d'exposicions anomenades blockbuster que acaben de beneir l'Ajuntament i la Diputaci¨® de Barcelona, que preveu que en els tres propers anys es podran veure tres mostres dedicades a Marc Chagall, el 2022, i a Claude Monet el 2023, a m¨¦s de la d'Escher.

I veient les obres d'Escher s'ent¨¦n la passi¨® de Giudiceandrea ¡ªque el porta a vestir amb una corbata estampada amb un dels seus animals que es metamorfosen¡ª per aquestes il¡¤lusions ¨°ptiques que t'atrapen amb el seu misteri i la seva complexitat. En la magn¨ªfica col¡¤lecci¨® de l'itali¨¤ hi ha totes les peces ic¨°niques que es relacionen amb Escher, com M¨¤ amb esfera reflectora (1935), amb l'autoretrat m¨¦s conegut del pintor; R¨¨ptils (1943), en la qual els cocodrils abandonen el paper i recorren tot l'escriptori; Relativitat (1953); Lla? i uni¨® (1956); Relativitat (1953); Belvedere (1958), en la qual un aparent dibuix d'inspiraci¨® medieval juga amb la percepci¨® de l'espectador; Escalera a dalt i escala a baix (1960), i Cascada (1961), on tot sembla un cont¨ªnuum sense fi. Per¨° tamb¨¦ algunes de les seves primeres obres, inspirades en l'art nouveau i els seus dibuixos realistes inspirats en la natura i els paisatges d'It¨¤lia ¨Con va viure temporades entre el 1921 i el 1935 i va con¨¨ixer la seva dona, Giuliaetta Umi-ker, Jetta¨C, entre els quals hi ha els seus paisatges nocturns de Roma realitzats per l¨ªnies i creus blanques sobre fons fosc, un exemple de summa paci¨¨ncia.

Per¨° va ser l'impacte que va patir l'holand¨¨s despr¨¦s de la seva visita a l'Alhambra de Granada el 1922 i, sobretot, el 1936, despr¨¦s d'observar amb ulls matem¨¤tics la decoraci¨® de motius ¨¤rabs de parets i paviments, el que el va portar a comen?ar les seves obres m¨¦s reconegudes: imatges creades com a tessel¡¤les d'un mosaic que viuen en cont¨ªnua evoluci¨® i moviment dins de les dues dimensions del paper.

El comissari explica com durant anys la seva obra no va ser reconeguda pels experts, fins que el 1954, al Congr¨¦s Internacional de Matem¨¤tics d'Amsterdam es van exposar alguns dels seus treballs que van atrapar aquests cient¨ªfics pels seus plantejaments, i van donar inici a un di¨¤leg que va cristal¡¤litzar en obres com Galeria de gravats (1956), en la qual Escher desafia les lleis de les perspectives en crear una repetici¨® infinita i distorsionada que impedeix que es completi mai, cosa que genera m¨¦s d'un mal de cap al m¨®n matem¨¤tic.

L'exposici¨® inclou algunes peces immersives que ajuden a entendre el proc¨¦s i la ment de l'artista i tamb¨¦ dedica una de les sales a les superf¨ªcies corbes i reflectores que durant anys el van ajudar a crear alguns dels seus autoretrats m¨¦s c¨¨lebres, com l'esmentat Retrat amb m¨¤ reflectora i Tres esferes (1946), en la qual torna apar¨¨ixer en una d'elles.

Se sap que Escher va crear 448 litografies i m¨¦s de 2.000 dibuixos i esbossos. Va fer servir, majorit¨¤riament, la xilografia, que necessita una matriu en la qual despr¨¦s de treballar-la amb una g¨²bia, es col¡¤loca la tinta i s'estampa sobre el paper. Es conserven molt poques d'aquestes matrius, una de les quals ¨¦s la d'un gat dels seus primers anys, que s'exposa en la mostra. Aix¨° fa que les seves peces no hagin inundat el mercat.

La mostra, que van veure a l'Alhambra de Granada, el 2011, m¨¦s de 290.000 persones i al Palau de Gaviria de Madrid, el 2017, 180.000, acaba amb algunes de les peces que continua inspirant Escher al m¨®n de la publicitat, la moda, el c¨°mic o el cinema, en pel¡¤l¨ªcules com Origen, que va dirigir el 2010 Christopher Nolan. Abans ja s'ha vist Verbum (1942), una de les tessel¡¤lacions m¨¦s destacades d'Escher en la qual, a partir de formes triangulars dins d'un hex¨¤gon, les tessel¡¤les es converteixen en granotes, peixos i aus, en representaci¨® de la terra, l'aigua i l'aire, entre el dia i la nit. Mick Jagger li va demanar a Escher utilitzar-la per a la portada d'un dels discos de The Rolling Stones, per¨° el dibuixant s'hi va negar quan es va assabentar que el grup volia canviar el seu omnipresent blanc i negre per un altre color. D'altres ho van fer sense demanar-li perm¨ªs, com Pink Floyd per a algun dels seus treballs.