Deu anys del 15-M: de la doctrina a la cura

El Nadal del 2010, un veter¨¤ diplom¨¤tic franc¨¨s, St¨¦phane Hessel, va publicar Indignez-vous, un llibre que va tenir un inesperat ¨¨xit de vendes i va donar nom a la revolta dels indignats que, el 2011, es va propagar per tot Europa. A Espanya, la data del 15-M, en qu¨¨ es van convocar manifestacions a 58 ciutats i milers de manifestants van acampar a la Puerta del Sol de Madrid, ha quedat com a moment fundacional d'aquella moguda. A Barcelona, la pla?a de Catalunya s'ocuparia el 27 de maig. I el 15 de juny tindria lloc el setge al Parlament. Eren els efectes de la crisi econ¨°mica del 2008, que va posar en evid¨¨ncia els estralls de la revoluci¨® neoliberal i les seves conseq¨¹¨¨ncies demolidores sobre les noves generacions. L'atur va arribar a Espanya al 21%. I el 43% dels joves no tenien acc¨¦s a una feina. S'enfonsava una societat sotmesa a control per la via de la indifer¨¨ncia en una cultura que pretenia reduir els ciutadans a simple subjecte econ¨°mic. Es tancava el cicle obert el 1979 amb l'acc¨¦s de Margaret Thatcher al poder i la publicaci¨® de La condici¨® postmoderna, de Jean Fran?ois Lyotard.

Aquelles mobilitzacions cal emmarcar-les, per tant, en un context de crisi global, en el qual s'integren tamb¨¦ fen¨°mens com les primaveres ¨¤rabs, que si van ser capaces de tombar algun govern, no han tingut, en general, els efectes transformadors que s'esperaven. A Europa, l'esquerra grega (Syriza) arribada al poder en el moment m¨¦s extrem de les mesures radicals d'austeritat va ser literalment asfixiada per la Uni¨® Europea.

A Espanya, mentre els moviments derivats del 15-M es van mantenir al marge de la pol¨ªtica institucional, encara que alguns poders els veien amb recel, es van assumir com a part del paisatge social. La sorpresa va arribar quan va passar una cosa que no era al gui¨®: Podem va desafiar els partits convencionals disputant-los el poder en el terreny electoral. En un temps r¨¨cord, van irrompre en les eleccions europees (2014), el mateix any en qu¨¨ l'independentisme catal¨¤ va donar el primer toc d'alerta (consulta del 9-N), van conquistar importants quotes de poder municipal (2015), i van arribar al Govern d'Espanya (2020).

Amb alcaldies com les de Madrid i Barcelona, de la m¨¤ de Podem i els seus aliats, l'activisme de la generaci¨® de la crisi del 2008 tocava poder, amb un PP asfixiat pels casos de corrupci¨® i un PSOE en crisi de relleu generacional. En comptes de celebrar la capacitat d'integraci¨® del sistema, els sectors conservadors van posar Podem al punt de mira. Predomina, no nom¨¦s en el PP, sin¨® tamb¨¦ en l'espai socialista, una concepci¨® molt estreta de la democr¨¤cia, com un sistema corporatiu en el qual dos partits tindrien el monopoli del poder i als altres els correspondria un paper estrictament decoratiu o subaltern. De manera que la democr¨¤cia no es valora per la seva capacitat inclusiva, sin¨® tot el contrari: per mantenir a dist¨¤ncia tothom que gosi trucar a la porta del bipoli del poder. Nom¨¦s la gosadia ¨Co l'oportunisme t¨¤ctic¨C de S¨¢nchez ha trencat aquest tab¨². I de fet se li est¨¤ reclamant des de la seva pr¨°pia casa que torni a l'ordre establert. Del sistema d'interessos simple del capitalisme industrial hem entrat en una fase m¨¦s complexa en qu¨¨ ¨¦s l¨°gic que sonin veus molt diferents. Per¨° els poderosos s¨®n, per definici¨®, partidaris de simplificar.

Per a gent formada en la cultura de la milit¨¤ncia i la contestaci¨® no va ser f¨¤cil fer el tr¨¤nsit: la dist¨¤ncia entre la doctrina i la vida, entre la promesa i la realitat exigia una adaptaci¨® que no tots van saber assumir. La coincid¨¨ncia entre el des¨¨ aniversari del 15-M i la sortida d'Iglesias de la pol¨ªtica convida a parlar de final d'etapa. El 15-M va posar en evid¨¨ncia l'anquilosament del r¨¨gim del 78, els estralls de la crisi i va obrir una agenda de renovaci¨®, per¨° la dificultat (agreujada per la pand¨¨mia) d'afrontar els reptes que ells mateixos s'havien marcat va anar degradant la seva imatge. I, com ha passat en altres pa?sos, la demag¨°gia de la dreta reaccion¨¤ria ha arrossegat sectors populars que semblava que havien de ser sensibles als seus missatges. Si l'esquerra vol sobreviure per fi del cicle obert el 15-M, ha de ser des d'una cultura de la cura i l'atenci¨®, ¨¦s a dir, del tracte als ciutadans com a subjectes i no com a s¨²bdits, que ¨¦s el que distingeix la democr¨¤cia de l'autoritarisme. Saber escoltar i passar de l'adoctrinament al reconeixement. El feminisme i ecologisme en saben una mica, de tot aix¨°.