¡°Ara hi ha voluntat i sintonia entre les dues comunitats¡±

Carolina Punset va n¨¤ixer en Whashington, per¨° porta vivint a la Comunitat Valenciana des que va acabar la universitat: a Finestrat, a Altea, i ara amb 50 anys compagina D¨¦nia amb Val¨¨ncia, on treballa com a assessora de la Presid¨¨ncia de la Generalitat. ¡°Les meues arrels, la meua fam¨ªlia, el meu lloc de trobada sempre ha sigut Catalunya, la casa familiar de Girona. Tamb¨¦ a Tarragona, on el meu avi treballava de metge rural. No soc nom¨¦s catalana, per¨° ¨¦s part de la meua identitat. El meu pare era m¨¦s catal¨¤ que la sardana¡±, comenta l¡¯exeuroparlament¨¤ria amb Ciutadans sobre Eduard Punset, el pol¨ªtic i popular divulgador cient¨ªfic mort fa dos anys.

M¨¢s informaci¨®n

Catalans i valencians, cosins no tan germans

L¡¯eurodiputada Carolina Punset anuncia que deixa Ciutadans per la seva evoluci¨® ¡°ultraliberal¡±

Que barroer, el provinci¨¤

Des de la seua perspectiva, les relacions entre la Comunitat Valenciana i Catalunya haurien de ser m¨¦s fluides. ¡°Desgraciadament, el nacionalisme ha triomfat en totes les seues versions i ha contaminat l¡¯ambient: des de l¡¯espanyolisme m¨¦s ranci de Vox fins al nacionalisme excloent independentista catal¨¤, passant pel regionalisme que reclama el seu espai en la societat valenciana¡±, sost¨¦ l¡¯advocada. Considera que la designaci¨® com a president catal¨¤ de Pere Aragon¨¨s, d¡¯Esquerra Republicana, i la ¡°concepci¨® generosa de la identitat sense imposicions¡± del president valenci¨¤, el socialista Ximo Puig, poden evitar confrontacions ¡°est¨¨rils¡± i acostar m¨¦s els dos territoris. Partid¨¤ria del di¨¤leg, va visitar Carles Puigdemont el 2018 a Waterloo per sondejar possibles vies d¡¯enteniment, per la qual cosa va ser objecte de m¨²ltiples cr¨ªtiques dels sectors m¨¦s conservadors i del seu partit aleshores.

Ecologista i antiga regidora d¡¯Urbanisme a Altea, Punset defensa un nacionalisme basat en la defensa de la terra, del seu paisatge, del producte aut¨°cton i de proximitat. ¡°El que m¨¦s m¡¯agrada de Catalunya ¨¦s que fins i tot en l¡¯¨²ltim poble de Girona hi ha un sentiment de cosmopolitisme i modernitat. Et sents a Europa, malgrat el proc¨¦s. Tamb¨¦ que sap posar en valor el producte local, l¡¯artesania, all¨° que ¨¦s propi, seu. En canvi, a la Comunitat Valenciana falta cohesi¨® en la societat civil i ganes. No hi ha un acord per a defensar lo nostre, que no ¨¦s nom¨¦s la llengua, sin¨® tamb¨¦ el patrimoni natural, els productes. Vas als supermercats i no veus distingida la taronja valenciana, per exemple. Em fa r¨¤bia. Als pobles no ¨¦s f¨¤cil trobar les coses aut¨°ctones. S¡¯ha deixat que s¡¯arrase el seu territori en la costa. En primera l¨ªnia de mar, nom¨¦s hi ha una desena part sense construir. Em sembla que el m¨¦s patriota ¨¦s una pol¨ªtica urban¨ªstica de protecci¨® del territori¡±, explica la pol¨ªtica, al seu despatx del Palau de la Generalitat.

Als pobles valencians no ¨¦s f¨¤cil trobar les coses aut¨°ctones.
I s¡¯ha deixat arrasar la costa

¡°Pel costat m¨¦s brillant, Val¨¨ncia ¨¦s una terra d¡¯acolliment, hospital¨¤ria, molt generosa. A Val¨¨ncia sent l¡¯alegria en la vida di¨¤ria. Dona la sensaci¨® que ac¨ª ¨¦s igual l¡¯idioma que parles i d¡¯on vingues; hi ha una llibertat que he experimentat i que visc. Et sents molt ben acollida¡±, afegeix.

No creu que el proc¨¦s haja perjudicat la relaci¨®. ¡°La Comunitat Valenciana ha rom¨¤s bastant aliena a aqueix proc¨¦s, que ha sigut molt complicat de gestionar per a tothom... Crec que ara mateix hi ha una intenci¨® de deixar-ho aparcat i de pensar que es conviur¨¤ amb aix¨°, per¨° ¨¦s absurd. O se li dona soluci¨® o s¡¯enquistar¨¤. La societat valenciana, perqu¨¨ no renuncia al seu sentiment de diferenciaci¨®, ha intentat romandre d¡¯esquena. Fins i tot els partits m¨¦s pr¨°xims, com podria ser Comprom¨ªs, no s¡¯hi han posicionat en cap moment d¡¯una manera expl¨ªcita. Tots hem perdut la batalla. Perqu¨¨ estem empatats. Tothom haur¨¤ d¡¯engolir gripaus i colobres, asseure¡¯s a parlar i dialogar. I les relacions entre la Comunitat Valenciana i Catalunya poden ser ¨²tils si hi ha conflicte, perqu¨¨ crec que ara hi ha voluntat, empatia i sintonia entre les dues comunitats¡±, afirma.