El Xalet Catllar¨¤s

Com una cosa ressuscitada, ha tornat a escena el Xalet de la Serra de Catllar¨¤s, a la Pobla de Lillet, obra poc coneguda de Gaud¨ª. Deixant al marge les discussions sobre l¡¯autoria, que interfereixen en la seva valoraci¨®, aquesta petita casa col¡¤lectiva constru?da als primers anys del segle passat per als treballadors de la f¨¤brica de ciment Asland d¡¯Eusebi G¨¹ell fa pensar molt quan es mira amb ulls d¡¯avui. I no tant fixant-se en aspectes que en aquest tipus d¡¯obra posen l¡¯accent en el context que la va fer possible o en les connexions que el xalet t¨¦ amb altres obres de Gaud¨ª, com simplement preguntar-se: qu¨¨ hi veiem avui en mirar-lo?

En haver estat reconstru?t, resulta inevitable veure-hi els senyals que l¡¯actual regulaci¨® edificadora deixa en construccions com aquesta, que evidencia la manca d¡¯una concepci¨® m¨¦s oberta i amb m¨¦s car¨¤cter en actuar en edificis com aquest. La normativa es basa en una manera d¡¯entendre el que significa posar al dia un edifici d¡¯altre temps. Per¨°, qu¨¨ significa posar al dia? Podem veure-ho en un fet tan simple com la manera com s¡¯imposen les anomenades instal¡¤lacions en un edifici bastit quan no hi havia electricitat, i de fet encara no n¡¯hi arriba. En veure la signatura del nostre temps en un episodi com aquest, ¨¦s quan podem adonar-nos de com actuem des de la nostra cultura actual sobre un edifici que prov¨¦ d¡¯una manera de concebre l¡¯arquitectura tan diferent.

Al marge de les consideracions sobre el fet de posar-lo al dia constructivament o sobre quina hauria de ser la seva utilitat, avui emergeix per sobre de tot la seva forma, una forma de la qual, si no fos per les finestres, ens costaria dir que s¡¯hi pot viure. Qu¨¨ pensar i com respondre a aquesta copsadora reuni¨® de solucions fora del que ¨¦s habitual que trobem en el xalet? Alg¨² podria dir que aquestes formes a mig cam¨ª entre un tros del casc d¡¯un vaixell arrencat del mar per un temporal i una delirant fantasia julivernesca, en les quals potser es va inspirar l¡¯antic refugi d¡¯Ulldeter, projectat poc despr¨¦s d¡¯aquest per Jeroni Martorell, s¨®n formes que poden sorgir quasi naturalment, com els bolets, en paratges solitaris i apartats, i que per tant estan protegides de les mirades sarc¨¤stiques del gran p¨²blic. Potser s¨®n la solitud i les condicions extremes que les envolten les que preserven la seva originalitat.

L¡¯estranya construcci¨® t¨¦ un aspecte dif¨ªcil d¡¯oblidar: ¨¦s una volta feta amb tres plecs de ma¨® amb la caracter¨ªstica forma de l¡¯arc catenari similar a la que es pot trobar a les golfes de la casa Batll¨® o a la Pedrera, per¨° sense nervadures a l¡¯interior. ?s com si s¡¯hagu¨¦s constru?t tan sols un tros de les golfes directament sobre el terreny. T¨¦ una planta baixa i dues m¨¦s que delaten les finestres amansardades fruit del mur que recula. Diem mur, per¨° es podria dir coberta, ja que no hi ha una separaci¨® clara entre fa?ana i coberta, i si no fos pel carener revestit amb ondulacions de trencad¨ªs, no existiria discontinu?tat entre les seves dues cares. L¡¯escala, reconstru?da, ¨¦s exterior, i ¨¦s un altra de les seves singularitats, ja que revela que es tracta d¡¯una casa d¡¯habitacions independents malgrat que compartien peces b¨¤siques, una casa col¡¤lectiva que en lloc d¡¯accedir-hi per una passera, s¡¯hi accedeix per aquest alambinat sistema d¡¯escales.

?s un artefacte amb l¡¯aspecte d¡¯un castell de joguina: el primer tram ¨¦s doble i abra?a el darrer i ¨²nic tram, aconseguint una mena d¡¯escala imperial a la inversa, m¨¦s a prop de ser un divertiment d¡¯un jard¨ª extravagant que una casa obrera econ¨°mica... Seria m¨¦s apropiat dir-li experiment que altra cosa. Un experiment despreocupat per l¡¯opini¨® dels opinadors. Aix¨ª, qu¨¨ veiem avui en aquest edifici? Rec¨®rrer a la genialitat gaudiniana per contestar no serveix i no respon a la inquietud dels que s¡¯interroguen sincerament com a constructors davant d¡¯aquest estrany edifici.