La ren¨²ncia a la pr¨°pia carn

Hi ha molta gent que ha renunciat a la carn dels animals, per¨° n¡¯hi ha hagut tamb¨¦ molta que ha renunciat a la pr¨°pia: aquest ¨¦s el cas de Maria Egipc¨ªaca, que es va passar quaranta-set anys al desert de Palestina despr¨¦s d¡¯haver viscut una vida de gran disbauxa, com ho llegim al Dictionnaire de Bayle (Rotterdam, 1720; vol. III, p¨¤g. 1928: ¡®Maria Egipc¨ªaca, famosa disbauxada i famosa conversa¡¯; i aix¨ª ho llegireu en una publicaci¨® d¡¯extraordin¨¤ria qualitat ¡ªtant per l¡¯estudi inicial com per la traducci¨®¡ª, dita Les santes putes del desert, introducci¨®, traducci¨® i notes de Sergi Grau (Martorell, Adesiara, 2021).

Grau explica (amb m¨¦s gran documentaci¨® i estudi que Michel Foucault a la seva Hist¨°ria de la sexualitat) que despr¨¦s de Constant¨ª, quan es va acabar el temps del martiri, els cristians van trobar, per dir-ho aix¨ª, que la seva carn no era prou castigada: les feres ja no se la menjaven a pler com al temps de Diocleci¨¤. Llavors va comen?ar (¨¦s un fenomen dels segles IV i V en especial, tant a la Tebaida egipc¨ªaca com a terres de S¨ªria que inclo?en Palestina) aquest deler per sacrificar-se la carn, assumit pels primers cristians amb tanta voluntat, paci¨¨ncia i esperan?a en la redempci¨® com s¡¯havien ofert als lleons als circs de l¡¯imperi.

S¡¯ha pensat durant molt de temps que aquest sacrifici de la carn era d¡¯origen hebreu, per¨° no hi ha cap document que ho certifiqui. M¨¦s aviat, com s¡¯ha demostrat a bastament en moltes i diverses publicacions, els paleocristians van heretar de Gr¨¨cia una consideraci¨® molt negativa del cos (mireu el terme encratisme en un bon diccionari), sempre en favor de l¡¯alta consideraci¨® que tenien per l¡¯¨¤nima; no per la intel¡¤lig¨¨ncia, que ¨¦s una altra cosa. Al mateix moment que es fundaven els primers centres dedicats a la vida mon¨¤stica van apar¨¨ixer en terres ermes i desertes de poblaci¨® els anacoretes i eremites, paraules que venen a significar el mateix: viure separats de la gent i en lloc apartat. ?s molt conegut el cas de sant Antoni, la vida del qual va ser narrada per Atanasi, llibre editat al monestir de Montserrat. Com ell, una muni¨® de cristians desitjosos de vida eterna ¡ªde fet, la vida a la Terra ja se¡¯ls feia for?a eterna, ateses les condicions en qu¨¨ vivien¡ª van habitar en coves o a l¡¯aire lliure, i els m¨¦s extravagants damunt una columna, com varen fer els estilites (del grec stylos, columna), com el fam¨®s Sime¨®, portat al cinema per Luis Bu?uel.

Les dones no van trigar a imitar els homes pel que fa a aquestes pr¨¤ctiques de religiositat extrema, i entre elles destaca Maria Egipc¨ªaca, sobretot per la magn¨ªfica narraci¨® de les seves aventures i desventures a c¨¤rrec de Sofroni. Va viure una colla d¡¯anys a Alexandria, dedicada als plaers de la carn fins a l¡¯extenuaci¨® pr¨°pia i dels homes que la visitaven. Diguem-ho clar, que ¨¦s com ho diuen tots els textos que ens han pervingut sobre la seva vida: era puta (porne, en grec, paraula ve?na de pornografia). Aqu¨ª conv¨¦ fer una consideraci¨®: els homes que se n¡¯anaven al desert no eren ni putos, ni gais, ni ad¨²lters, ni res que fos considerat objectable des del punt de vista de les morals jueva, cristiana o estoica. La ra¨® per la qual les vides de les eremites est¨¤ lligada a un passat de prostituci¨® podria procedir de la consideraci¨® que la filosofia plat¨°nica, m¨¦s encara l¡¯aristot¨¨lica, van tenir de les dones: ¡°un home mancat¡±; potser tamb¨¦ de la tergiversaci¨® de la vida de Maria Magdalena, que de seguida va ser considerada una prostituta, encara que el Nou Testament no ho digui; i potser, al capdavall, de la primera dona creada, Eva, emblema de tots els paral¡¤lelismes que es puguin fer entre el g¨¨nere femen¨ª i el dimoni, el mal, la prostituci¨®, l¡¯arg¨²cia, la manca de discreci¨®, i tots els defectes que s¡¯hi puguin afegir: aix¨° encara ¨¦s viu.

Maria Egipc¨ªaca, doncs, va estar-se al desert quaranta-set anys, dels quals els primers disset va viure de dos pans (Bayle) o dos i mig (Sofroni, vegeu la difer¨¨ncia!), i la resta dels anys de les herbes tan escasses que poden trobar-se en terres des¨¨rtiques: ¨¦s clar que la seva vida, un cop inventada i narrada, havia de servir per corregir les iniquitats i turpituds en qu¨¨ cauen les dones, tant com els homes. Cap al final de la seva vida solit¨¤ria, l¡¯Egipc¨ªaca va trobar un monjo amb aficions igualment anacoretes, Z¨°simas, que la va visitar dues vegades i quasi se¡¯n va enamorar despr¨¦s que la trob¨¦s nua al desert i ella es tap¨¦s les vergonyes amb els parracs de l¡¯altre.

Afegim a aquest comentari la recomanaci¨® d¡¯un altre llibre, igualment bo: el de Peter Brown, un historiador que ara ¨¦s moda, gran especialista en els primers segles del cristianisme i la s¨ªntesi entre hel¡¤lenisme i cristianisme: El cuerpo y la sociedad: los hombres, las mujeres y la renuncia sexual en el cristianismo primitivo, que ara costa una mica de trobar (n¡¯hi una versi¨® francesa, m¨¦s assequible). Estudiar dona vida.