Paco Poch: ¡°Per crear el teu segell propi has de fer moltes voltes¡±

Paco Poch. Sobre la seva producci¨® de cinema documental i la seva retrospectiva en la XXIa edici¨® del Festival Cinespanya de Tolosa de Llenguadoc (EPAC) ¨¦s un llibre amb alguna cosa de road movie (el viatge amb cotxe a Tolosa); tamb¨¦ d'entrevista (les que l'autora ¨Ci copilot en el viatge¨C, Gabriela Zea, fa a Isaki Lacuesta, Jos¨¦ Luis Guer¨ªn, Jordi Ball¨® i a Paco Poch, entre d'altres); una mica de records (de pel¡¤l¨ªcules, de rodatges, d'il¡¤lusions...) i una mica de did¨¤ctica: les 125 p¨¤gines s¨®n una lli?¨® de cinema documental. En resum, un documental com els que produeix Poch, per¨° en format llibre.

L'homenatjat, humil, inquiet, incansable creador de la productora Mallerich Films i professor durant m¨¦s de 25 anys a la UPF ha produ?t documentals i llargmetratges per a cinema i televisi¨® com La leyenda del tiempo o Cravan vs Cravan, de Lacuesta; Innisfree, de Guer¨ªn; Les veus del Pamano, La maleta mexicana, ?Puedes o¨ªrme?, El cas Pinochet, Gaud¨ª, La senyora... Ara, amb m¨¦s de 40 anys de professi¨®, segueix amb projectes, l'¨²ltim (mentre madura una producci¨® sobre Llu¨ªs Maria Xirinachs), la pel¡¤l¨ªcula d¡¯Agust¨ª Villaronga El ventre del mar, basada en una novel¡¤la de l'itali¨¤ Alessandro Baricco, que es presentar¨¤ a finals d'aquest mes al prestigi¨®s festival de Moscou. ¡°En aquesta pel¡¤l¨ªcula he fet de consultor m¨¦s que de productor¡±, explica Poch (Igualada, 1951). ¡°?s molt pura, ¨¦s Agust¨ª en ess¨¨ncia, el seu imaginari amb m¨¤xima llibertat creativa¡±.

Si produeixes una pel¡¤l¨ªcula que no t¡¯agrada, ho acabes pagant

Al productor, que imparteix un m¨¤ster de Producci¨®, tot i que aturat temporalment per la pand¨¨mia, li agrada moure's en ¡°la frontera entre la realitat i la ficci¨®¡±, ¨¦s una de les veus m¨¦s autoritzades de la seva professi¨® i t¨¦ clar quins s¨®n els l¨ªmits. ¡°L'aportaci¨® que fa un productor a la pel¡¤l¨ªcula ¨¦s molt subtil¡±, diu. ¡°Alguns es reconeixen directors frustrats, per¨° jo no, mai he tingut el cuquet de dirigir una pel¡¤l¨ªcula. Potser per inseguretat. Les meves intervencions mai arribaran a pressionar el director. La meva tasca ¨¦s ajudar-lo, no coartar-lo, sens dubte. I pressionar-lo, nom¨¦s per q¨¹estions pressupost¨¤ries, de terminis... Jo he de trobar l'equilibri entre recursos i creaci¨®¡±.

¡°Crec que ¨¦s important crear un estil propi¡±, explica. ¡°Per aix¨° proposo fer pel¡¤l¨ªcules que m'agradaria veure¡±. Per exemple, li va agradar la novel¡¤la de Vila-Matas El viaje vertical i la va proposar a la directora Ona Planas; el mateix amb Les veus del Pamano, novel¡¤la que el tocava de prop pels or¨ªgens pallaresos de la seva fam¨ªlia materna, que va acabar dirigint Llu¨ªs Maria G¨¹ell. ¡°?s clar que tamb¨¦ vaig comprar els drets de Cam¨ª de Sirga, de Jes¨²s Moncada, per¨° no va funcionar. Aquestes coses tamb¨¦ passen¡±.

El cinema ha d¡¯estar lligat a la realitat i a la seva transformaci¨®

Com tamb¨¦ passa, per descomptat, que de vegades has de produir un projecte que no t'acaba d'agradar: ¡°Vaig agafar una pel¡¤l¨ªcula perqu¨¨ necessitava l¨ªquid per a l'empresa i ja arrossegava part del finan?ament¡±, recorda, sense voler revelar el nom de la producci¨®. ¡°Al final va ser una ajuda enverinada. Mai recomano als alumnes de Producci¨® que acceptin pel¡¤l¨ªcules perqu¨¨ arribin amb part del finan?ament. El millor ¨¦s agafar un projecte que t'agradi, el gui¨®, el director o directora. Si no, ho acabes pagant¡±.

