Sortir de la foscor

Marilia Samper resumeix amb la m¨¤xima concisi¨® i claredat El que no es diu, la seva nova obra, estrenada (i en cartell) a la sala Beckett de Barcelona: ¡°Una parella es trenca i brolla la veritat, de la qual no van voler parlar. A trav¨¦s de la conversa puja a l'escenari la realitat del que es coneix com a ¡®cultura de la violaci¨®¡¯. Una cosa tan comuna i silenciada que tendeix a creure's que no existeix¡±. L'¨²nica cosa que em grinyola del que no es diu ¨¦s un terme com ¡°cultura de la violaci¨®¡±, que pot confondre m¨¦s d'un. Em sembla m¨¦s dolgut i de deb¨° quan Samper parla aix¨ª: ¡°Recordo perfectament el dia en qu¨¨, ja fets els 40, vaig prendre consci¨¨ncia de la quantitat d'agressions a les quals m'havia habituat del tot. Van comen?ar a arribar-me a la mem¨°ria com cops de puny. Quan era nom¨¦s una nena, coneguts i desconeguts em van grapejar i violentar perqu¨¨ s¨ª, perqu¨¨ els venia de gust. I em van aterrir de tal manera que continuo portant aquesta por enfilada dins meu¡±.

Al llarg de la primera d¨¨cada d'aquest segle vaig anar descobrint artistes de la mateixa generaci¨®. Descobreixo, per exemple, una dramaturga anomenada Marilia Samper amb peces tan diferents per¨° tan vitals com Dos punkis i un vespino, Una obra al meu costat i la commovedora L¡¯alegria (una joia que es mereixia m¨¦s bona sort). He utilitzat abans la paraula ¡°generacional¡±, que em sona una mica a oposicions, encara que en realitat em desperta ecos de barreja de diferents ¨¤nims per¨° mateixa sang. Tamb¨¦ vindria a tomb parlar de germanors.

Xavi S¨¢ez i Muguet Franc s¨®n la parella protagonista i en el text apareixen per les seves inicials, com en els dies del teatre independent. Potser tamb¨¦ es deu a una necessitat que t¨¦ el seu sentit, per¨° que no puc revelar aqu¨ª. Jo em vaig quedar amb la idea que no devia ser f¨¤cil donar la part final amb llums encara que sense efectes, ja que d'alguna manera havien de crear aquest clima de dues cares i fer-nos sentir que¡­ ja ho veureu. L'essencial ¨¦s que en la parella protagonista no hi ha crits ni cops previsibles. Aplaudiment, per cert, a Jordi Berch per la seva il¡¤luminaci¨®.

S¨¢ez brilla de la m¨¤ del seu amic Iv¨¢n Morales en obres escrites i dirigides per aquest ¨²ltim (S¨¦ de un lugar, Jo mai) o La calavera de Connemara (text de Martin McDonagh, posada en escena de Morales). Dec haver dit unes quantes vegades que S¨¢ez em fa pensar en la barreja d'ironia, cor obert i ferocitat de Robert De Niro, i Franc en la jove Anne Francis: sembla molt fr¨¤gil, per¨° en realitat es llan?a a esclats de f¨²ria.

Per al meu gust, l'essencial d'El que no es diu ¨¦s que l'obra sembla ultracondensada: la fan (caldria dir ¡°la claven¡± o ¡°te la claven¡±) en una hora i deu minuts. Dit d'una altra manera: no s'oblida l'arrencada amb un inquietant vern¨ªs d'humor (per imprevisible). Al Cervantes de Londres en van fer, pel que sembla, una magn¨ªfica lectura dramatitzada. ¡°I en una altra lectura a l'Espa?ol es va crear una tensi¨® molt esmolada¡±, diu Samper. ¡°No oblido que alg¨² va dir: ¡®M'he adonat que jo ho vaig fer, aix¨°¡±. Frases essencials de Samper: ¡°Vivim en un temps en el qual semblen voler deixar el consentiment en un s¨ª o en un no, i ¨¦s molt m¨¦s que aix¨°. M'agradaria que els espectadors tinguessin consci¨¨ncia de quan han estat agredits i quan agressors. La viol¨¨ncia s'ha normalitzat tant que de vegades no ho percebem com una agressi¨®. S'ha constru?t un imaginari er¨°tic entorn de la viol¨¨ncia sexual. Submissi¨® seria la paraula? El nostre passat d'agressions ¨¦s terrible¡±. He vist diverses obres magn¨ªfiques d'aquesta autora i els seus int¨¨rprets. Dubto trobar-ne una altra de m¨¦s ben pensada, dirigida i comunicada.

El que no es diu. Text i direcci¨®: Marilia Samper. Repartiment: Muguet Franc i Xavi S¨¢ez. Sala Beckett. Barcelona. Fins al 6 de juny.