Aix¨° que anomenen llibertat

¡°Poques persones sembla que s¨¤piguen avui a Espanya qu¨¨ distingeix un liberal d'un socialista o un conservador¡±. Aix¨ª comen?ava la pon¨¨ncia sobre ideologia aprovada pel Partit Liberal al seu VI congr¨¦s. Madrid, juny del 1985. La va defensar Esperanza Aguirre en nom de la formaci¨® en coalici¨® amb Alianza Popular. I encara que m¨¦s tard es fusionaria en l'actual PP, ella va continuar defensant aquells principis, que mant¨¦ vius i inalterables distanciant-la fins i tot de Mariano Rajoy. Fa, doncs, 35 anys que ja s'encomanava a ¡°la tasca il¡¤lusionant i ambiciosa que permetr¨¤ que floreixin les llibertats individuals, de la creativitat art¨ªstica, cient¨ªfica i cultural dels homes i dones de tots els pobles d'Espanya, que en lloc d'instal¡¤lar-se com a par¨¤sits a l'ombra d'un aparell estatal que els adorm i esclavitza, com proposen els socialistes, decideixen construir una nova generaci¨® de ciutadans lliures que amb creativitat, esperit innovador i tenacitat treguin Espanya del pessimisme en el qual l'han sumit els llargs anys d'estatisme i facin possible una Espanya en llibertat, aquesta llibertat que ¨¦s garantia d'una felicitat humana i de la plenitud espiritual¡±.

Aquest par¨¤graf, adaptat a les circumst¨¤ncies, va semblar que era el que inspirava Isabel D¨ªaz Ayuso la nit del dimarts. Exultant, agra?da i emocionada per la seva aclaparadora vict¨°ria va deixar anar algunes d'aquelles idees i molts conceptes de l'ideari incorporat que va conformar el seu discurs breu, contundent i amena?ador. Podia sentir-se satisfeta. Havia guanyat a 176 dels 179 municipis de la seva autonomia, canviat el vermell tradicional del cintur¨® del sud de la comunitat pel blau que semblava exclusiu de selectes barris de la capital i urbanitzacions circumdants. Havia superat les enquestes m¨¦s favorables, doblat vots i escons i depassat la gran vict¨°ria que Aguirre li havia donat al PP en les mateixes eleccions uns anys abans. I per si aix¨° no fos poc, li permetia clamar davant de l'horitz¨® mesetari que desitgen els seus oponents i envegen els seus companys: ¡°Aquesta terra ¨¦s meva¡±.

Potser perqu¨¨ s'ho creu, potser perqu¨¨ la seva mentora pol¨ªtica i antecessora en el mateix c¨¤rrec la va il¡¤lustrar en tot aix¨°, potser per estrat¨¨gia ja dibuixada durant la pand¨¨mia i base del seu discurs aquestes ¨²ltimes setmanes, potser perqu¨¨ aix¨ª ent¨¦n Madrid, potser per tot plegat, una gran part de Madrid li ha respost acceptant el seu relat basat en una predicada manera de sentir i de viure. Un passeig, una canya, m¨¦s consum i menys impostos. I aquest estil va quedar sintetitzat en una d'aquestes grans paraules. Un concepte maj¨²scul i fundacional de la democr¨¤cia: Llibertat.

Aix¨ª, el que per a l'Aguirre d'aquella llunyana pon¨¨ncia suposava desmarcar-se tant del franquisme com del socialisme llavors prometedor de Felipe Gonz¨¢lez, per a l'Ayuso actual els mateixos perills els encarna Pedro S¨¢nchez. I si llavors la dreta presentava l'andal¨²s com un risc de col¡¤lectivitzaci¨®, nacionalitzaci¨®, expropiaci¨® i dictadura del proletariat, avui dibuixa l'actual inquil¨ª de la Moncloa com un perill tamb¨¦ per a la unitat d'Espanya per les seves amistats perilloses. Especialment pel seu soci de govern, que, segons el mateix Iglesias la nit del seu adeu, els mecanismes de l'Estat l'han convertit en el boc expiatori fins que l'han emp¨¨s a prescindir de c¨¤rrec.

Les raons d'una vict¨°ria sense pal¡¤liatius sempre cal buscar-les en molts fronts. Tamb¨¦ en els errors aliens. En aquest cas en els de l'esquerra, que va baixar a l'arena de la provocaci¨®, es va atorgar el paper de propietari de les ess¨¨ncies, les va invocar en un altre maniqueisme simplista i es va oblidar de viure. La que va voler aprofitar una conjuntura mal interpretada i pitjor dissenyada de descavalcar la dreta dels seus feus i va potenciar un efecte papallona que despr¨¦s d'un esternut a M¨²rcia va provocar una pulmonia a Madrid. Segurament sense aquella retor?ada i frustrada maniobra a l'ombra del temor pand¨¨mic res hauria estat igual. I encara que sigui ucronia perqu¨¨ no sabem qu¨¨ hauria passat d'haver estat el que no va ser, s¨ª que es pot concloure que el PP ha convertit en un gran actiu la seva gesti¨® a Madrid, nom¨¦s a Madrid, de la doble crisi.

Un model possible gr¨¤cies a l'Espanya de les autonomies que, passat pel gui¨® adaptat de l'independentisme catal¨¤, li ha facilitat a Ayuso un paper discordant oposant-se en nom de la llibertat a tot el que ha plantejat el Govern, convertit en l'enemic del poble. Per aix¨°, Ciutadans, que sempre ha presumit d'un ideari liberal, ha estat escombrat. Li han robat la cartera i des de la dreta. L'esquerra, proteccionista amb tocs paternalistes, hauria de recordar que la modernitzaci¨® a la qual obligaran els fons europeus passa per mantenir aquest esperit abandonat. El que tamb¨¦ va definir un dels seus fil¨°sofs predilectes: ¡°L'home neix lliure, responsable i sense excuses¡±, Jean Paul Sartre.