¡°Despr¨¦s hi ha projectes que t'interessen per marcar un estil de qualitat, creativitat i innovaci¨®. I per crear el teu segell propi has de fer moltes voltes¡±, diu Poch. Una vegada tens un segell consolidat, arriben projectes que solen interessar: ¡°La idea de Plensa [el documental ?Puedes o¨ªrme?] em va arribar i vaig aportar-hi tot el que vaig poder, perqu¨¨ m'interessaven molt el personatge i la tem¨¤tica¡±.

El cinema de den¨²ncia ¨¦s molt necessari

Al llibre de Gabriela Zea defineixen l'estil de Poch com a ¡°comprom¨¨s¡± i ¡°arriscat¡±. ¡°El comprom¨ªs m'agrada, perqu¨¨ crec que el cinema ha d'estar lligat a la realitat i a la seva transformaci¨®, reflectir els problemes que hi ha al m¨®n i ser solidari amb el que passa¡±, comenta. ¡°Si tenim el privilegi de fer cinema mentre milers de refugiats estan morint al mar, com a m¨ªnim col¡¤laborem amb la sensibilitzaci¨®. Si alg¨² se sent identificat amb el missatge, ja est¨¤ b¨¦¡±. I recorda pel¡¤l¨ªcules com les de Costa-Gavras, que denuncia dictadures, o El cas Pinochet, de Patricio Guzm¨¢n. ¡°El cinema de den¨²ncia ¨¦s molt necessari¡±.

All¨° d'arriscar-se no ¨¦s nom¨¦s per la dificultat financera (¡°Mai aconsegueixo el 100% del finan?ament abans, sempre queda aquell 20% que fa patir...", revela), sin¨® per la seva aposta per joves talents. Poch posa l'exemple d'Isaki Lacuesta, un alumne que li va presentar la idea de Cravan vs Cravan, sobre el poeta i boxejador Arthur Cravan, que va combatre contra el campi¨® del m¨®n dels pesos pesants Jack Johnson a Barcelona i que va desapar¨¨ixer el 1918 sense deixar rastre. ¡°Em moria de ganes de produir aquest projecte¡±, reconeix Poch. ¡°A sobre, ell [Isaki Lacuesta] era molt bo i aix¨° ¨¦s clau, per molt jove que sigui, perqu¨¨ tira del carro. Va ser una experi¨¨ncia brillant, bon¨ªssima.¡± Amb Lacuesta, Poch va treballar tamb¨¦ a La leyenda del tiempo i t¨¦ pendent una tercera col¡¤laboraci¨® (a Entre dos aguas hi va haver m¨¦s productores). ¡°Hi ha una idea molt bona sobre un artista que va falsificar 11 quadres de Johannes Vermeer que no s'havien trobat. A l'Isaki i a mi ens fascina parlar sobre el que ¨¦s i el que no ¨¦s, la veritat i la mentida, el que hi ha al davant i el que hi ha al darrere... Per¨° no acaba de sortir-ne un gui¨®. Estem en espera¡±.

Mai he tingut el cuquet de dirigir una pel¡¤l¨ªcula

?s molt habitual que en una pel¡¤l¨ªcula hi hagi molts productors. ¡°Jo sempre intento buscar alg¨² altre, coproduir. I centrant-me en projectes petits, m¨¦s manipulables, assumint complicitats. Potser per aix¨° he fet documentals, perqu¨¨ em s¨®n m¨¦s controlables i em suposen menys risc d'endeutar-me. Vaig fracassar un cop al principi i ara tinc p¨¤nic d'endeutar-me¡±.

Paco Poch no tem la irrupci¨® de les plataformes digitals. ¡°Paguen molts diners i pots finan?ar una pel¡¤l¨ªcula sencera amb una sola plataforma. Encara no he treballat amb cap, per¨° no tinc cap inconvenient a fer-ho, sempre que deixin espai per a la diversitat. Soc defensor del producte personal, creatiu, sincer i de qualitat i ataco la uniformitzaci¨®¡±.