¡°A Catalunya ens autocensurem molt, i aix¨° t¨¦ un preu¡±

Juana Dolores Romero Casanova (el Prat de Llobregat, 29 anys) ¨¦s escriptora, actriu, practica la poesia visual i el videoart. Es considera una dona d¡¯idees clares i assertiva. Vol ser jutjada per l¡¯obra, no per la ideologia. Concilia cultura catalana i espanyola. Poli¨¨drica en els referents, fa una cultura de classe, exigent.

M¨¢s informaci¨®n

Poesia catalana 2020: femenina, sense por i contra l¡¯algoritme

Pregunta. Guanyar el premi Amadeu Oller de poesia suposa entrar en el sistema?

Resposta. Entres de manera simb¨°lica en un sistema, un circuit que ¨¦s el de la literatura catalana amb obra publicada, i malauradament en la poesia catalana hi ha poques alternatives al marge del mercat.

P. Hi ha oportunitats art¨ªstiques aqu¨ª?

R. Oportunitats, no n¡¯hi ha. Les pol¨ªtiques culturals de Catalunya s¨®n nefastes. Hi ha una mediocritat generalitzada dins de la cultura de l¡¯establishment. La meva oportunitat no t¨¦ res a veure amb la cultura, sin¨® amb com es percep la imatge de l¡¯artista a trav¨¦s de les xarxes socials, que ¨¦s una manera de fer que pertany a la meva generaci¨®. Ja n¡¯hi ha prou de demonitzar les xarxes. La meva oportunitat ha estat medi¨¤tica, per les idees que vaig exposar en una entrevista a N¨²vol, i no t¨¦ res a veure amb la meva obra, tot i que he de dir que la rebuda de la meva primera pe?a de teatre, Juana Dolores, massa diva per a un moviment assembleari, ha estat molt bona. La del poemari Bijuteria, no tant. I em sap greu, perqu¨¨ vaig estar cinc anys escrivint-lo.

P. Potser ¨¦s menys conegut el seu treball audiovisual.

R. A Temporada Alta m¡¯han encarregat una pe?a de videoart. Va sobre el concepte d¡¯erotisme en Bataille. El confinament va ser una oportunitat per treballar amb l¡¯audiovisual. Vaig engegar projectes com (@hybris_viral), un artefacte cibern¨¨tic amb l¡¯artista Sandy Moldavia, en qu¨¨ vam comissariar una exposici¨® en l¨ªnia amb 25 artistes, i una pe?a d¡¯aquesta mostra era Limpieza, que vaig fer en dues nits.

P. I presenta pe?a a la Fundaci¨® Brossa.

R. S¨ª, Poema d¡¯una dona heterosexual de carn i ossos a principis d¡¯aquest segle. ?s una reformulaci¨® d¡¯un treball de Guillem Viladot, Poema de l¡¯Home, sobre els mecanismes de la poesia visual contempor¨¤nia, i t¨¦ en compte els mitjans digitals a l¡¯hora de fer poesia visual. Viladot est¨¤ per descobrir.

P. Fa anar molts referents.

R. La meva generaci¨® est¨¤ travessada per la simultane?tat de referents que pertanyen a l¡¯alta cultura, a la normativa acad¨¨mica i a la baixa cultura. La meva realitat proposa una tercera via a la distinci¨® entre alta i baixa cultura.

El processisme ens ha fet mirar cap una altra banda.?En 10 anys ens hem carregat la televisi¨® p¨²blica en catal¨¤

P. De Massa diva... se surt amb moltes emocions, per¨° no est¨¤s segur d¡¯entendre-ho tot. Per exemple, cap on vol anar amb el ¡°Perdonamos a Stalin, por met¨¤fora¡±?

R. ?s una irrever¨¨ncia de classe. Perdonar un dogma que encara que contingui una idea justa i bella s¡¯executa de forma terrible i violenta. L¡¯art ¨¦s el territori on aix¨° ¨¦s possible, perqu¨¨ no ha d¡¯estar regit per q¨¹estions morals ni pel pol¨ªticament correcte.

