O d¡¯esquerres o amb Junts

A Junts, el partit de Carles Puigdemont, li est¨¤ costant molt complir la seva part en el pacte per una legislatura independentista en virtut de la qual Pere Aragon¨¨s seria investit president de la Generalitat i Laura Borr¨¤s, presidenta del Parlament. Esquerra i la CUP van complir la seva part del tracte en triar el 12 de mar? Borr¨¤s i els restants membres independentistes de la Mesa del Parlament, cinc de set. Per¨° passen les setmanes i Junts ja fa dos mesos que es resisteix a votar Aragon¨¨s.

Les negociacions estan bloquejades. Els dirigents de Junts al¡¤leguen no un desacord sobre la presid¨¨ncia de la Generalitat pr¨°piament dita, sin¨® sobre el programa de l'independentisme per a la nova legislatura. Malgrat tot, Jordi S¨¤nchez, principal negociador de Junts, va recon¨¨ixer dissabte l'obligaci¨® del seu partit d'aportar els diputats que faci falta per a l'elecci¨® d'Aragon¨¨s si ERC decideix formar un govern en minoria. ?s una posici¨® obligada, coherent amb l'elecci¨® de Borr¨¤s com a presidenta del Parlament. No honrar aquest comprom¨ªs mostraria Junts com un partit triler, en el qual ning¨² podria confiar.

Als seguidors de Puigdemont els costa fer el pas perqu¨¨ es tracta d'assumir una derrota. El que es dirimeix ¨¦s quin ¨¦s el paper de Junts al tauler pol¨ªtic amb la nova correlaci¨® de forces en el camp independentista. Les eleccions del 14 de febrer van crear una situaci¨® in¨¨dita des del 1980. Van col¡¤locar ERC com a primera for?a entre els sobiranistes i van deixar Junts en una posici¨® subordinada. Encara que la difer¨¨ncia electoral entre les dues forces va ser molt escassa, de nom¨¦s 0,9 punts percentuals, va provocar un canvi de rols substancial. Junts passa de partit director a dirigit. I viceversa, ERC passa d'estar perp¨¨tuament a segona fila a encap?alar l'espai pol¨ªtic.

Per¨° Junts ¨¦s el partit directament hereu de la for?a pol¨ªtica que ha tingut la presid¨¨ncia de la Generalitat i els seus corresponents governs durant 33 dels 41 anys d'autonomia. Li arriba ara l'indesitjat moment de cedir la vara de comandament a un altre partit del bloc independentista. De recon¨¨ixer i assumir la p¨¨rdua de l'hegemonia en el catalanisme per la qual els successors del partit de Jordi Pujol i ERC pugnen des de fa d¨¨cades. Una revoluci¨® cultural, a m¨¦s d'una p¨¨rdua de poder.

El m¨¦s xocant del cas ¨¦s, no obstant aix¨°, que les dificultats per complir la segona part de l'acord de legislatura entre independentistes han sorgit quan Junts ja ha cobrat la seva pe?a. Borr¨¤s va acceptar ufanosa ocupar el n¨²mero dos a l'escalaf¨® institucional catal¨¤. Per¨° a l'hora d'atribuir la presid¨¨ncia de la Generalitat a l'aspirant d'ERC, tot s¨®n problemes i condicions.

Contribueix a allargar l'ag¨°nica negociaci¨® entre ERC i Junts la reiterada insist¨¨ncia d'Aragon¨¨s a formar un govern independentista i d'esquerres. Tothom sap que si ha de ser d'esquerres, no pot ser un govern amb Junts. Seria viure en una contradicci¨® permanent. Junts agrupa bona part del que va ser el centredreta catal¨¤. ?s una heterog¨¨nia amalgama nacionalista sorgida de l'evoluci¨® de l'extinta CiU cap a l'independentisme. CiU mai va ser ni va voler ser d'esquerres. A l'inrev¨¦s, va ser la for?a que va tancar l'acc¨¦s de l'esquerra al Govern de la Generalitat durant d¨¨cades.

La deriva de Junts al Congr¨¦s dels Diputats i a l'Ajuntament de Barcelona, per posar dos escenaris importants de la seva acci¨® pol¨ªtica, tendeix a alinear-lo m¨¦s amb la dreta de tons trumpistes que no pas amb el moderantisme de, posem per cas, el Partit Nacionalista Basc (PNB) en l'actual conjuntura espanyola. Junts est¨¤ lluny del pragmatisme que permet al PNB dirigir un govern de coalici¨® amb els socialistes a Euskadi i sostenir el de Pedro S¨¢nchez al Congr¨¦s.

Tant l'aritm¨¨tica parlament¨¤ria com els condicionants pol¨ªtics generals abonen ara a Catalunya la f¨®rmula d'un Govern en minoria amb voluntat i capacitat de negociar suports variables al Parlament segons els assumptes a tractar. ?s el que la mateixa ERC est¨¤ fent a Madrid amb el Govern del PSOE, un factor que tamb¨¦ compta en aquesta equaci¨®. Per¨° per fer-ho necessita el suport que Junts es resisteix a donar. O si aquest no el dona, el d'altres forces. El dels Comuns, per descomptat, per¨° tamb¨¦ el del PSC si entengu¨¦s que un Govern en solitari d'ERC ¨¦s el mal menor que pot donar a Pedro S¨¢nchez l'interlocutor que busca a Catalunya.