Fraus i falsificacions

L¡¯any 1978, a La muchacha de las bragas de oro, Juan Mars¨¦ narra com Luys Forest, un escriptor falangista que ja no ¨¦s elogiat per ning¨², dedica la poca energia que encara conserva a escriptura d¡¯unes mem¨°ries amb l¡¯objectiu de manipular fraudulentament el passat viscut i obtenir un retrat que l¡¯embelleixi davant de tothom i, sobretot, davant de si mateix. M¨¦s ambici¨®s, a la Sic¨ªlia del segle XVIII, l¡¯abat Vella, el protagonista d¡¯El Consell d¡¯Egipte, de Leonardo Sciascia, fingeix traduir un c¨°dex datat a l¡¯¨¨poca de la dominaci¨® ¨¤rab a l¡¯illa per revelar al m¨®n que els privilegis de l¡¯aristocr¨¤cia no tenen cap legitimitat hist¨°rica: des de Fran?a ja se sentia el soroll revolucionari i calia que els ¨¤vids de riquesa es posicionessin en un bon lloc de sortida. Al segle XVIII tamb¨¦, a Blanes, el frare Joan Gaspar Roig i Jalp¨ª es va consagrar a escriure amb l¡¯estil usat dos segles i mig abans el Llibre dels feyts d¡¯armes de Catalunya, i ho va atribuir al sacerdot Bernat Boades: aqu¨ª la causa de la falsificaci¨® es devia al patriotisme historiogr¨¤fic.

?s en aquesta l¨ªnia vast¨ªssima i universal de fraus i falsificacions de la hist¨°ria personal i de la hist¨°ria col¡¤lectiva on se situa l¡¯¨²ltima novel¡¤la de Ferran S¨¢ez (la Granja d¡¯Escarp, 1964), Els morts riallers, una s¨¤tira sobre la Transici¨® descrita com una impostura, com un estadi hist¨°ric i pol¨ªtic gens s¨°lid ni efectiu i on el que es va anomenar conc¨°rdia o consens hauria de dir-se nom¨¦s fal¡¤l¨¤cia, promesa incomplerta i oblit conscient de Catalunya i els catalans.

¡°Quan un c¨ªnic parla de cinisme, s¡¯allunya una mica de la seva condici¨® inicial. M¨¦s que contradir-se, es mostra, i en aquest mostrar-se hi ha alguna espurna d¡¯honestedat¡±: ¨¦s la manera que t¨¦ el narrador d¡¯Els morts riallers ¡ªla novel¡¤la, de fet, ¨¦s la seva biografia, la hist¨°ria d¡¯un home que passa per tots els graus de l¡¯escala de l¡¯aprenentatge de la decepci¨®¡ª, Sebasti¨¤ Rovira, de conjurar el sentiment de culpa que el corrou per haver participat en el maquillatge retrospectiu de les elits del franquisme.

Aix¨ª, l¡¯any 1977 era un editor que s¡¯aprofitava de l¡¯¨¤nsia de la gent semblant a Luys Forest, a l¡¯abat Vella o al frare Roig i Jalp¨ª, i que es dedicava a sobreviure explotant la veta de les biografies per enc¨¤rrec, a edulcorar vides, a la redacci¨® d¡¯unes falses mem¨°ries, una mena de ¡°llibre imaginatiu que magnificava uns fets i n¡¯ometia uns altres¡±, que es va instal¡¤lant paulatinament en la mem¨°ria col¡¤lectiva, i que fa un anys despr¨¦s encara permet que un opuscle pugui comen?ar aix¨ª: ¡°Ernest Obach de Planelles (1898-1981) va ser un dels personatges clau a l¡¯hora de comen?ar a desmantellar el franquisme des de dins. Aquesta tasca ingrata i arriscada, per¨° absolutament necess¨¤ria, no s¡¯ha valorat mai prou¡±. La realitat, segons Sebasti¨¤ Rovira, ¨¦s ben diferent, i caldria parlar d¡¯una gent que fins a l¡¯¨²ltim moment va estar al costat del r¨¨gim franquista i, de sobte, va adquirir la p¨¤tina de dem¨°crates de tota la vida.

Els morts riallers persegueix la brillantor afor¨ªstica, est¨¤ farcida de recursos l¨²dics i de picades d¡¯ullet costumistes; hauria pogut ser una novel¡¤la sobre la deformaci¨® de la realitat, sobre la tr¨¤gica densitat d¡¯¡°un m¨®n que llavors es trobava en seri¨®s perill d¡¯extinci¨®: el dels catalans que feia quaranta anys havien guanyat la postguerra¡±, sobre els h¨¤bits ideol¨°gics dels seus fills, que, enduts per l¡¯euf¨°ria del Maig del 68, van esdevenir els protagonistes rid¨ªculs d¡¯una escenificaci¨® m¨¦s aviat rid¨ªcula, per¨° S¨¢ez s¡¯estima m¨¦s que la s¨¤tira liter¨¤ria derivi cap a la novel¡¤la de tesi per demostrar que l¡¯elit franquista castellanoparlant de Catalunya va ser la f¨¤brica d¡¯una elit antifranquista per atacar igualment el nacionalisme catal¨¤ per¨° des d¡¯una altra perspectiva. Luys Forest, l¡¯abat Vella i Roig i Jalp¨ª haurien pogut actuar de manera semblant.