Los Hermanos Cubero revisen el folklore castell¨¤

Sembla una hist¨°ria incre?ble. Dos germans de l'Alcarria, amb pinta de poder ser d'Iowa, manxecs d'Iowa, establerts a Catalunya, amants del folklore popular castell¨¤ i tamb¨¦ del bluegrass, recuperadors de velles can?ons que la mateixa mem¨°ria va oblidant, aconsegueixen captivar un p¨²blic que probablement gaireb¨¦ no t¨¦ folklore a la seva discoteca dom¨¨stica. Persones que mai s'han apropat al Tradicion¨¤rius omplen el Coliseum per escoltar jotes. En un cicle del Primavera Sound, una firma que els ha perm¨¨s entrar en un p¨²blic que a priori no els hauria de resultar propi, que durant una setmana i amb diverses propostes ha omplert el teatre de la Gran Via, en el qual Los Hermanos Cubero resultaven la proposta m¨¦s diss¨ªmil, una mirada a les arrels musicals que en temps del franquisme es van voler substituir amb els coros y danzas i aquells fastos de la Demostraci¨®n Sindical de cada Primer de Maig. Los Hermanos Cubero, una mem¨°ria ben viva. Los Hermanos Cubero, exemple que la m¨²sica pot saltar qualsevol frontera, qualsevol prejudici.

El Roberto toca la mandolina, ¨¦s m¨¦s baix que l'Enrique i t¨¦ un aspecte tan singular que podria semblar qualsevol cosa, des d'un membre d'un grup de rockabilly al cos¨ª espavilat de qualsevol. Toca la mandolina, somriu molt i per agrair els aplaudiments fa girar el seu instrument, i a la part del darrere hi posa gr¨¤cies. L'Enrique ¨¦s m¨¦s alt i espigat, t¨¦ una bona melena, el rostre ossut, canta i toca la guitarra i acostuma a anar amb barrets vaquers d'ala ampla. A m¨¦s de la m¨²sica popular els uneix un fil d'humor que arrenca el somriure despr¨¦s d'una cent¨¨sima de segon de perplexitat, humor que ells utilitzen amb tem¨¤tiques recurrents al llarg d'un concert. Divendres el seu centre va ser Mar¨ªa San Miguel, violinista que els va acompanyar en escena per materialitzar les can?ons del seu particular Proyecto Toribio, peces instrumentals recollides de l'an¨°nim violinista Toribio Del Olmo, natural d'Algora i ¨¤nima de les festes populars a la Guadalajara d'inicis del segle XX, quan el viol¨ª era rei del folklore popular de la zona. Proyecto Toribio, un nom perfecte i encertat a l'altura d'uns germans que sense pudor grapegen una mem¨°ria que a les seves mans ¨¦s renovaci¨® en present continu.

I aqu¨ª ten¨ªem els amants de Nick Cave, Arcade Fire i dem¨¤ de Dry Cleaning picant de mans en pasdobles, masurques, jotes, seguidilles i pericons ¨Cuna masurca m¨¦s r¨¤pida, van explicar els Cubero¨C, interpretats amb viol¨ª, mandolina i guitarra, creant un marc mental castell¨¤, ressec i adust, alegre i popular, ple de personatges que estimen, moren i s'entristeixen. I tot aix¨° explicat amb una m¨²sica que en bona mesura ha arribat als Cubero mitjan?ant gravacions de camp. Per¨° els Cubero presentaven, a m¨¦s, el seu altre disc, Errantes tel¨²ricos, el que els uneix a diversos artistes que han congregat per donar vida a m¨¦s can?oner popular i tamb¨¦ propi ¨Ctots dos gaireb¨¦ impossibles de distingir, el millor que es pot dir d'un repertori aix¨ª. Algun d'aquests col¡¤laboradors els va acompanyar al T¨ªvoli, com un Rodrigo Cuevas que s'hi sentia com a casa, recuperant de passada una altra mem¨°ria, la de Rambal, el faranduler de Gij¨®n assassinat per la intoler¨¤ncia o un Josele Santiago que aplica juntament amb els Cubero la m¨¤xima que suggereix buscar problemes als problemes. Saviesa popular en una festa que va acabar amb ball a l'escenari. Com mana la tradici¨®.