Pere Aragon¨¨s davant del repte del lideratge real

El primer repte de Pere Aragon¨¨s com a president de la Generalitat, fins i tot abans de prendre possessi¨® del c¨¤rrec, est¨¤ sent atreure el protagonisme i la rellev¨¤ncia que corresponen a la seva flamant dignitat. De moment no li ha resultat f¨¤cil: dilluns, en anunciar l'acord amb Junts per Catalunya, va apar¨¨ixer amb el seu to discret habitual al costat de Jordi S¨¤nchez, l¨ªder junter, que va mostrar aplom i aquesta experi¨¨ncia en la proclama que es remunta a quan era l¨ªder de La Crida; S¨¤nchez va assumir, a m¨¦s, el discurs m¨¦s ¨¨pic, el que acapara els titulars de la premsa immediata i les piulades d'ac¨°lits fervorosos i d'apassionats odiadors; la ret¨°rica sempre ¨¦s m¨¦s magn¨¨tica.

Seguim: dijous, dia de la primera sessi¨® d'investidura d'Aragon¨¨s, les portades del mat¨ª les va ocupar Elsa Artadi amb la seva fugida d'estudi d'¨²ltima hora, esborrant-se de la vicepresid¨¨ncia del Govern que tothom li donava per feta. L'habilitat de l'espai postneoparaconvergent per retenir l'hegemonia ¨¦s tal que fins i tot controlen el relat per passiva.

I em direu: b¨¦, per¨° aquest divendres, quan finalment ja l'havien de votar com a president, llavors s¨ª que deu haver atret els focus. Doncs, en fi, tampoc del tot. A mitja sessi¨®, ha aparegut al Parlament Oriol Junqueras, el l¨ªder d'Esquerra, amb un perm¨ªs penitenciari, i mentre pujava les escales flanquejat per la plana major del partit ¡ªexcepte Aragon¨¨s, que escoltava J¨¦ssica Albiach (En Com¨² Podem) a l'hemicicle¡ª, ha arrencat els aplaudiments dels fidels que es distribu?en per la Sala dels Passos Perduts. La not¨ªcia era Junqueras, aix¨ª ho entenien els mitjans, que feien cua al seu costat per aconseguir una dosi de paraules com qui espera vacuna de Pfizer. I Aragon¨¨s seguia ancorat a l'esc¨® suportant els improperis de l'oposici¨® (uns de m¨¦s durs que d'altres, tot s'ha de dir).

Al nou president de la Generalitat l'ha perjudicat la previsibilitat. Fa tant de temps que la gent el veia com l'¨²nic candidat realment existent que la investidura ¡ªa la tercera votaci¨®, per si tot resultava encara poc pesat¡ª semblava el simple compliment d'un tr¨¤mit dels que requereixen un munt de paperassa; ni el millor cava aguanta les bombolles tres mesos despr¨¦s d'obrir-lo. I aix¨° ¨¦s el que hem estat fent des del ¡°mandat del 14-F¡±¡ªactualitzaci¨® realista del ¡°mandat de l'1-O¡± feta per la portaveu republicana Marta Vilalta.

Per¨° vaja, amb m¨¦s flaixos o menys, Pere Aragon¨¨s ja ¨¦s el president de Catalunya. L'ha proclamat Laura Borr¨¤s des de la presid¨¨ncia del Parlament, amb veu desganada: una barreja de cansament per la sessi¨® tediosa i poc entusiasme pel resultat.

El nou l¨ªder de la Generalitat fa molt de temps que carrega el pes d'una doble rectoria: la de la presid¨¨ncia i la del lideratge d'ERC. La primera ja se l'ha tret del damunt. La segona dep¨¨n de la seva gesti¨®, per¨° no nom¨¦s: la influ¨¨ncia de Junqueras segueix inc¨°lume, i aix¨ª ser¨¤, com a m¨ªnim, mentre continu? a la pres¨®.

La veritat ¨¦s que un c¨¤rrec com el de president de la Generalitat atorga personalitat. I encara que la negociaci¨® de conselleries amb Junts no hagi estat la m¨¦s brillant, el sistema pol¨ªtic catal¨¤ ¨¦s, de facto, for?a presidencialista. Si no, que l'hi diguin a Josep Tarradellas, a qui nom¨¦s li va importar el rang i no les compet¨¨ncies. S¨ª, Tarradellas, el president que Esquerra nom¨¦s reivindica amb la boca petita, cosa que fa anar de corcoll els periodistes: ¡°Per¨° qu¨¨ diem, que Aragon¨¨s ¨¦s el primer president d'Esquerra des de Llu¨ªs Companys?¡± B¨¦, aix¨ª ho proclamen els portaveus del partit, que adoren el president m¨¤rtir, per¨° s'incomoden amb el que va tornar de l'exili de la m¨¤ d'Adolfo Su¨¢rez (encara que aix¨° va suposar l'¨²nica restauraci¨® d'una instituci¨® republicana despr¨¦s del franquisme, atenci¨®). Aprofitant el buit, va ser Salvador Illa (PSC) qui es va declarar tarradellista el dijous, la qual cosa ha obligat aquest divendres a Marta Vilalta a fer una finta i invocar-lo tamb¨¦: una cosa ¨¦s tenir-lo arraconat al bagul dels records i una altra deixar que se l'apropi?n els adversaris.

Sobre el que no hi ha cap dubte ¨¦s que Pere Aragon¨¨s ¨¦s el primer president que ha ascendit en el partit des de baix: com ell mateix ha recordat, fa m¨¦s de 20 anys que es dedica a la pol¨ªtica, ¨¦s a dir, des dels 17. ?s tamb¨¦ el president m¨¦s jove, no ha fet ni els 40 ¡ªno est¨¤ ni a les llistes de vacunables imminents¡ª, per¨° les rotacions exacerbades de la pol¨ªtica catalana aquests ¨²ltims temps l'han encimbellat preco?ment, com un futbolista del juvenil cridat a l'equip A per falta de titulars: durant alguna de les efervescents jornades de la tardor del 2017, alguns vells dirigents republicans em parlaven dels joves valors destinats a protagonitzar un relleu; no crec que llavors creguessin que aniria tot tan r¨¤pid.

La investidura s¨ª que ha servit per intuir que el nou president continua donant molt de pes al seu discurs social, que fa servir m¨¦s el concepte ¡°republic¨¤¡± que no pas ¡°independentista¡± i que fuig dels mites del nacionalisme cl¨¤ssic: aquest divendres, les seves citacions d'autoritat han estat Manuel Serra i Moret, dirigent socialista i catalanista de la Segona Rep¨²blica, i uns versos de Salvador Espriu que van servir abans tant a Jordi Pujol com a Jos¨¦ Montilla.

Superat aquest primer tr¨¤mit, queda el tr¨¤ngol de formar Govern. Despr¨¦s de la fugida d'Elsa Artadi, afloren candidats a vicepresidents; les c¨¤meres han captat a l'inici de la sessi¨® com Dami¨¤ Calvet, actual conseller de Territori, s'apropava a Aragon¨¨s per ensenyar-li alguna cosa al m¨°bil. Mentrestant, als voltants de la Ciutadella, aparentment ali¨¨ al joc de les cadires, feia f¨²ting el doctor Josep Maria Argimon, l'¨²nic que, diuen, t¨¦ la cartera assegurada.