¡®Carnicera¡¯: teories conspiran¨°iques, ¡®fake news¡¯ i creences

L¡¯argent¨ª Javier Daulte ha escrit al seu pa¨ªs Carnicera, una obra que ha lliurat a David Teixid¨® (Cuando foll¨¢bamos en tiempos de guerra, Tr¨¢nsitos) perqu¨¨ la dirigeixi i que s¡¯ha estrenat aquest dimarts (en cartell fins al 28 de juny) a La Gleva Teatre de Barcelona. L¡¯obra, escrita expressament per a aquest espai, ens situa en un obrador industrial de carn, al voltant de la Porcia, una dona que es passa hores en aquells frigor¨ªfics filetejant vedelles, fins que una mena de m¨¤fia de terroristes gastron¨°mics adultera la carn.

M¨¢s informaci¨®n

El buf¨® treu els draps bruts

¡°Ara som masclistes per comoditat¡±

La Caputxeta se¡¯n va a l¡¯estranger

¡°?s una com¨¨dia dist¨°pica i de misteri que planteja un debat sobre el m¨®n de les creences¡±, explica David Teixid¨®. ¡°El text ens porta a una situaci¨® extrema en la qual hem de triar entre teories conspiran¨°iques o versions oficials, en mig de fake news i?amb la poderosa ind¨²stria c¨¤rnica argentina com a tel¨® de fons¡±. No cal dir que el context de pand¨¨mia en el qual Daulte va escriure l¡¯obra ¨¦s molt present. Sense ser una teatre de den¨²ncia, s¨ª posa sobre la taula un tema absolutament actual: les creences, les tergiversacions, la manipulaci¨®... que acaben per sustentar les posicions personals i vitals de cada individu; masses conven?udes amb discursos (sovint) gens convincents per¨° que venen a transmetre el missatge que volen escoltar.

¡°M¡¯interrogo sobre la multiplicitat de la realitat¡±, ha escrit Daulte. ¡°¡¯Quantes veritats hi pot haver?¡¯, pregunta un personatge, a mitja funci¨®. ¡®Tantes com es vulguin inventar¡¯, li responen. Aquesta afirmaci¨®, que pot resultar tan seductora com abominable, ¨¦s l¡¯aspecte del nostre art, el teatre, que m¨¦s em meravella i m¡¯atrau. Perqu¨¨ qu¨¨ hi pot haver m¨¦s m¨¤gic que una mentida que s¡¯assembla en tot a la realitat?¡±.

El dramaturg i director argent¨ª (Criminal, Nunca estuviste tan adorable) va contactar amb Teixid¨® fa dos anys, quan aquest, amb la productora de La Gleva, J¨²lia Sim¨®, es va presentar a Buenos Aires amb la seva obra Tr¨¢nsitos, que va vendre a Espacio Callej¨®n, l¡¯espai dirigit per Daulte. La cosa va anar tan b¨¦ que l¡¯autor es va comprometre a escriure una pe?a per a La Gleva, la que ser¨¤ la cinquena obra de l¡¯autor que s¡¯estrena abans a Barcelona que a Buenos Aires (de nou, gr¨¤cies a la pand¨¨mia). Les altres s¨®n 4D ?ptic, Autom¨¤tic, La Felicitat i Com pot ser que t¡¯estimi tant.

A banda i banda de l¡¯Atl¨¤ntic, Daulte i Teixid¨®, per via zoom, van anar donant forma a un text que, des del seu mon¨°leg inicial, va captivar el director barcelon¨ª. ¡°Del repartiment, ell nom¨¦s coneixia el Ramon Pujol [Smiley], de les dues actrius [Isabel Rocatti i Carla Tovias] no en sabia res¡±, diu Teixid¨®. ¡°Per¨° es va documentar i va crear uns personatges perfectament adaptats a cada actriu¡±. El quart actor ¨¦s Agust¨ªn Daulte, fill de Javier, que ha arribat de l¡¯Argentina pels p¨¨ls, despr¨¦s de viure l¡¯aventura de passar-se quatre dies retingut a l¡¯aeroport de Santiago de Xile, per (estrict¨ªssims) controls sanitaris.

"Qu¨¨ hi pot haver m¨¦s m¨¤gic que una mentida que s¡¯assembla en tot a la realitat?", es pregunta Daulte

Les reunions van comen?ar el mes d¡¯octubre, amb Daulte tancat a casa seva perqu¨¨ les restriccions per la covid a l¡¯Argentina aix¨ª ho preveien. ¡°Cada setmana o cada 15 dies ens lliurava una part del text¡±, recorda Teixid¨®. Aquesta finestra oberta entre els dos va alleugerir el confinament en qu¨¨ es trobava l¡¯argent¨ª i va ser d¡¯all¨° m¨¦s fruct¨ªfer: ¡°Vaig comen?ar a divertir-me compartint el joc amb aquest pare adoptiu de la pe?a en que es va anar convertint el David¡±, escriu Daulte. ¡°Estic conven?ut que el treball art¨ªstic en equip apropa les persones m¨¦s que qualsevol altra activitat¡±. El gui¨® ha anat evolucionant i Teixid¨® calcula que el definitiu ve a ser una sisena versi¨® de la primera que, per¨°, no deixa de ser teatre de text made in Daulte: ¡°?s una estructura habitual en el seu teatre¡±, confirma Teixid¨®, "amb un punt de ci¨¨ncia ficci¨® que tamb¨¦ veiem en altres peces seves i una mica de realisme m¨¤gic¡±.

A l¡¯obra, amb escenografia de Sergi Corbera, es treballa amb carn de veritat (que despr¨¦s es mengen els molts gossos que tenen els membres de l¡¯equip: "No es llen?a res", diu Teixid¨®). Un consell per als vegans sensibles: que se seguin a les darreres files.