Sales, Benguerel, Bonet... i Woody Allen

¡°Tampoc has llegit Dostoievski, ¨¦s clar. Si l¡¯haguessis llegit sabries que l¡¯expiaci¨® i el c¨¤stig s¨®n ineluctables¡±, diu el protagonista de L¡¯home dins el mirall, nouvelle de 1951 de Xavier Benguerel. M¨¦s expl¨ªcit, impossible. La petja m¨¦s fonda de l¡¯autor rus en les lletres catalanes potser estigui entre mitjans de les d¨¨cades cinquanta i seixanta del segle passat, i a l¡¯entorn, per descomptat, de Joan Sales i el seu Club Editor. Ho ha estudiat com pocs el doctor en literatura catalana de la Universitat Aut¨°noma de Barcelona Carles Lluch a Novel¡¤la catalana i novel¡¤la cat¨°lica (2014).

M¨¢s informaci¨®n

Dostoievski, una febr¨ªcula catalana

Sales, a banda d¡¯Els germans Karam¨¤zov, que va abordar entre 1959 i 1961, volia traduir tamb¨¦ Crim i c¨¤stig: considerava Dostoievski el pare de la novel¡¤la cristiana, cat¨°lica. En aquesta, els personatges s¨®n ¨¦ssers complexos, amb una vida interior convulsa, i les seves motivacions psicol¨°giques es belluguen en un territori transcendent, m¨¦s enll¨¤ de les coses terrenals: hi ha ¡°un ress¨° sobrenatural dels actes, les paraules, les intencions...¡±, resumeix sonorament Lluch. ?s el que van fer a la seva obra, entre guerres, George Bernanos, Fran?ois Mauriac, Julien Green o Graham Greene. En Sales, el receptor privilegiat de l¡¯ess¨¨ncia de tot aix¨° ser¨¤ el Juli Soler¨¤s d¡¯Incerta gl¨°ria (1956), ¡°consci¨¨ncia col¡¤lectiva dels quatre grans protagonistes¡± de la novel¡¤la, defensa l¡¯estudi¨®s.

?s cert que en les obres dels autors nostrats sota aquest influx cat¨°lic (Sales, Benguerel i Blai Bonet, sobretot), se sent, m¨¦s que es pensa, l¡¯exist¨¨ncia de D¨¦u, i els cristians ho s¨®n m¨¦s per sentiment que per les idees, com detecta el mateix Sales en l¡¯obra del seu amic, soci i editat Benguerel. Es veu en el relat El fugitiu d¡¯aquest darrer, on el protagonista pateix pel dolor causat, en el fons, per altres, com si hi hagu¨¦s una responsabilitat comuna en el mal, idea purament dostoievskiana. A Soc un assass¨ª (1957), el protagonista, Josep, se sent tan culpable d¡¯una mort que no ha com¨¨s, per¨° que en algun moment ha desitjat, com el mateix assass¨ª. ?s pur M¨ªtia, un dels germans Karam¨¤zov, com veu el professor.

A El mar (1958), de Bonet, dif¨ªcilment es pot pouar m¨¦s en el fons espiritual, metaf¨ªsic, d¡¯un personatge com fa l¡¯autor de Santa?¨ª seguint el pare de Crim i c¨¤stig. I certa flaire hi ha de tot plegat en algun t¨ªtol de Miquel Llor, Josep Maria Espin¨¤s i Ramon Folch i Camarasa, apunta Lluch.

Seixanta-tres anys despr¨¦s, potser un nom indiscutible impregnat d¡¯algunes caracter¨ªstiques del pare d¡¯Els dimonis sigui el de Francesc Ser¨¦s: l¡¯autor de La for?a de la gravetat i Contes russos ¡°t¨¦ un nervi de narrador que presenta semblances amb Dostoievski: l¡¯inter¨¨s pels conflictes morals amagats, la narraci¨® d¡¯ampli abast...¡±, argumenten des de La Casa dels Cl¨¤ssics, motiu pel qual li van demanar el pr¨°leg a la nova traducci¨® que han publicat aquest mar? de Crim i c¨¤stig, tasca de Miquel Cabal. N¡¯han fet 2.500 exemplars, que funcionen: ¡°En mes i mig hem assolit el 50% de l¡¯objectiu de vendes per enguany¡±, diuen des de l¡¯editorial d¡¯un llibre que costa 34,95 euros.

Ser¨¦s veu la culpa dostoievskiana en obres com Beloved, de Toni Morrison; El trastorn de Portnoy, de Philip Roth; Expiaci¨®, d¡¯Ian McEwan, i L¡¯adversari, d¡¯Emmanuel Carr¨¨re. I no pot oblidar-se, ¨¦s clar, en la refer¨¨ncia m¨¦s catalana que elegantment es permet, del Woody Allen de Delictes i faltes (de delator t¨ªtol Crimes and Misdemeanors en l¡¯original angl¨¨s) i de Match Point, on el protagonista llegeix precisament Crim i c¨¤stig i un manual universitari sobre Dostoievski. Tamb¨¦ podria haver-hi posat L¡¯¨²ltima nit de Bor¨ªs Gruixenko.

Tant ¨¦s, la sensaci¨® que cal llegir avui amb urg¨¨ncia Dostoievski ¨¦s flagrant: per recuperar un cert sentit de culpa en una societat que desconeix el que ¨¦s ser responsable de res; per preocupar-se, ni que sigui una mica, pel pes dels actes d¡¯un mateix en la vida comuna; per encaixar tamb¨¦ una part de la responsabilitat del mal col¡¤lectiu, en una societat que ja ha desertat fa temps del comprom¨ªs amb la res publica.