Pel¡¤l¨ªcules diferents, amb segell d¡¯autor

L'onzena edici¨® del D¡¯A Film Festival, el certamen de cinema d'autor de Barcelona, ja coneix als seus guanyadors (Poppy Field, del roman¨¨s Eugen Jebeleanu, ha guanyat el Premi Talents i Karen, de Mar¨ªa P¨¦rez Sanz, el guard¨® Un Impuls Col¡¤lectiu). Per¨° el festival dura fins diumenge i, en el cas que no es puguin veure al CCCB, la Filmoteca, els Renoir Floridablanca o el Zumzeig, a trav¨¦s de Filmin encara ¨¦s possible veure alguns dels 62 llargmetratges i 26 curts presentats. Recomanem cinc t¨ªtols de diferents formats i estils que donen una idea del que ofereix aquest festival de cinema d'autor que se celebra a la capital catalana.

M¨¢s informaci¨®n

Ai, aquest blau

El cine independent se cita a Barcelona al D¡¯A Film Festival

En la secci¨® Talents del festival, l'¨²nica pel¡¤l¨ªcula espanyola a concurs era M¨ªa y Moi, ¨°pera prima de Borja de la Vega, que s'estrenar¨¤ als cinemes el 21 de maig. Explica la fugida de dos germans (interpretats per Bruna Cus¨ª i Ricardo G¨®mez) que, despr¨¦s de la mort de la seva mare, es refugien a l'atrotinada casa familiar, enmig del no-res, amb el Biel, la parella d'ell. No han tingut ni els espera una vida f¨¤cil, en una fam¨ªlia en qu¨¨ el pare abusava de la mare i pretenen tancar les ferides. L'arribada del n¨°vio d'ella complicar¨¤ la relaci¨® entre cadascun dels personatges i la tensi¨® anir¨¤ pujant fins a l¨ªmits insospitats. ¡°Quatre personatges a?llats donen lloc a tantes combinacions com persones hi ha a la casa¡±, explica el director i guionista. ¡°L'obsessi¨® del Mikel amb el germ¨¤ de la seva n¨°via, l'amistat naixent entre el Biel i el Mikel, exclosos del cercle fraternal, l'odi del Moi cap al Mikel¡­ s¨®n sentiments subjacents que amenacen a sortir a la superf¨ªcie¡±.

Adi¨®s, idiotas va obrir el festival el 29 d'abril. Una dona greument malalta a la recerca del seu fill, que va abandonar quan tenia 15 anys. El plantejament ¨¦s dram¨¤tic, el desenvolupament ¨¦s una pel¡¤l¨ªcula que va del drama a la com¨¨dia en un viatge trepidant en el qual la dona es veur¨¤ acompanyada per un paio depressiu i su?cida i per un cec¡­ arxiver. Una eixelebrada cursa que ha estat ¨¨xit de taquilla a Fran?a i ha estat premiada amb set premis C¨¦sar. Poc a veure amb Nos vemos all¨ª arriba, la pel¡¤l¨ªcula amb la qual Albert Dupontel es va endur cinc premis C¨¦sar.

Barcelona ¨¦s l'escenari de ?Corten!, l'¨²ltima pel¡¤l¨ªcula de Marc Ferrer, un director que ja va estrenar el seu primer llargmetratge (Ens semblava impossible) el 2016 al D¡¯A i que est¨¤ encara m¨¦s lligat a aquest festival perqu¨¨ hi han passat els seus anteriors t¨ªtols: La maldita primavera, Puta y amada i El coraz¨®n rojo. Aquesta vegada, Ferrer neda entre el terror (el giallo, itali¨¤) i la com¨¨dia, en una atmosfera queer, a trav¨¦s d'un director de cinema fracassat que est¨¤ rodant una pel¡¤l¨ªcula quan a la ciutat es produeixen uns assassinats que, pel que sembla, tenen a veure amb ell. Una pel¡¤l¨ªcula underground, amb molta m¨²sica, moltes dives i actuacions, en la l¨ªnia del cinema de Ferrer.

El sud-core¨¤ Hong Sang-soo, un nom imprescindible al cinema del seu pa¨ªs, Concha de plata al millor director a Sant Sebasti¨¤ el 2016 per Lo tuyo y t¨², presenta a Film D¡¯A The Woman Who Ran, la seva pen¨²ltima pel¡¤l¨ªcula, per la qual va obtenir el premi a la millor direcci¨® l'¨²ltima Berlinale. Narra l'experi¨¨ncia d'una dona que, per primera vegada, se separa del seu marit, que ha de viatjar per negocis. La protagonista visitar¨¤ tres antigues amigues amb les quals comparteix inquietuds, il¡¤lusions¡­ i en les quals els homes no apareixen, o ho fan d'una manera absolutament sup¨¨rflua, in¨²til. Sang-soo es mant¨¦ fidel al seu estil minimalista amb aquesta pel¡¤l¨ªcula lleugera, tranquil¡¤la, que traspua humanisme.

La pel¡¤l¨ªcula que tancar¨¤ el festival ¨¦s Miss Marx, de la italiana Susanna Nicchiarelli, que dona veu a Eleanor Marx, la filla petita del fil¨°sof alemany Karl Marx, que va ser una de les primeres dones a unir feminisme i lluita obrera i que va batallar pels drets dels nens. La pel¡¤l¨ªcula se centra en les contradiccions en les quals es trobar¨¤ la dona quan conegui el que va creure que seria l'amor de la seva vida. L'Eleanor, que no ho va tenir f¨¤cil per sortir de l'ombra del seu pare, va mantenir una relaci¨® turmentada i desgraciada amb la seva parella, tamb¨¦ activista socialista.