Tessa Hadley: ¡°M¡¯interessen les dones fortes que es construeixen a trav¨¦s d¡¯un home¡±

No es va rendir, i l¡¯¨¨xit li va arribar. Als 46 anys va aconseguir publicar la seva primera novel¡¤la , per¨° feia m¨¦s de deu anys que ho intentava i que fallava. La fama de la brit¨¤nica Tessa Hadley (Bristol, 63 anys) ha estat tardana, per¨° els ¨²ltims anys la cr¨ªtica i els lectors han celebrat els seus llibres, que tamb¨¦ han rebut elogis entusiastes de col¡¤legues escriptors com Colm Toib¨ªn o Zadie Smith. ¡°Si hagu¨¦s estat a la inversa i hagu¨¦s triomfat de jove m¡¯hagu¨¦s pujat al cap i hauria tingut una vida boja. En lloc d¡¯aix¨°, a mesura que em faig gran em va arribant aquesta satisfacci¨® meravellosa¡±, comenta amb un somriure franc des del seu cottage de Summerset per videoconfer¨¨ncia. ¡°M¡¯encanta haver passat per aquest cam¨ª llarg i dolor¨®s d¡¯aprenentatge i frac¨¤s quan estava en plena crian?a dels meus fills i despr¨¦s haver Trobat els meus lectors. ?s una benedicci¨®¡±.

Xerraire i riallera, Hadley passa per una bona ratxa. La seva setena novel¡¤la, Cap al tard (Edicions de 1984 /Sexto Piso), funciona com una com¨¨dia de costums ben constru?da que recorre la vida de dos matrimonis amics. Els seus personatges comparteixen alguna cosa amb els de Harold Pinter: un galerista d¡¯art vital i gener¨®s i la seva esposa indolent, per una banda, i un professor brillant que renuncia a la fama i la seva dona, una artista introvertida.

Ja retirada de la Universitat de Bath Spa on va impartir clases de literatura i m¨¦s endavant d¡¯escriptura creativa, Hadley explica que ja t¨¦ a punt el seg¨¹ent llibre, en qu¨¨ aborda el canvi cultural dels anys seixanta a trav¨¦s d¡¯una dona de mitjana edat; en els comentaris i les idees que Hadley escampa per les seves novel¡¤les hi ha un punt subtil i ferm.

Pregunta: Una de les protagonistes diu que el Regne Unit est¨¤ governat per nens llestos d¡¯internat que estaven enamorats de les mainaderes i es prenen la vida com un hobby. Sona familiar. Els va con¨¨ixer a Cambridge?

Resposta: Vaig estudiar-hi l¡¯any 1975 i nom¨¦s hi havia tres colleges mixtos. Era un lloc estrany, per una noia.

P: A Cap al tard apareix des d¡¯una ¨¤via de Txecoslov¨¤quia fins a un parell de noies a la vintena, passant per protagonistes que ja tenen els 50. Vas intentar plasmar cert canvi en la manera com viuen les dones?

R: ?s un dels meus temes. ?bviament, les protagonistes s¨®n feministes, han anat a la universitat i tenen certa confian?a en elles mateixes. Descric el que veig a la Societat brit¨¤nica, dones de la meva generaci¨® que tenen idees i sensibilitats diferents a les de les seves mares per¨° que curiosament tenen vides molt semblants a les de les seves mares.

P: I les filles?

R: Em sembla que estan obsedides per tenir pres¨¨ncia a l¡¯esfera p¨²blica. ?s una gran generalitzaci¨® amb un miler d¡¯excepcions, per¨° crec que el patr¨® va canviant a cada generaci¨®. Les novel¡¤les narren b¨¦ aquesta mena de canvi pol¨ªtic lent i gradual. La ficci¨® aconsegueix captar internament com ens sentim com a homes o com a dones. I aquests canvis triguen m¨¦s que les lleis.

P: La seva novel¡¤la narra un amor rom¨¤ntic o una amistat?

