Adeu al poble

En el pluralisme hi ha el futur de la democr¨¤cia. Ho deia Daniel Innerarity en tancar una trobada sobre ¡°la nova era de la incertesa¡±, a l'Escola Europea d¡¯Humanitats de Barcelona. ?bviament, la incertesa ¨¦s estructural a la condici¨® humana. M¨¦s encara: ¨¦s un factor essencial per progressar en l'evoluci¨® i en l'adaptaci¨® a la realitat. Per¨° hi ha moments en qu¨¨ s'imposen relats que donen a la ciutadania certa sensaci¨® d'estabilitat i d'altres en qu¨¨ es descontrola la incertesa provocant un cert enfosquiment de l'horitz¨®. I ara som en un d'ells. I no nom¨¦s per la male?da pand¨¨mia. Si en algun moment el capitalisme industrial va trobar un cert equilibri en un marc ¨Cl'estat naci¨®¨C i un r¨¨gim pol¨ªtic ¨Cla democr¨¤cia¨C, ara ja fa temps que estem en un per¨ªode, els or¨ªgens es podrien situar a principis dels vuitanta, en qu¨¨ la incertesa no ha parat de cr¨¦ixer. I uns dels efectes ¨¦s la pol¨ªtica de la confrontaci¨®.

A Espanya creixen els discursos excloents, les campanyes constru?des sobre la negaci¨® de la paraula de l¡¯adversari

A Espanya creixen els discursos excloents, les campanyes pol¨ªtiques constru?des sobre la negaci¨® de la paraula de l'adversari, en qu¨¨ les idees s¨®n substitu?des per esl¨°gans i ocurr¨¨ncies amb un sol objectiu: congregar els teus per la via de l'adhesi¨® incondicional contra l'enemic. I aix¨ª no hi ha pol¨ªtica: hi ha embat. ?s cert que Trump, la icona d'aquesta ¨¨poca, ja ha tornat a casa. I que la bonhomia escenificada per Biden pot convidar a pensar que el xarampi¨® passar¨¤. Per¨° no podem ser ingenus davant d'aquesta realitat.

De fet, el president Macron va disparar les alarmes amb la seva proposta de llei contra el separatisme, que pret¨¦n assenyalar i excloure de la Rep¨²blica (¡°mai hi haur¨¤ lloc per a ells a Fran?a¡±) aquells que ¡°sovint en nom de D¨¦u, de vegades amb l'ajuda de pot¨¨ncies estrangeres, intenten imposar la llei d'un grup¡±. El relat de Macron, es vulgui o no, fa plantejar unes preguntes que afecten els fonaments de la cultura republicana que pret¨¦n defensar: Existeix el poble? O ¨¦s que el poble per existir ha d'excloure?

Des que es va desplegar la tradici¨® il¡¤lustrada que va conduir a les democr¨¤cies modernes s'han produ?t canvis considerables que han alterat algunes de les seves bases. I si volem salvar la democr¨¤cia dif¨ªcilment ho farem per la via de l'exclusi¨®. Per aix¨°, la idea de poble, tenyida de la patina rom¨¤ntica postrevolucion¨¤ria, pot ser que ja no tingui sentit. Hem viscut el desenvolupament tecnol¨°gic amb l'esperan?a que ens dot¨¦s d'unes pr¨°tesis que ens permetessin guanyar el futur, per¨° comencem a t¨¦mer que ens cauran al damunt i ens esclafaran. El proc¨¦s de globalitzaci¨® ens apropa i alhora ens allunya dels altres. La comunicaci¨® digital multiplica els contactes per¨° no for?osament augmenta la capacitat de compartir. El desbordant poder de les dades i el desajustament entre els Estats, que continuen sent nacionals, i les noves pot¨¨ncies globals obren un escenari inquietant, que trenca les certeses del marc referencial poble-p¨¤tria. Les societats es fan diverses, els interessos es multipliquen i les refer¨¨ncies tamb¨¦.

La comunicaci¨® digital multiplica els contactes per¨° no augmenta for?osament la capacitat de compartir

En aquestes circumst¨¤ncies parlar de poble com una unitat homog¨¨nia forjada per una cultura, una llengua, una naci¨®, ¨¦s cada vegada m¨¦s complicat. Aquest poble, al qual en democr¨¤cia correspon l'¨²ltima paraula, s'ha fet molt heterogeni. De manera que nom¨¦s hi ha dos camins per a la democr¨¤cia: la capacitat d'integraci¨®, que passa per un pluralisme no nom¨¦s ret¨°ric, com a via perqu¨¨ ning¨² se senti excl¨°s, o la l¨°gica de la confrontaci¨®, que permet excloure com a enemics una part significativa de la societat (uns per ra¨® d'origen o condici¨® i d'altres per presumpta complicitat). I aqu¨ª trobem la doble c¨¤rrega del terme populista: que serveix per assenyalar els presumptes portadors de la crispaci¨®, per¨° que al mateix temps ¨¦s una etiqueta per declarar no aptes per a la pol¨ªtica institucional grups inc¨°modes per als poders conservadors.

No, el poble no ¨¦s una realitat superior, ni una entitat diposit¨¤ria de l'¨²ltima paraula, a partir de la discriminaci¨® entre els nostres i els altres. La sobirania ¨¦s de la suma de ciutadans i s'expressa amb el vot i amb l'acci¨® pol¨ªtica. I perqu¨¨ aix¨° sigui aix¨ª, i no s'imposi la din¨¤mica arbitr¨¤ria d'exclusi¨® entre bons i dolents, certament nom¨¦s hi ha una via: portar el pluralisme al m¨¤xim possible, ampliant els l¨ªmits del joc. Dit d'una altra manera, la qualitat de la democr¨¤cia es defineix per la capacitat d'inclusi¨®, no per l'exclusi¨®. I incloure ¨¦s la millor manera de rebaixar la incertesa.