Els catacumbistes de Waterloo

Durant el debat d'investidura, el president Pere Aragon¨¨s va fer diverses refer¨¨ncies a la unitat del poble catal¨¤ i a la seva cohesi¨® i conviv¨¨ncia des del respecte a la pluralitat de pensaments. Em vaig alegrar de l'enfocament que sortia de la boca d'un president independentista. Aquest plantejament contrasta amb la teoria de la ¡°minoria nacional¡± que han disseminat l'expresident Carles Puigdemont i el seu advocat, Gonzalo Boye. En motiu del record dels tres anys de l'1 d'octubre del 2017, Puigdemont va fer un ¡°missatge institucional¡± en qu¨¨ afirmava que ¡°la independ¨¨ncia ¨¦s l'¨²nica alternativa que comporta la protecci¨® de la minoria nacional catalana¡± i vinculava la pertinen?a a aquesta minoria nacional d¡¯aquelles persones ¡°que prenguin la decisi¨® lliure d'esdevenir catalans¡±.

No era una afirmaci¨® a?llada, sin¨® que s'ha anat repetint en diverses entrevistes i en els seus pronunciaments a les xarxes socials. Qui primer va desenvolupar la teoria dels catalans com a membres d'una minoria nacional oprimida va ser l'advocat Gonzalo Boye, que ha anat reiterant aquest concepte com a pedra de toc de la defensa dels seus clients independentistes davant dels tribunals. Boye va escriure un article el 27 de novembre del 2020 al setmanari La Rep¨²blica en qu¨¨ afirmava: ¡°A Catalunya els catalans no s'han sentit mai una minoria per una ra¨® tan senzilla com que no ho s¨®n dins de Catalunya. [¡­] Als catalans els passa com a qualsevol minoria: se'ls tracta com a tals per¨° no assumeixen aquesta condici¨® fins al moment que assumeixen la consci¨¨ncia grupal, en aquest cas nacional, que fa que es reivindiquin uns drets que la majoria no vol recon¨¨ixer¡±.

La reivindicaci¨® que el president Pere Aragon¨¨s fa de la idea for?a ¡°Catalunya, un sol poble¡± que va formular l'historiador Josep Benet i que va llegar als l¨ªders de la transici¨® pol¨ªtica catalana, contrasta amb aquesta perillosa reducci¨® de la condici¨® de catal¨¤ ¨²nicament als que s'adscriguin a la condici¨® de minoria nacional oprimida. Boye diposita totes les seves esperances de defensa a l'article 2 del Tractat de la Uni¨®, que invoca el respecte als drets humans i concretament a la frase: ¡°Fins i tot els drets de les persones que pertanyen a minories¡±. Alg¨² li ha d'explicar a l'advocat Boye que va per mal cam¨ª i fa un servei p¨¨ssim a la cohesi¨® social, que ha estat un element essencial de la tradici¨® pol¨ªtica catalana. ?s alarmant llegir en Boye que a Catalunya hi ha majories i minories i on els catalans s¨®n ¡°majoria¡±. Aix¨° vol dir que Boye, i Puigdemont, que el segueix en el seu plantejament, consideren que a Catalunya hi ha ciutadans que tenen ve?natge civil catal¨¤ per¨° que no s¨®n catalans perqu¨¨ no tenen ¡°consci¨¨ncia grupal¡± de minoria nacional oprimida.

La reducci¨® de la condici¨® de catal¨¤ ¨²nicament als que s'adscriguin a la condici¨® de minoria nacional oprimida ¨¦s perillosa

Una degradaci¨® desoladora d'una tradici¨® del catalanisme pol¨ªtic que havia prestat grans serveis i que avui es deixa guiar per les idees etnicistes d'un advocat que ens ve a dir que els catalans sense consci¨¨ncia grupal de minoria nacional oprimida s¨®n uns pobres desgraciats. Hi ha catalans, tots ells catalans, amb diferents percepcions d'adscripci¨® de la seva identitat. Per entrar a discutir sobre drets, primer s'ha de ser profundament dem¨°crata i respectu¨®s amb la lliure determinaci¨® de cada persona pel que fa a la seva identitat. A Catalunya el 70% de la poblaci¨® t¨¦ una mare o un pare o uns avis nascuts fora de Catalunya. I amb aquesta base, el pa¨ªs ha estat un exemple d'integraci¨® social i cohesi¨®. Perqu¨¨ l'oferta de la ¡°catalanitat¡± ha estat inclusiva i oberta, din¨¤mica i enriquida amb aportacions constants. Una opci¨® d'¨¨xit perqu¨¨ no ha tingut res d'etnicista. I em nego a acceptar que alguns grapegin la catalanitat d'aquesta manera. Al final seran catalans els que han viscut la revelaci¨® de la ¡°consci¨¨ncia grupal¡± segons els par¨¤metres catacumbistes del Consell per la Rep¨²blica?

Ja es veu que aix¨° no t¨¦ ¨¨xit ni recorregut. Per¨° el carlisme va travessar diverses generacions a la defensiva i c¨°modes als seus castells ¡°grupals¡± i el president Joaquim Torra sempre va dir que li agradava m¨¦s la Catalunya dels anys trenta del segle XX que la que li va tocar presidir.

No tots s¨®n aix¨ª. Jordi Cuixart ¨¦s un independentista que s'abra?a al ministre Miquel Iceta i afirma: ¡°No vull que la llavor de l'odi i la ranc¨²nia germini. Quan veig Iceta l'abra?o per construir un sol poble i evitar la confrontaci¨® entre dem¨°crates¡±. Aquestes dues vies es dirimeixen dins de l'independentisme. No hi ha dubte amb quina es pot dialogar.