?sser catal¨¤ no ¨¦s gens f¨¤cil

Sou els escocesos d'Espanya i voleu ser els irlandesos¡±, va comentar un periodista angl¨¨s a l'Ateneu Barcelon¨¨s a les albors de la Primera Guerra Mundial quan a l'illa maragda creixia la demanda per l'Home Rule. Per llavors, a Barcelona circulava una ir¨°nica historieta sobre la relaci¨® entre ¡°opressors¡± i ¡°oprimits¡±. Un catal¨¤ explica a un estranger la situaci¨® pol¨ªtica a Catalunya. Durant el serm¨®, passen per una carretera. A la cuneta, una brigada pica, grava i sua, vigilada per un capat¨¤s. ¡°Ah! ¨Cexclama l'estranger. Aquests ¨Cassenyalant als peons¨C s¨®n els de la ra?a oprimida!¡±. ¡°No, no ¨Crespon l'altre¨C aquests s¨®n els de l'opressora¡±. ¡°Llavors, la figura ben vestida qui ¨¦s?¡±. ¡°El de la ra?a oprimida¡±, afirma el catal¨¤, davant de l'estupefacci¨® del seu company.

Avui, una part de la poblaci¨® a Catalunya vol ser com els escocesos en l'imperi brit¨¤nic, d¡¯altres com els escocesos actuals i votar en un refer¨¨ndum d'autodeterminaci¨®. I d'altres volen ser com els irlandesos de comen?aments dels anys vint o, directament, els dels vuitanta i ¡°tirar de la cua al lle¨®¡±, com va dir Gerry Adams en les seves mem¨°ries, Abans de l¡¯aurora. Per aix¨° es menysprea un senyor que sospesa jugar-se la presid¨¨ncia i el Govern i arriscar¨¤ perdre suports al seu partit i votants per intentar encarrilar un embolic que van crear d'altres.

Per descomptat que, com ha expressat Jordi Cuixart, els indults parcials ¨Cque en p¨²blic l'independentisme no agrair¨¤ a Pedro S¨¢nchez¨C no resoldran el conflicte, per¨° obren un cam¨ª. Com ho va fer l'abra?ada del president d'?mnium Cultural al ministre Miquel Iceta a la presa de possessi¨® de Pere Aragon¨¨s. D'una altra manera, amb l'aritm¨¨tica parlament¨¤ria i estat de tensi¨® pol¨ªtica a Espanya, com podrien els presos tornar amb les seves fam¨ªlies m¨¦s aviat que tard?

Oriol Junqueras lamentava, amb ra¨®, aquesta setmana a Televisi¨® de Catalunya el poc temps que ha passat amb els seus fills en els ¨²ltims tres anys i mig. El mateix se suposa que senten els altres pol¨ªtics independentistes empresonats encara que p¨²blicament es mantinguin molt ferms. Per¨° resulta que, segons la presidenta de l'Assemblea Nacional Catalana, Elisenda Paluzie, els indults, ¡°si arriben, no seran cap ¨¨xit¡±, sin¨® una ¡°decisi¨® pol¨ªtica intel¡¤ligent del govern espanyol contra l'independentisme¡± perqu¨¨ ¡°pol¨ªticament ens desarmen i internacionalment s¨®n nefastos¡±, segons va tuitejar el dijous 27.

L'influx de la pol¨ªtica irlandesa, que ha irradiat durant un segle llarg sobre els moviments nacionalistes de tot Europa i fins i tot de l'?ndia, ha portat el catalanisme de diferent pelatge a cometre molts errors. En aquest mirall, l'ANC ha passat de ser un grup de pressi¨® que insuflava alegria al cam¨ª de l'Arc¨¤dia a estar m¨¦s a prop de ser una que pretengui que Catalunya tingui els seus propis Bobby Sands.

Als nostres irlandesos particulars, la Generalitat els molesta perqu¨¨ la instituci¨® d'autogovern trenca l'esquema opressor-oprimit. Tamb¨¦ els Mossos d'Esquadra. Des que va apar¨¨ixer, el catalanisme va perseguir les compet¨¨ncies d'ordre p¨²blic i, ara que les ha aconseguit, destorben, perqu¨¨ tenir davant altres cossos de seguretat permetria presentar de manera m¨¦s simple l'esquema de lluita contra un ex¨¨rcit colonial.

El catalanisme ha clamat per tenir un aeroport m¨¦s competitiu a Barcelona amb connexions internacionals i ara que per fi AENA proposa ampliar-lo i donar sortida al greuge comparatiu amb Barajas, aix¨° tampoc plau. Resulta que ¨¦s un ardit del govern espanyol perqu¨¨ es rebutgi i aix¨ª poder justificar una nova inversi¨® a Madrid. I ¨¦s que, quan es vol ser irland¨¨s, tot el que sigui complex i surti de l'esquema maniqueu del blanc i el negre ¨¦s un destorb. Est¨¤ ben clar que, per a alguns ¨Ccom l'escriptor i cr¨ªtic musical Rossend Llates va titular les seves mem¨°ries¨C, ?sser catal¨¤ no ¨¦s gens f¨¤cil.

En les ¨²ltimes setmanes, Jordi Llovet mostrava en un parell d'articles al Quadern d'aquest diari el seu neguit per la impot¨¨ncia de la ra¨® davant una part de la ciutadania (mal) il¡¤luminada. Sense grans expectatives i, alhora, sense oblidar que l'antagonista pot tenir tamb¨¦ part de certesa en els seus arguments, l'¨²nic que aquests intel¡¤lectuals i articulistes no han de deixar de fer, per responsabilitat, ¨¦s persistir. Per¨° aix¨° el professor ja ho sap.