M¨²sica i missatge

Ara que una piulada de Llucia Ramis ha posat el dit a la llaga ¡ª¡°Alg¨² sap per qu¨¨ als s¨¨niors de la literatura catalana no se¡¯ls tracta amb el mateix respecte que tenen els de la literatura en llengua espanyola, anglesa o francesa?¡±¡ª, conv¨¦ recordar que Sam Abrams, al pr¨°leg a la reedici¨® d¡¯una novel¡¤la de Vicen? Villatoro, La claror de juliol (Proa, 2019), diagnosticava un dels aspectes m¨¦s nefastos de la postmodernitat: ¡°L¡¯obsessi¨® per l¡¯actualitat tumultuosa i omnipresent que atempta directament contra el temps seq¨¹encial tradicional de passat, present i futur¡±. La conseq¨¹¨¨ncia era que ¡°tant el sector editorial com la mateixa literatura es preocupen obsessivament per les produccions del moment i deixen caure les creacions del passat¡±, que els llibres tenien una vida curt¨ªssima a les llibreries, i que ¡°molts autors veuen com les seves obres anteriors van extingint-se, despla?ades per les novetats successives que van publicant¡±, com si una part substanciosa de la seva obra s¡¯hagu¨¦s fos. La claror de juliol va retornar a les llibreries amb una vida nova; el mateix li va passar, gr¨¤cies a Perif¨¨ric Edicions, a Assaig d¡¯aproximaci¨® a Falles folles fetes foc, primera i ¨²nica novel¡¤la d¡¯Amadeu Fabregat.

N¡¯hi ha moltes m¨¦s a l¡¯espera d¡¯un dest¨ª similar: La regina de la Pobla de les fembres pecadrius (Edicions 62, 1980), per exemple, de Ferran Cremades, un prodigi de sensualitat verbal, mixtiling¨¹isme i humor situat al barri prostibulari de la Val¨¨ncia del segle XV. O Finale (Tres i Quatre, 1990), d¡¯Ignasi Mora, dura, profunda i inquieta com un malson de Bernhard en el m¨®n rural de la Safor. O Els plaers ficticis (Columna, 1991), de Llu¨ªs Maria Tod¨®, un exercici on se segueix al peu de la lletra el desig d¡¯exactitud verbal que aconsellaven Flaubert i Pound. O el tour de force de Pere Pons a Pick-up (La Magrana, 1997), un dia de platja al Santany¨ª dels anys seixanta narrat segons els clix¨¦s del neorealisme itali¨¤. O la quotidianitat insignificant, c¨°mica i pat¨¨tica que narra Joan Rend¨¦ a El barber violador (Edicions 62, 1997). O el melodrama extrem i desraonat de Mart¨ª Rossell¨® a Anna K (Quaderns Crema, 2000). O les f¨¨rtils desventures del Rector de Vallfogona, vist com si fos un freak d¡¯avui, que protagonitza Cavaller de fortuna (La Magrana, 2006), de Jordi Arbon¨¨s.

Contra el presentisme, cal convocar altres t¨ªtols d¡¯anys enrere, absents naturalment de les llibreries, amb la convicci¨® que la seva pres¨¨ncia seria inq¨¹estionable en l¡¯elaboraci¨® d¡¯un c¨¤non de dimensi¨® real on es demostraria que, des de m¨¨todes narratius plurals, el tr¨¤fic literari ¨¦s incessant, ple de novel¡¤les de tota mena i de qualsevol g¨¨nere, amb voluntat d¡¯estil o sense, que mereixen un respecte absolut, a l¡¯espera de tornar a ser llegides com si fossin unes veritables novetats.