Identitat i mem¨°ria retornen els versos internacionals a Barcelona

Els creuaments generats entre identitat i mem¨°ria podrien ser l'¨²nica figura comuna del caleidoscopi de mitja dotzena de veus i estils que aquest dimarts (20.00) conformaran el retorn, despr¨¦s de la seva suspensi¨® el 2020 per la pand¨¨mia, del Festival Internacional de Poesia, XXXVI edici¨®, amb la qual es tancar¨¤ la 24a cita del Barcelona Poesia, que des del 7 de maig ha congregat, malgrat les limitacions sanit¨¤ries, la notable xifra de gaireb¨¦ 5.000 espectadors, segons el balan? provisional dels seus directors, Mireia Calafell i Josep Pedrals.

¡°Escriure ¨¦s una manera de restaurar un pa¨ªs que no existeix, una reconstrucci¨® personal, familiar, de mem¨°ria ¨ªntima, i tamb¨¦ aix¨°, una restauraci¨® d'un Congo en el fons inexistent, un Estat amb nou fronteres internes¡±, repassa Fiston Mwanza Mujila, congol¨¨s de 40 anys establert a ?ustria, des d'on s'ha despla?at per posar veu a unes composicions que beuen formalment del kasala recitat a la tribu dels seus pares. L'autor, entre altres llibres, de la novel¡¤la Tram 83 sintetitza la import¨¤ncia que agafar¨¤ la identitat al tradicional acte al Palau de la M¨²sica de Barcelona, que arribar¨¤ el m¨¤xim aforament perm¨¨s: 870 localitats, de les quals queden molt poques ja disponibles.

La recerca de l'ess¨¨ncia d'un mateix, d'on ¨¦s i on vol pert¨¤nyer ¨¦s, tamb¨¦, el primer dels quatre leit motiv que cita la poeta Miren Agur Meabe, la veu l¨ªrica del moment en basc. Ella mateixa afegeix ¡°la resemantitzaci¨® de l'espai dom¨¨stic i la reubicaci¨® del desig sexual de la dona¡± com altres eixos dels seus versos, que surten del recent C¨®mo guardar ceniza en el pecho i sempre puntuats per refer¨¨ncies culturals i una ironia que ¡°frena el meu cabal l¨ªric, sempre carregat de fang, roques i porqueria¡±, llan?a provocadora aquesta mestra d'ofici.

Fruit de l'her¨¨ncia i barreja de fen¨°mens migratoris ¨¦s filla tant l'obra de Samantha Barendson com la d'Athena Farrokhzad. La primera, nascuda a Espanya, de mare argentina i pare itali¨¤, per¨° establerta a la francesa Li¨®, combina els tres idiomes en textos po¨¨tics de cad¨¨ncia narrativa que declama amb intensitat. La segona viu a Su¨¨cia, on va arribar amb la seva fam¨ªlia fugint del seu Iran natal despr¨¦s de la revoluci¨® del 1979. En ella, els pensaments pol¨ªtics s'entremesclen amb els morals i ¨¦s molt freq¨¹ent citar altres persones: ¡°M'interessen realitats diferents de la meva, m'agrada passejar-me pels escrits d'aquests altres, escoltar-los i aprofundir-hi; en aquest sentit, busco l'ideal grec de la polifonia, no nom¨¦s soc jo¡±, assegura qui t¨¦ ¡°un repte vital¡± en tornar a participar en un festival per primera vegada des de la pand¨¨mia.

La representaci¨® dom¨¨stica recaur¨¤ en els dos extrems de l'arc vital i literari; d'una banda, en un veter¨¤ com Ram¨®n Andr¨¦s (Pamplona, 66 anys), alquimista d'una poesia sensible, propera, filos¨°fica i profunda alhora, que reflecteix b¨¦ el seu ¨²ltim poemari Los ¨¢rboles que nos quedan, d'on traur¨¤ alguns dels versos que recitar¨¤. De l'altra, enmig del cicle biol¨°gic i literari d'Andr¨¦s hi haur¨¤ Jaume Coll Marin¨¦ (Muntanyola, 32 anys), que nom¨¦s ha necessitat un parell de poemaris i especialment un, el tamb¨¦ arbori Un arbre molt alt (doble premi: Ausi¨¤s March i Cavall Verd), per convertir-se en ¡°una promesa molt evident¡± de les lletres catalanes, com el defineix Pedrals. El lligam de la natura i l'¨¦sser hum¨¤ s'adhereix als seus versos despr¨¦s de ¡°donar voltes de rosca a una llengua que han pensat i honrat Verdaguer, Riba, Carner o Mar?al i que intento rebregar per construir les meves imatges¡±, defineix qui tamb¨¦ ¨¦s al baix del grup de pop-rock Obeses.