CUP s¡¯escriu amb C de Converg¨¨ncia

Primer va ser l'abra?ada del llavors l¨ªder de la CUP, David Fern¨¤ndez, al president de la Generalitat Artur Mas, quan va finalitzar la consulta il¡¤legal del 9-N. Despr¨¦s va arribar Antonio Ba?os, que el 2016 va destacar com un dels millors exponents de cap on anava, o ensopegava, la formaci¨® pol¨ªtica. Aleshores el debat era semblant a l'actual: Qui seria el nostre nou i flamant president de la Generalitat? Despr¨¦s de dies de complicades negociacions, Ba?os, amb aire of¨¨s, encara que mantenint la seva p¨¤tina d'intel¡¤lectual d'esquerra anticapitalista, es va despenjar deixant l'acta de diputat.

Motiu? L'esc¨¤s inter¨¨s i implicaci¨® de Converg¨¨ncia per la nacionalitzaci¨® de la banca? La impossibilitat de di¨¤leg en la defensa del repartiment de riqueses? Les posicions enfrontades sobre les despeses que havien de destinar-se a la sanitat p¨²blica? No. Pel que sembla, Antonio Ba?os, ferri defensor de la ruptura amb Espanya, no va ser capa? de defensar la decisi¨® de la seva formaci¨® pol¨ªtica, que no era una altra que impedir la investidura d'Artur Mas com a president de la Generalitat. Assemble¨¤riament, la formaci¨® anticapitalista havia votat que no a la investidura de Mas, cosa que no era el mateix ¨Ccom es va veure m¨¦s tard¨C que negar-li la possibilitat de govern a Junts pel S¨ª (un altre dels noms que han utilitzat els exconvergents per despistar). I al final la CUP va acabar propiciant la nefasta arribada de Carles Puigdemont com a president. Una perfecta jugada gattopardiana, canviar-ho tot perqu¨¨ no canvi? res, canviar Mas per Puigdemont perqu¨¨ no canvi¨¦s res. De manera que la dretanitzaci¨® dels caps visibles de la CUP no ¨¦s d'ara, sin¨® que data d'abans de l'1-O del ja lluny¨¤ 2017, per¨° potser ara s¨®n menys dissimulats.

La situaci¨® actual, per desgr¨¤cia, t¨¦ moltes similituds amb aquella del 2016. Pocs dies abans d'acabar-se els terminis per evitar unes noves eleccions, els partits (ERC, perqu¨¨ en aquesta ocasi¨® han aconseguit m¨¦s vots que Junts) han gaireb¨¦ esgotat els temps per ¨Csuposadament¨C arribar a un acord de cara a la investidura i evitar aix¨ª que es repeteixin les eleccions catalanes. De fet, la setmana passada, Junts, ERC i la CUP havien signat un acord de m¨ªnims, tan descafe?nat com l'actual taula de di¨¤leg, per evitar repetir eleccions.

De nou la CUP, tot i que ara no t¨¦ la clau de la governabilitat, t¨¦ alguna cosa a dir, i potser per aix¨° ha comen?at dient que prefereix un govern amb Junts (l'¨²ltim dels noms que en la seva fugida cap endavant han adoptat els exconvergents) a un amb Comuns i, per descomptat, ni se'n plantegen un amb el PSC, no sigui que l'Estat del benestar refloti. Volen enganyar-nos, per¨° encara que els anticapitalistes repeteixin que el social i el nacional s¨®n els dos pilars que els mouen, a ning¨² se li escapa que el segon impedeix, elimina i bloqueja clarament el primer. Aix¨°, per no parlar que, per dir-ho ras i curt, ¨¦s evident que a tot plegat s'hi suma que l'odi a tot el que ensumin com a espanyol ¨¦s per a ells una prioritat m¨¦s elevada que qualsevol altre principi ideol¨°gic.

Nom¨¦s em queden preguntes, de dif¨ªcil resposta¡­ On ¨¦s l'esquerra anticapitalista? No hi ha ning¨² a la CUP que alci la veu i s'oposi a aquesta uni¨® antinatural amb un dels partits m¨¦s neoliberals del panorama pol¨ªtic? Ning¨² que rebutgi aquest suport incondicional al partit que t¨¦ la sanitat catalana semiprivatitzada, que defensa l'educaci¨® concertada per sobre de la p¨²blica i que ha arribat amb els pressupostos socials m¨¦s retallats de la hist¨°ria recent del nostre pa¨ªs? Ning¨² que q¨¹estioni el paper subaltern que estan fent des de fa anys, molts, massa, respecte de la dreta nacionalista catalana? O ¨¦s que potser enrocar-se en la idea que l'independentisme ha guanyat, tot i que sigui fals, ¨¦s el que els resulta m¨¦s f¨¤cil perqu¨¨ el retorn a la realitat ¨¦s massa dur i prefereixen abandonar qualsevol altra proposta d'esquerres?

Costa d'entendre, fins i tot podria semblar que s¨®n m¨²ltiples les respostes, per¨° sembla clar que la CUP s'ha convertit en aquesta esquerra amb la qual somia qualsevol dreta. A Madrid, Ayuso ha aconseguit que bona part del cintur¨® obrer li doni suport; a Catalunya, els hereus de CiU han aconseguit el mateix, per¨° amb la franqu¨ªcia de la CUP.