R: Hi ha diverses hist¨°ries d¡¯amor, per¨° tamb¨¦ molt d¡¯escepticisme. He escrit una novel¡¤la en qu¨¨ al final l¡¯amistat profunda entre dues dones ¨¦s destru?da per un home; una hist¨°ria molt vella. Gaireb¨¦ em sap greu haver-ho fet, per¨° ¨¦s com em va sortir. I ¨¦s trist, per¨° passa.

P: Una de les protagonistes comparteix nom amb un personatge de Jane Austen que tamb¨¦ ¨¦s ego?sta i enamoradissa.

R: No va ser conscient, per¨° adoro Austen. Ella ¨¦s bastant dura amb aquell personatge, per¨° jo intento prendre¡¯m seriosament una dona molt rom¨¤ntica. ?s passiva, t¨¦ una indulgencia fatalista i ¨¦s indolent, per¨° en lloc de condemnar tot aix¨° i convertir-la en una mala dona he volgut demostrar que aix¨° ¨¦s una manera de viure. Qui diu que no sigui alguna cosa? Aquesta absorci¨® en si mateixa i passivitat s¨®n notables. Volia redimir un tipus de dona.

P: Ella diu que necesita un home per trobar el rumb.

R: ?s d¡¯una honestedat desarmant i el que exposa s¨®n idees que no estan de moda. De vegades em fixo amb la meva mare, que segueix viva, i sento molt d¡¯inter¨¨s per aquestes dones que s¨®n immensament fortes i que malgrat tot es construeixen a trav¨¦s d¡¯un home. ?s fascinant, encara que ens faci sentir inc¨°modes. Mentre busquen el seu cam¨ª per mitj¨¤ d¡¯un home les dones semblen tan en¨¨rgiques i decidides! No semblen d¨¨bils, sin¨® que mostren la seva for?a d¡¯una manera estranya i lleument retor?ada.

P: Hi ha una mena de Lady Macbeth, no necess¨¤riament perversa, en tota dona?

R: S¨ª. Absolutament.

P: El bon gust ha passat de moda? Un dels seus personatges ho diu a la mare de la seva n¨°via.

R: El bon gust ¨¦s un tema fascinant. Tal i com l¡¯ent¨¦n la mare de la Christine t¨¦ a veure amb la classe i les jerarquies: hi havia uns pocs que sabien qu¨¨ era el bon gust i despr¨¦s hi havia la massa que no ho sabia. Avui ¨¦s molt dif¨ªcil saber qu¨¨ ¨¦s, aquesta creen?a que hi havia una manera ¨²nica de fer les coses que era correcta i distingida ja no se sost¨¦. I resulta ir¨°nic perqu¨¨ la meva escriptura dep¨¨n d¡¯aquesta vella idea, i escullo cada frase pensant ¡°aix¨° ¨¦s massa vulgar, treu-ho, o aix¨° zona hortera¡±. Tinc molt present la mena de novel¡¤la que m¡¯agrada llegir, i escriure dep¨¨n d¡¯uns lectors entrenats, amb gust. I a la vegada el m¨®n ¨¦s un oce¨¤ d¡¯altres coses. I aix¨° ¨¦s un repte molt inter¨¦ssant per la novel¡¤la.

P: No passa sovint, que un autor d¡¯¨¨xit parli dels llibres que no funcionaven i com va seguir endavant.

R: No ¨¦s que vulgui presumir-ne, per¨° estic molt contenta que aquelles novel¡¤les no es publiquessin. En aquell momento no ho vaig viure aix¨ª, clar. Em pregunto si les dones s¨®n una mica m¨¦s lentes a l¡¯hora de desenvolupar la seva autoritas. Aix¨° ¨¦s el que em faltava. Intentava escriure els llibres d¡¯altres escriptors a qui admirava, com Nadine Gordimer i altres. Despr¨¦s em vaig anar centrant en coses m¨¦s modestes, i vaig asumir que d¡¯aix¨° s¨ª que en sabia. Era petit, per¨° era meu i coneixia les frases que havia d¡¯anotar per explicar-ho.