Deu dies que van canviar Barcelona

Esgl¨¦sies i convents cremant, una multitud que destrueix els arxius fiscals i de la policia, aix¨ª com la primera ind¨²stria a vapor de la ciutat, i al cap de pocs dies, l¡¯assassinat de l¡¯ajudant del capit¨¤ general. Podria ser el gui¨® d¡¯una pel¡¤l¨ªcula, o tamb¨¦ un episodi real i dur, per¨° anecd¨°tic. I no, ¨¦s ben b¨¦ una realitat: la Barcelona del juliol de 1835 i un dels esclats socials, en el naixement de la societat liberal, d¡¯una import¨¤ncia cabdal. Es vivia en plena guerra carlina i es feia evident la contraposici¨® de projectes socials i pol¨ªtics entre la reacci¨®, el liberalisme i els desitjos dels sectors populars. I en aquells deu dies (del 25 de juliol al 5 d¡¯agost) les classes populars van prendre el protagonisme.

LA BULLANGA DE BARCELONA
Jordi Roca i?N¨²ria Miquel
Rosa dels Vents
288 p¨¤gines
18,90 / @ 7,99 euros

No volien un tr¨¤nsit controlat a una nova societat dirigida per un liberalisme de les elits. Reclamaven una altra forma de canvi, que limit¨¦s les prerrogatives de l¡¯Esgl¨¦sia i que don¨¦s veu al conjunt social i a les institucions locals, en una l¨ªnia que tamb¨¦ q¨¹estionava el centralisme del naixent estat liberal. Aquest ¨¦s el rerefons interpretatiu que Jordi Roca i N¨²ria Miquel, autors de La bullanga de Barcelona, insisteixen a posar sobre la taula per entendre les viol¨¨ncies d¡¯aquell estiu de 1835, per no quedar atrapats per la pot¨¨ncia de les imatges i anar al fons de la q¨¹esti¨®.

I ¨¦s que la detallada reconstrucci¨® dels fets ¨¦s impactant: la multitud que assist¨ª als toros (nou centre de sociabilitat), descontenta amb la mansuetud dels braus, protesta i inicia un recorregut cap al centre, mentre un altre grup assaltava les esgl¨¦sies al crit de ¡°Morin els frares!¡± per posar fi a una esgl¨¦sia reaccion¨¤ria abocada a la causa carlina. Dos dies despr¨¦s, el capit¨¤ general tamb¨¦ era rebut a crits de "Mori Llauder, mori el tir¨¤!¡±, i m¨¦s tard el seu ajudant, el general Bassa, va llan?ar canonades d¡¯av¨ªs des de les Drassanes i la Ciutadella, comminant la gent a tancar-se a casa. Aconsegu¨ª l¡¯efecte contrari: va tenir tothom en contra, tant les autoritats liberals de l¡¯Ajuntament com el gros de la poblaci¨®. Convertit en objectiu, va ser assassinat al Palau Reial i el cad¨¤ver arrossegat pels carrers fins que va ser llen?at a una foguera. Els dirigents liberals estaven desbordats per l¡¯acci¨® popular i temien per les seves f¨¤briques, tal com es va confirmar amb la crema del recent estrenat vapor Bonaplata, tipus d¡¯ind¨²stria que amena?ava els treballadors qualificats.

La bullanga canvi¨¤ la fesomia de la ciutat: els espais religiosos m¨¦s malmesos van deixar pas a llocs on s¡¯empla?arien mercats, com la Boqueria, o edificis civils, com el Liceu. Per¨°, sobretot, va posar sobre la taula el paper pol¨ªtic dels sectors populars, ¨²tils contra els carlins, per¨° que en ocasions desbordaven els liberals de posici¨® benestant. Per aix¨° la bullanga es va convertir en un terme pejoratiu, nom¨¦s superat per la patuleia, despectiva manera de dir als qui van sortir al carrer. Gravats de l¡¯¨¨poca reprodu?ts al llibre mostren la duresa de les jornades, per¨° sobretot l¡¯¨ªmpetu desbordant del poble barcelon¨ª.

Tanmateix, els autors remarquen que "la bullanga no fou una explosi¨® de viol¨¨ncia popular en un moment puntual¡±, sin¨® que cal situar-la en el proc¨¦s de la revoluci¨® liberal. Va accelerar-ne el ritme, va fer caure un govern i va situar Barcelona com un referent a l¡¯hora de desafiar les monarquies reaccion¨¤ries. L¡¯accent en aquesta nova mirada de m¨¦s llarg abast ¨¦s la principal aportaci¨® d¡¯un llibre molt ben documentat, i amb totes les claus per ressituar la rellev¨¤ncia d¡¯aquell estiu de 1835.