Es busquen set llibreters. Refer¨¨ncia: Calonge

Per a equipament i mobiliari, 10.000 euros; 6.000 euros m¨¦s per a contractaci¨® de personal; subvencions de la meitat de l'import (amb un l¨ªmit de 60.000 euros) per a la rehabilitaci¨® dels set locals singulars que es faciliten al bell nucli hist¨°ric; una bonificaci¨® de fins al 90% de les taxes municipals i, en la mesura que sigui possible, facilitar que un pugui establir-se a la ciutat¡­ S¨®n les molt temptadores ofertes que l'Ajuntament de Calonge (Baix Empord¨¤) llan?a perqu¨¨ llibreters i emprenedors del m¨®n de llibre s'animin a obrir-hi el seu negoci i ajudin la ciutat a convertir-la en la primera Vila del Llibre perenne catalana, integrant-se aix¨ª a la xarxa de les ¨²niques i exquisides 53 booktowns que hi ha al m¨®n.

¡°Calonge, amb el seu castell al nucli antic, t¨¦ una gran po¨¨tica cultural i en un radi de tot just 30 minuts hi ha un potencial p¨²blic comprador d'un mili¨® de persones, de les quals unes 200.000 s¨®n estrangeres de 75 nacionalitats, amb h¨¤bits lectors molt forts¡±, complementa la temptaci¨® una de les ¨¤nimes del projecte, Norbert Botella, regidor de Cultura de Calonge, localitat de la Costa Brava d'11.500 habitants, que multiplica per deu durant la temporada d'estiu.

¡°Al nostre entorn, ciutats com Palam¨®s i Palafrugell han perdut llibreries ¨²ltimament, per la qual cosa ¨¦s de preveure que creant un hub de negocis i ofertes complementaris la iniciativa tindr¨¤ ¨¨xit; el potencial ¨¦s excepcional¡±, emmarca l'alcalde, Jordi Soler, que suma als arguments econ¨°mics el factor hum¨¤: ¡°A Calonge i Sant Antoni s'hi viu molt b¨¦¡­ I la vida ¨¦s dels valents¡±, repta.

La iniciativa respon a l'aposta de l'Ajuntament per revitalitzar la vida socioecon¨°mica i cultural de Calonge d'una manera singular, desmarcant-se de la uniformitzaci¨® tur¨ªstica galopant de la Costa Brava. L'aposta per un lleure vinculat al m¨®n del llibre, a m¨¦s, ha donat resultats miraculosos a altres llocs d'Europa, Austr¨¤lia i ?sia, amb un exponent excels en la pionera Hay-on-Wye gal¡¤lesa, que el 1961 va optar per aquesta particular reconversi¨® cultural i avui t¨¦, a m¨¦s d'una infinitat de llibreries de segona m¨¤ i especialitzades, un dels festivals literaris m¨¦s importants del m¨®n, que ha exportat. Un paradigma a seguir, com saben els membres de la International Organisation of Book Towns, creada el 1998, xarxa a la qual espera afegir-se Calonge.

Responsables de set d'aquestes booktowns van presentar dimecres els seus miracles en la jornada Viles del Llibre, organitzada per la Facultat d'Informaci¨® i Mitjans Audiovisuals de la Universitat de Barcelona, que acull l'Escola de Llibreters i on Calonge ha llan?at la seva proposta. El patr¨® el resumeix Wigtown: la petita localitat escocesa va veure fa 30 anys com gaireb¨¦ simult¨¤niament la f¨¤brica de l¨¤ctics i la inevitable destil¡¤leria de la zona tancaven gaireb¨¦ alhora, convertint l'entorn en un erm laboral i d'esperances. En ple des¨¤nim i amb ajudes p¨²bliques, fa 23 anys els 900 habitants van optar pel m¨®n de llibre. Llavors nom¨¦s hi havia una llibreria a tot el poble. Avui en tenen 12, funcionant tot l'any i al seu voltant s'ha constru?t un hub del sector dels llibres (impremtes, artesans, programes culturals¡­) que els permet facturar gaireb¨¦ sis milions d'euros l'any. ¡°Si nosaltres vam poder reconvertir-nos en ciutat del llibre, vost¨¨s tamb¨¦ poden¡±, llan?a el director de la fira, Adrian Turpin.

Casos similars han exposat els responsables de ciutats de llibres com Redu, a B¨¨lgica (des del 1984, amb 300 habitants, per¨° 15 llibreries, una f¨¤brica de paper artes¨¤, cal¡¤l¨ªgrafs i dos museus, que han generat 40 comer?os); Chelopek, a Bulg¨¤ria (m¨¦s jove i modesta, des del 2018); les daneses Ebeltoft i Torup (356 habitants, 15 anys d'experi¨¨ncia, seu d'una editorial i 150 esdeveniments culturals l'any) o la francesa Montolieu, aquesta Vila del Llibre i de les Arts, que fa 30 anys i t¨¦ 18 llibreries i Museu del Llibre i Arts Gr¨¤fiques. Aquesta va ser la ciutat on l'atzar va portar a passar una nit, sense saber on eren, a Botella i la seva filla durant un viatge i descobrir l'endem¨¤ una ciutat de llibres.

Crear vincles amb les ind¨²stries del vi, el turisme o la restauraci¨®, o amb alguns dels 526 artesans i 32 tallers vinculats a les arts del llibre i el paper que t¨¦ avui Catalunya, han estat algunes de les propostes sorgides per enriquir l'aposta de Calonge, en un context en el qual el turisme cultural tamb¨¦ vol endur-se cada vegada m¨¦s algun tipus d'experi¨¨ncia viscuda. En aquesta l¨ªnia, el director de la Instituci¨® de les Lletres Catalanes (ILC), Oriol Ponsat¨ª-Murla, ha ampliat el camp de possibilitats a les resid¨¨ncies d'escriptors: ¡°Hem de ser capa?os de crear una xarxa entre les diferents ofertes catalanes i d'aquestes amb les internacionals i aix¨° podria passar tamb¨¦ per a Calonge¡±. Tampoc descarta ajuda econ¨°mica, a partir de l'ampliada partida de 584.000 euros de qu¨¨ disposa la ILC per a la promoci¨® de la literatura.

Calonge, si es concreta la iniciativa, seria la primera ciutat de llibres estables de Catalunya i la segona d'Espanya, despr¨¦s d'Urue?a, a Valladolid, que t¨¦ 189 habitants, encara que amb 12 llibreries i un gran museu del llibre; per¨° tamb¨¦ seu de la Fundaci¨® Miguel Delibes. A Calonge tampoc li falta padr¨ª conegut, ja que Josep Pla va escriure sobre a El quadern gris: ¡°El poble ¨¦s recollit, amagat, silenci¨®s, sembla tenir un punt secret. M¡¯hi trobo com a casa¡±. A l'argumentari emocional avui s'hi ha afegit l'econ¨°mic.