P. Hi ha un moment a l¡¯obra que mostra el seu cos mirant al p¨²blic. A qui desafia?

R. La pe?a t¨¦ un to desafiant, per¨° com a artista no tinc una voluntat desafiant. ?s molt dif¨ªcil que una obra impacti sobre la realitat. No crec que l¡¯art pugui canviar el m¨®n i aix¨° fa que els artistes siguem m¨¦s lliures, tot i que no aprofitem aquesta llibertat perqu¨¨ estem obsessionats que la nostra obra canviar¨¤ el m¨®n, remour¨¤ consci¨¨ncies.

P. Ha estudiat a l¡¯Institut del Teatre. Qu¨¨ pensa de les den¨²ncies per assetjaments?

R. L¡¯¨²nic que dir¨¦ ¨¦s que l¡¯Institut ¨¦s una instituci¨® podrida a nivell art¨ªstic i a nivell ¨¨tic. No vull dir res m¨¦s.

P. Aquesta setmana ha promogut unes jornades sobre la manca de reflexi¨® cr¨ªtica a les arts esc¨¨niques, a l¡¯art en viu.

R. ?s una batalla perduda. No vull ser cr¨ªtica cultural. La cr¨ªtica que hi ha ¨¦s mediocre, purament descriptiva. T¡¯enalteix o t¡¯enfonsa, per¨° no hi ha profunditat d¡¯an¨¤lisi.

P. Massa diva... t¨¦ t¨ªtol en catal¨¤, per¨° l¡¯obra ¨¦s en castell¨¤.

Juana Dolores defensa que hi ha un conflicte m¨¦s gran que el ling¨¹¨ªstic: el de classe

R. Que Massa diva... estigui feta en castell¨¤ i l¡¯enunciat dels actes i el t¨ªtol en catal¨¤ ¨¦s una decisi¨® est¨¨tica. He volgut fer un solo perform¨¤tic que reflexiona sobre el dolor de l¡¯individu exhibint la seva vulnerabilitat m¨¦s enll¨¤ que abordi un desig de reconciliaci¨® entre la cultura catalana i l¡¯espanyola.

P. ?s possible aquesta reconciliaci¨®?

R. No la volen.

P. Qui?

R. Els partits pol¨ªtics, el poder. Els travessa un nacionalisme malalt¨ªs. La poblaci¨® est¨¤ reconciliada a grans trets. No hi ha conflicte entre catalanoparlants i castellanoparlants; per¨° s¨ª que hi ha un conflicte m¨¦s gran: el de classe. El processisme ens ha fet mirar cap a una altra banda. En 10 anys ens hem carregat la televisi¨® p¨²blica en catal¨¤. Jo soc una nena de la tele p¨²blica en catal¨¤: TV-3 era de qualitat. S¡¯han oblidat de defensar la cultura catalana perqu¨¨ han constru?t una cultura catalana que no representa la poblaci¨®. ?s molt greu el que va passar l¡¯1-O perqu¨¨ la poblaci¨® vam posar el cos a cegues, vot¨¤vem per un projecte d¡¯Estat sense definir. El poble va protagonitzar un gest de desobedi¨¨ncia que no s¡¯ha de frivolitzar, encara que el que va venir despr¨¦s no ha estat a l¡¯altura. Quan es podia ser equidistant, jo no ho era. Ara que no es pot ser equidistant, soc cr¨ªtica amb el que ha passat.

P. Es pot dir la veritat o ¨¦s massa car?

R. T¨¦ un preu. A Catalunya ens autocensurem molt. S¡¯ha polaritzat un panorama pol¨ªtic partidista que no representa la realitat de la poblaci¨®. Tu ara, quan votes, ho fas a uns esl¨°gans i uns mantres que els mitjans es dediquen a reproduir.?