Catalunya en la disputa pel poder a Espanya

En la batalla sobre els indults dels presos independentistes anunciats pel Govern del socialista Pedro S¨¢nchez, l'equaci¨® pol¨ªtica ¨¦s la mateixa que es va donar ja fa 15 anys contra l'aprovaci¨® de l'Estatut catal¨¤ del 2006. ?s una disputa pel poder a Espanya. D'una banda, el PP encap?ala el front del nacionalisme espanyol conservador format amb Ciutadans i Vox que rebutja frontalment la mesura de gr¨¤cia, com llavors s'oposava a l'Estatut. ?s la coalici¨® informal de la dreta nacionalista espanyola que es va unir el 2019 per governar a Andalusia, Castella-Lle¨®, M¨²rcia i Madrid i que ara aspira a retornar al Govern d'Espanya. A l'altra banda hi ha la majoria parlament¨¤ria progressista encap?alada pel PSOE, que es va formar fa justament tres anys en la moci¨® de censura contra el Govern de Mariano Rajoy arran dels esc¨¤ndols de corrupci¨® del PP. En aquesta alian?a amb els socialistes hi ha Unides Podem, els nacionalistes perif¨¨rics progressistes, el PNB i Esquerra Republicana.

El PP t¨¦ motius per creure que la seva campanya del 2006 contra la reforma de l'Estatut catal¨¤ va contribuir decisivament a la seva vict¨°ria electoral del 2010, la que va portar Rajoy a la presid¨¨ncia del Govern d'Espanya. Ara intenta que una repetici¨® de la jugada contribueixi tamb¨¦ a una futura vict¨°ria electoral de Pablo Casado sobre Pedro S¨¢nchez.

En qu¨¨ consisteix la repetici¨® de la jugada? Llavors s'acusava el Govern del PSOE presidit per Jos¨¦ Luis Rodr¨ªguez Zapatero de plegar-se a les exig¨¨ncies del nacionalisme catal¨¤, que es presentava com a sempitern perseguidor de privilegis i s'acusava d'atemptar contra la igualtat dels espanyols. S'argumentava sobre la constitucionalitat o inconstitucionalitat del nou Estatut i s'anunciava que es presentaria un recurs davant del Tribunal Constitucional. Ara s'argumenta que els indults seran com els socialistes pagaran la factura que deuen a Esquerra Republicana (ERC) pel seu suport a la investidura presidencial de Pedro S¨¢nchez, i ja s'anuncia que es presentaran recursos al Tribunal Suprem perqu¨¨ els anul¡¤li.

L'equaci¨® ¨¦s la mateixa que la del 2006: el conservadorisme encap?alat pel PP batallant fero?ment contra el progressisme liderat pel PSOE, amb el conflicte catal¨¤ com a motiu de la disputa. Sense negar gens ni mica la import¨¤ncia pol¨ªtica general que tenen tant l'Estatut com els indults, la veritat ¨¦s que en tots dos casos es tracta d'excuses, elements als quals es recorre per dirimir la q¨¹esti¨® central, la que de deb¨° importa a qui els agita: la disputa del poder a Espanya. Un ¨¤libi. Una coartada per plantejar un marc de discussi¨® que s'estima avantatj¨®s per als propis interessos de part.

Al mateix temps, no obstant aix¨°, el vell truc al qual es recorre sense cap mena d'escr¨²pol ¨¦s tamb¨¦ una aposta carregada de riscos per al b¨¦ que es proclama perseguir: l'estabilitat constitucional d'Espanya. El principal risc ¨¦s que, de coartada en coartada, recollint signatures contra els catalans el 2006, promovent el boicot a productes comercials catalans, demanant la pres¨® per als independentistes, deixant en mans de jutges i fiscals la gesti¨® de la crisi pol¨ªtica del 2017, el que el PP ha aconseguit al cap de 15 o 20 anys ¨¦s que la minoria independentista catalana creixi sense parar. L'independentisme, que en les eleccions generals de l'any 2000 obtenia el 5,7% dels vots, va ascendir al 36,8% en les primeres eleccions generals del 2019 i al 42% en les segones. El nacionalisme autonomista catal¨¤ coautor del consens constitucional del 1978 abra?a ara la causa independentista. En les eleccions auton¨°miques del 14 de febrer d'aquest any s'ha enfilat fins al 52% si es compta el 2,5% de vots del PDeCAT, que va quedar fora del repartiment d'escons.

Aquest ¨¦s el resultat de la pol¨ªtica del PP de Jos¨¦ Mar¨ªa Aznar i Mariano Rajoy sobre els assumptes catalans que ara Pablo Casado repr¨¨n. I qualsevol observador mitjanament assenyat i fred pot adonar-se que, per inversemblant que sigui la creaci¨® d'un nou estat en l'actual Uni¨® Europea, l'expansi¨® pol¨ªtica de l'independentisme a Catalunya no para de cr¨¦ixer. ?s de car¨¤cter reactiu. ?s un reflex defensiu d'una societat que es considera maltractada pel Govern d'Espanya, menystinguda pels segments de poblaci¨® que coregen ¡°?a por ellos!¡± i que considera fracassats els successius intents pol¨ªtics d'acomodament en l'arquitectura institucional espanyola. Apostes com la del president Pedro S¨¢nchez amb els indults s¨®n una bona f¨®rmula per revertir una tend¨¨ncia molt negativa per a les perspectives constitucionals d'Espanya. Fer el contrari ¨¦s continuar alimentant el problema.