Ansietats prim¨¤ries

En el relat de qualsevol distopia ¡ªi Napalm al cor, premi Anagrama 2021, de Pol Guasch (Tarragona, 1997), n¡¯¨¦s una¡ª hi ha unes regles. El primer que es busca ¨¦s la construcci¨® d¡¯un escenari fatalista que funcioni a la manera de faula o par¨¤bola sobre un futur tecnificat, deshumanitzat i autoritari ¡ªha de semblar que ja pugui ser el present¡ª i on les ansietats prim¨¤ries resultants de sobreviure a la deriva enmig de la devastaci¨® explotin i atordeixin els sentits del lector: el territori per on circulen els personatges de tota distopia s¡¯ha de descriure com la bogeria en estat pur, sense l¡¯aparen?a de cap causa, com si importessin molt menys els motius que han desencadenat l¡¯apocalipsi que les reaccions que origina haver de superar-lo i adaptar-s¡¯hi.

A Napalm al cor el lector hi trobar¨¤ la in¨¨rcia din¨¤mica i imparable d¡¯una societat militaritzada ¡ªarreu hi ha la vigil¨¤ncia d¡¯una legi¨® de caps rapats¡ª, la llengua natal ha desaparegut i des de les esferes del poder se¡¯n parla una altra, els morts ja no s¡¯enterren i hi ha una F¨¤brica de formig¨® mass¨ªs a mig cam¨ª entre un forn crematori i una central nuclear. Tamb¨¦ la naturalesa s¡¯ha convertit en desesperaci¨® i viol¨¨ncia: els peixos d¡¯una piscifactoria devoren carn, els arbres tenen punxes i les b¨¨sties salvatges assetgen la casa en el bosc on el narrador i la seva mare s¡¯amaguen del remol¨ª de desgr¨¤cies que els va xuclant...

?s una escenografia de la desolaci¨® que Guasch va moblant amb unes imatges vistoses i llampants, com si al darrere de cada una hi respiressin uns interrogants que apuntessin cap a uns horitzons on la resposta qued¨¦s en suspens. Al cap i a la fi, les singularitats materials de despr¨¦s de l¡¯apocalipsi existeixen i prou, sense cap motiu comprensible: Tot ¡°es pressentia d¡¯una manera que no podia descriure¡¯s¡±, diu el protagonista, tot i que el lector, al llarg de la novel¡¤la, agraeix que la meticulositat verbal de l¡¯autor ho desmenteixi en la majoria de c¨¤psules narratives ¡ªuns cap¨ªtols tan breus com unes proses po¨¨tiques artesanalment elaborades¡ª que van armant el relat i que s¡¯han d¡¯ajuntar com les peces d¡¯un trencaclosques.

Dins d¡¯aquest marc grandiloq¨¹ent, i que serveix a Guasch per especular sobre el vertigen del mal, sobre el complot herm¨¨tic i pertorbador d¡¯un m¨®n regit per una mena de fredor presidi¨¤ria, m¨¦s enll¨¤ dels elements dist¨°pics, Napalm al cor ¨¦s una novel¡¤la que se centra en els efectes d¡¯una desintegraci¨® de la fam¨ªlia, i Guasch excel¡¤leix quan el protagonisme recau en la mare del narrador, amb pinzellades com aquesta: ¡°Quan el soroll s¡¯embrutava i les veus s¡¯emboiraven, la mare exhalava un buf de cansament¡±. Per¨° la novel¡¤la ¨¦s, sobretot, la narraci¨® d¡¯una arravatada hist¨°ria d¡¯amor i desig entre el protagonista i el seu amant, Boris, una relaci¨® que es mou entre el somni i el deliri de la fugida frontera enll¨¤, a trav¨¦s dels fets que comparteixen i d¡¯un seguit de cartes que no desdenyen l¡¯exuber¨¤ncia l¨ªrica: la inflamaci¨® sentimental segurament no est¨¤ a l¡¯altura de la for?a explosiva de la realitat catastr¨°fica on es desenrotlla.

Quan Napalm al cor se centra en les perip¨¨cies personals dels dos enamorats, condicionats per les rareses de les circumst¨¤ncies hist¨°riques i socials, la novel¡¤la no queda gaire lluny de transformar les expectatives de la distopia en l¡¯an¨¤lisi convencional dels daltabaixos sentimentals d¡¯una parella en crisi, del ¡°dolor agut que sent qualsevol persona quan est¨¤ al costat d¡¯alg¨² que estima per¨° no pot parlar-hi, en aquell moment en qu¨¨, de sobte, l¡¯altre es converteix en un desconegut. En un perill¡±.

I el lector es pregunta si resulta que ha estat llegint una novel¡¤la de dues cares, si calia que Guasch dot¨¦s d¡¯un sentit moral i sentimental un panorama ca¨°tic que aconsegueix presentar-se a si mateix amb prou for?a i eloq¨¹¨¨ncia.