Torna la primavera

El final de l¡¯estat d¡¯alarma, les eleccions madrilenyes i el deadline per formar govern a Catalunya coincideixen aquest mes de maig i ja gaireb¨¦ es pot notar com la Hist¨°ria, despr¨¦s de l¡¯interregne entumit de la pand¨¨mia, acaba els estiraments i es dirigeix fent saltirons cap a la pista, a punt per esprintar. El tret de sortida del nou ordre mundial est¨¤ ben sintetitzat en les disfuncions de la primavera espanyola. Des de Madrid, l¡¯identitarisme del m¨®n que vindr¨¤, la fi del somni d¡¯un planeta sense guerres culturals que havia de convergir en un mercat universal lliure i equitatiu per a tothom. Des de Catalunya, el despla?ament del debat independentista al repartiment dels fons europeus, que ¨¦s l¡¯¨²nic contingut no ret¨°ric de la negociaci¨® entre Junts i Esquerra, assenyala la nova aposta keynesiana de les elits per apaivagar el descontentament dels perdedors. Dels Estats Units de Joe Biden al Regne Unit de Boris Johnson, s¡¯est¨¤ imposant un nou consens contra l¡¯austeritat i a favor del proteccionisme. Ja totes les pol¨ªtiques van de make els nostres great again. Els moviments de protesta van tenir una finestra d'oportunitat contra l¡¯establishment a causa de l¡¯afebliment dels governs, que havien cedit massa poder a l¨°giques econ¨°miques globals. Per¨° la pand¨¨mia ha refor?at els estats naci¨®, que imprimiran bitllets per evitar que aix¨° es torni a produir. Amb una m¨¤, autoritarisme suau de base identit¨¤ria, amb l¡¯altra, keynesianisme; pol¨ªtiques econ¨°miques ¡°d¡¯esquerres¡± i valors culturals ¡°de dretes¡± barrejats en un temps en qu¨¨ les velles categories ja no serveixen.

No hi ha paternalisme estatal m¨¦s fort que el que es cou a la llotja del Bernab¨¦u

No seria l¡¯ayusisme la prova que el model neoliberal resisteix? Esclar que no: la "llibertat" madrilenya no t¨¦ res a veure amb els discursos anarcocapitalistes que els Chicago Boys feien als noranta. La fantasia de m¨¦s cerveseta, menys impostos i trickle down economics dep¨¨n enterament del poder pol¨ªtic que hiperregula l¡¯estat a cop de BOE. En la jungla artificial espanyola, qui mor i qui viu ¨¦s decidit per criteris d¡¯inter¨¨s nacional que no tenen res a veure amb la racionalitat econ¨°mica. El ¡°lliure¡± mercat d¡¯Ayuso s¡¯aguanta sobre vict¨°ries militars i culturals que permeten que Espanya funcioni com un estat jacob¨ª en qu¨¨ el centre ¨¦s una aspiradora de la riquesa possible de la perif¨¨ria. No hi ha paternalisme estatal m¨¦s fort que el que es cou a la llotja del Bernab¨¦u. El neoliberalisme madrileny necessita ser primer madrileny per poder donar-se despr¨¦s el luxe de ser neoliberalisme.

Mentrestant, a Catalunya l¡¯ajornament sine die de la independ¨¨ncia dep¨¨n que els fonts de recuperaci¨® europea facin c¨®rrer els rius de mel en la xauxa postpand¨¨mica. Com tants altres moviments de resposta davant la fallida de l¡¯ordre neoliberal encapsulada en la Gran Recessi¨® del 2008, l¡¯independentisme va intentar revitalitzar la democr¨¤cia posant la voluntat popular al centre. L¡¯objectiu era obligar Europa a ser fidel als seus discursos. Es va demostrar tot el contrari: arribats al cap del carrer, les nacions europees van seguir amb la realpolitik de sempre i les elits catalanes van preferir la submissi¨® al conflicte. La ren¨²ncia dels partits independentistes a mantenir la pugna amb l¡¯Estat i la redirecci¨® dels seus votants cap a la protesta merament simb¨°lica i el neoautonomisme, referendat amb la vict¨°ria d¡¯aquests partits en successives eleccions, confirma que les classes mitjanes catalanes, igual que les espanyoles i europees, no estan disposades a jugar-se la cartera pels drets que deien defensar.

El independentismo catal¨¢n intent¨® revitalizar la democracia poniendo la voluntad popular en el centro

L¡¯auge de l¡¯identitarisme madrileny i la pacificaci¨® per vies keynesianes dels catalans derrotats resumeixen el signe dels temps. Aquesta primavera, Occident es desperta del somni de Francis Fukuyama. Els estats naci¨® han demostrat que poden controlar les seves poblacions gr¨¤cies a lleialtats m¨¦s fortes que els principis liberals, i la globalitzaci¨® es parteix en blocs estancs sense ¨¤rbitres democr¨¤tics. En l¡¯anterior per¨ªode turbocapitalista, el sistema va acabar petant a causa de la subordinaci¨® dels estats als mercats. En el nou ordre que comen?a, pot ser que els estats occidentals s¡¯entreguin en noves formes d¡¯autoritarisme subtil, que es reformin a ells mateixos amb hegemonies emancipadores que ara per ara no es veuen enlloc, o que els perdedors del tracte es resisteixin a desapar¨¨ixer i lluitin com no ho van fer en l¡¯anterior finestra d¡¯oportunitat. De moment, far¨¤ calor, s¡¯obriran els restaurants, correran els bitllets impresos, i no pensarem en totes aquestes contradiccions.