¡°L¡¯admiraci¨® valenciana per Catalunya ha canviat¡±

La vida de Javier Mariscal ha transcorregut entre els quatre punts cardinals de la Corona d¡¯Arag¨®. La mare era de Saragossa i el pare, de Castell¨®. Es van con¨¨ixer a la ciutat de Val¨¨ncia, on el petit Chavi va n¨¦ixer el 1950, exactament all¨¤ on actualment s¡¯aixeca una sucursal d¡¯El Corte Ingl¨¦s. De petit estiuejava a Casp i el 1970 es va traslladar a viure a Barcelona. Des de fa anys passa els estius a Formentera, i la seva parella el porta de manera regular a l¡¯Empord¨¤, un territori que ell considera m¨¦s franc¨¨s que no pas catal¨¤.

M¨¢s informaci¨®n

Catalans i valencians, cosins no tan germans

¡°Cal establir sinergies amb la ¡®Grancelona¡¯, que ¨¦s l¡¯¨¤rea metropolitana¡±

Elogi de la ciutat prodigiosa

Javier Mariscal: ¡°Hi ha un exc¨¦s bestial de normes arreu del m¨®n¡±

El pare de Cobi i d¡¯altres creacions art¨ªstiques de prestigi internacional t¨¦ l¡¯estudi a les oficines d¡¯una antiga f¨¤brica del Poblenou. Al taller hi ha un permanent tr¨¤fec de visites. Un home apareix perqu¨¨ li dediqui un llibre; alg¨² altre estudia unes maletes que han dissenyat per a una marca de renom; en una sala d¡¯edici¨® de v¨ªdeos, el director de cinema Fernando Trueba treballa en el muntatge de la propera pel¡¤l¨ªcula animada que estrenaran amb Mariscal, They shot the piano player.

Mariscal divaga entre an¨¨cdotes i teories que improvisa sobre la marxa. Quan descobreix que el fot¨°graf de Quadern ¨¦s itali¨¤, ho vincula ¨¤gilment amb el motiu de l¡¯entrevista, les relacions entre Catalunya i Val¨¨ncia: ¡°La primera impremta d¡¯Espanya va arribar directament de G¨¨nova a Val¨¨ncia... Val¨¨ncia t¨¦ el mal gust dels italians. Perqu¨¨ els italians s¨®n uns horteres, com a Val¨¨ncia. A Catalunya no, aqu¨ª som al nord¡±.

Les taules de l¡¯estudi s¨®n un batibull de llibres i d¡¯objectes inspirats en les creacions m¨¦s conegudes de Mariscal. Tamb¨¦ hi ha una impressi¨® d¡¯una il¡¤lustraci¨® seva, feta amb un iPad, d¡¯una casa tradicional de l¡¯Albufera de Val¨¨ncia. ¡°Va ser amb la propietat privada que, tot just arribar, vaig descobrir la difer¨¨ncia amb els catalans¡±, explica l¡¯il¡¤lustrador: ¡°A Val¨¨ncia, per tancar un terreny, es col¡¤locaven uns totxos de qualsevol manera, uns filferros d¡¯un galliner i uns vidres trencats al damunt. A Catalunya, en canvi, s¡¯aixeca un mur de collons, amb bons maons, una tanca ben forjada i pintada com cal¡±.

¡°Jo vaig venir a Barcelona perqu¨¨ Barcelona feia olor d¡¯impremta¡±, diu Mariscal. La capital catalana era el far de modernitat d¡¯Espanya en el tardofranquisme. Afirma que la ciutat ha continuat evolucionant, per¨° tamb¨¦ ho han fet Val¨¨ncia i Espanya en el seu conjunt, fins al punt que la ciutat comtal ja no ¨¦s un port imprescindible; de fet, ara pot resultar antip¨¤tica: ¡°S¡¯han fet pols moltes coses amb el proc¨¦s per la independ¨¨ncia, no som conscients de quantes coses s¡¯han trencat, no tenen nassos de dir-ho. Hi ha els catalans bons i els dolents, doncs jo soc dels dolents¡±.

¡°Hi ha els catalans bons
i els dolents; tinc assumit que jo soc
dels dolents¡±

Mariscal afirma que la mentalitat de superioritat del nord respecte del sud tamb¨¦ ha existit entre les dues regions germanes i ve?nes: ¡°?s una mica com els de Par¨ªs, que ens miren des de dalt, doncs per a Catalunya, Val¨¨ncia sempre ha estat aquella gent d¡¯all¨¤ sota; hi ha hagut desconeixement. Des de Val¨¨ncia, en canvi, la sensaci¨® era ¡®h¨°stia, que b¨¦ que fan les coses a Catalunya¡¯. Per¨° aquesta admiraci¨® valenciana per Catalunya, ¨¦s clar, tamb¨¦ ha canviat¡±.

Aquest canvi, si pot beneficiar alg¨² de manera especial, no ¨¦s nom¨¦s el Pa¨ªs Valenci¨¤, tamb¨¦ ¨¦s a Madrid. Mariscal aprofita una altra an¨¨cdota per exposar-ho. En una ocasi¨®, no fa gaires anys, va haver de portar el cotxe al mec¨¤nic en un municipi a prop de D¨¦nia, Mariscal no en recorda el nom. El mec¨¤nic parlava en valenci¨¤, per¨° tenia un cartell del Partit Popular al taller. Mariscal es va sorprendre i li va demanar per aquest posicionament a favor d¡¯un partit que, al seu parer, no aposta per l¡¯ensenyament de la llengua. ¡°No, home, el valenci¨¤, per a la fam¨ªlia¡±, va respondre el mec¨¤nic, ¡°el primer que han d¡¯aprendre els meus fills ¨¦s el castell¨¤, i anar-se¡¯n a Madrid a estudiar¡±.