L¡¯endevina de Dostoievski

Cal agrair la publicaci¨® del monument que representa la nova traducci¨® de Crim i c¨¤stig de Dostoievski, obra de Miquel Cabal Guarro, a La Casa dels Cl¨¤ssics. No tan sols pel fet en si de disposar d¡¯una pe?a cabdal de la hist¨°ria de la literatura, sin¨® perqu¨¨ actualitza la traducci¨® que al seu dia en va fer Andreu Nin i assaja una via d¡¯encaix de la llengua de l¡¯autor (ca¨°tica, irreverent amb la norma, farcida de registres) amb els criteris de traducci¨® moderns i la concepci¨® porosa de la llengua normativa que proporcionen els ¨²ltims usos gramaticals. I val a dir que la proposta de Cabal re?x a l¡¯hora d¡¯esquivar un dels perills de tota traducci¨®, que ¨¦s precisament l¡¯aplanament de la variaci¨® de l¡¯original, sigui social o geogr¨¤fica.

M¨¢s informaci¨®n

Dostoievski, una febr¨ªcula catalana

A banda, per¨°, el volum de Crim i c¨¤stig ens regala una an¨¨cdota que serveix per visibilitzar una de les feines m¨¦s discretes del sector del llibre, que no ¨¦s altra que la correcci¨®. A les notes amb qu¨¨ tanca el volum, Cabal reprodueix un di¨¤leg entre el mateix Fi¨®dor Dostoievski i Varvara Timof¨¦ieva, que era la correctora que l¡¯havia de patir a les p¨¤gines de la revista El Ciutad¨¤. En la conversa entre tots dos, Dostoievski defensa que cada autor t¨¦ un ¡°estil propi¡±, una ¡°gram¨¤tica pr¨°pia¡±, i que ¡°Jo no n¡¯he de fer res, de les normes dels altres!¡±. Mentre que Timof¨¦ieva, amb un punt de desesperaci¨®, sembla rendir-se a l¡¯¨²nic recurs que li quedava per fer la seva feina, que no era altre que l¡¯endevinaci¨®: ¡°Aix¨° vol dir que nom¨¦s podem endevinar-li l¡¯ortografia, a vost¨¨, que no la podem saber¡±. I ell que sentencia, sense admetre m¨¦s r¨¨plica: ¡°Aix¨° mateix! Endevinar. I tant. Un corrector ha de ser capa? d¡¯endevinar!¡±.

?s clar que la pobra Varvara estava corsecada, i que l¡¯estirabot final de Dostoievski no deixa de ser la reafirmaci¨® d¡¯una jerarquia, per¨° el cert ¨¦s que la feina del corrector literari va molt per aqu¨ª. De fet, en la defensa que l¡¯autor de Crim i c¨¤stig fa del seu estil no hi ha cap menyspreu envers els professionals de la correcci¨®; en tot cas, hi ha un distanciament dels estils dels altres, i per tant de l¡¯¨²s d¡¯una norma comuna. Diguem que no es nega a ser corregit (molts autors amb menys obra i m¨¦s ¨ªnfules ja ho voldrien), sin¨® que demana que el corrector transcendeixi la gramaticalitat i sigui capa? d¡¯entendre el que intenta fer. Que es converteixi en el seu seguidor, el seu defensor, el seu apologeta. Que no li apliqui el corr¨® normativista que sovint ha unificat usos gramaticals i tipogr¨¤fics d¡¯acord amb una concepci¨® de la llengua que feia prevaler la uniformitat.

Tradicionalment el corrector literari ha basculat entre dos pols de respecte: el respecte pel codi, que podr¨ªem definir com el conjunt de convencions ling¨¹¨ªstiques i formals que integren l¡¯estil, i que l¡¯ha de portar a l¡¯aplicaci¨® del que entendr¨ªem per normativa; i el respecte per l¡¯autor, que en el seu ¨²s creatiu lliure de la llengua ha de buscar-ne les costures i si cal transgredir la norma. I, en general, qui ha sortit guanyant en aquesta pugna ha estat el codi, que sempre ha proporcionat seguretat al professional de la correcci¨® i al sector editorial. Ara b¨¦, l¡¯autor ha de poder fer el que vulgui? ?s suficient el seu parer sobre l¡¯¨²s de la llengua, i aquest parer justifica el seu estil? Si fos aix¨ª, els autors no serien corregits i quedarien a disposici¨® del lector tal com produeixen els seus textos, una opci¨® que ni tan sols Dostoievski defensava. Primer els han de corregir perqu¨¨ tamb¨¦ s¡¯equivoquen, per¨° per corregir-los els han d¡¯endevinar.

S¨ª, un corrector ha de ser capa? d¡¯endevinar. I a fe que no ¨¦s f¨¤cil. L¡¯endevinaci¨® t¡¯ha de dur a emmotllar-te amb un text que no ¨¦s teu, que potser no hauries escrit d¡¯aquella manera, i en la teva intervenci¨® no tan sols has de percebre que la correcci¨® que fas o l¡¯esmena que proposes s¡¯adiu a l¡¯estil i la llengua de l¡¯autor, sin¨® ¡ªi vet aqu¨ª el m¨¦s dif¨ªcil¡ª que l¡¯autor tamb¨¦ ha de percebre que s¡¯hi adiu, o fins i tot celebra la intervenci¨®, perqu¨¨ has estat capa? de dir les coses tal com les hauria dit ell. Gl¨°ria, doncs, a l¡¯endevina de Dostoievski, per la part que li toca.