La transgressi¨® de totes les Rosal¨ªas

¡°Passar revista [a la Sala Apolo els dies 1, 2 i 3 de juliol] passa revista a la nostra condici¨® d¡¯artistes i insisteix en la transgressi¨® com a generadora d¡¯un nou sistema possible¡±, diu Daniela de Vecchi, directora de la companyia LAminimAL i d¡¯aquest espectacle reivindicatiu dins del Grec i de L¡¯Arnau itinerant, protagonitzat per Alicia P¨¦rez-Cabrero, Andrea Marinel¡¤lo, Eloi Benet, Carles Cruces i Neus Soler i escrit per Jordi Casado i Olivas. ¡°Ve a ser portar la revista al segle XXI en una barreja de realitat i ficci¨®¡±, diu De vecchi, ¡°que ens mostra com seria avui la vedet de l¡¯¨¨poca daurada del g¨¨nere¡±.

M¨¢s informaci¨®n

Xavier Albert¨ª orquestra cuplets entre tenebres al TNC

Aquesta vedet, ¡°la dona que ha arribat a dalt de tot el cartell¡±, diu la directora, podria ser Raquel Meller, Janis Joplin, Nina Simone, Marisol, Pina Bausch, Amy Whinehose, Rosal¨ªa..., el cas ¨¦s que haur¨¤ de governar la seva vida en una societat que absorbeix tots els intents de trencament de l¡¯ordre establert i que acaba per fagocitar la desobedi¨¨ncia, una civilitzaci¨® on el mercat ¨¦s la gran font de reconeixement de les creacions culturals.

De Vecchi ho t¨¦ clar: ¡°L¡¯art ¨¦s de les poques coses que poden transgredir i mantenir-se transgredides. Est¨¤ molt b¨¦ que Clara Peya tingui el seu espai ¡®comercial¡¯; ella ¨¦s un exemple de resist¨¨ncia. Per¨° sempre hi ha el perill que quedi ofegada, sempre hi ha un patiment imminent. Tot passa tan r¨¤pid... passem p¨¤gina i passem p¨¤gina cont¨ªnuament¡±. De fet, sost¨¦ que ¡°una artista amb propostes trencadores que passi l¡¯aprovaci¨® del mercat, tan necess¨¤ria per a la seva subsist¨¨ncia, triga menys d¡¯un any a ser absorbida pel sistema, perqu¨¨ la cultura del souvenir i de la generalitzaci¨® est¨¤ a l¡¯ordre del dia¡±.

La primera protagonista de Passar revista ¨¦s un cas real: ¡°El de la cantant que va anar a un talent de la tele i Risto Mejide li va dir, m¨¦s o menys: ¡®M¨ªrame a las gafas y dime si crees que puedes llegar a alguna parte¡¯¡±, avan?a la directora. ¡°?s la dona guapa que ¨¦s tractada com un objecte, i a partir d¡¯aqu¨ª, no se li permetr¨¤ mai ser una estrella¡±.

La segona ¨¦s Alicia P¨¦rez-Cabrero, ballarina, core¨°grafa, gestora art¨ªstica amb una carrera m¨¦s que brillant, que fa 35 anys que no balla: ¡°Als 30 anys, el mercat la va jubilar¡±, diu De Vecchi. ¡°Arran d¡¯aix¨° fem una ficci¨® de la seva carrera, en la qual ser¨¤ qualificada de boja. Una barreja de la ballarina Isadora Duncan i de la cantant Nina Simone¡±.

El tercer int¨¨rpret ofereix la mirada actual¨ªssima del trans: ¡°Ara es parla molt dels drets assolits, que estan molt b¨¦, sembla que tot est¨¤ guanyat, per¨° cada dia veiem abusos, pallisses...!¡± les tres hist¨°ries es van entrecreuant en l¡¯hora i mitja que dura l¡¯espectacle, que comptar¨¤ cada dia amb un cameo sorpresa.

Irina Prieto, compositora catalana gaireb¨¦ desconeguda aqu¨ª i instal¡¤lada a Par¨ªs (¡°no sabem el que tenim... fora de casa!¡±, es queixa De Vecchi), ha compost la m¨²sica de l¡¯obra, on tamb¨¦ sonen algunes can?ons del g¨¨nere. ¡°La violetera, de la Raquel Meller, per exemple¡±, remarca la directora. ¡°Per¨° m¨¦s que un homenatge a la revista, que no ¨¦s l¡¯imaginari que surt a l¡¯obra, ¨¦s un intent de recuperaci¨® de l¡¯esperit transgressor, d¡¯anar al teatre perqu¨¨ saps que hi passen coses que traspassen els l¨ªmits¡±, diu la responsable del muntatge. I parla de la s¨ªndrome de la impostora: ¡°Penses (et fan pensar) que ocupes un lloc que no et correspon i tens la sensaci¨® d¡¯estar constantment fora de lloc¡±, afegeix, subratllant que hi ha una exig¨¨ncia m¨¦s forta encara en el cas de les dones i que ¡°en aquesta obra ¡ªtret del dramaturg, Casado¡ª tot som dones fent feines que la majoria de les vegades fan homes¡±.

L¡¯acci¨®, que s¡¯ha inspirat, en bona part, en l¡¯ambient del Paral¡¤lel dels anys deu descrit a L¡¯avinguda de les il¡¤lusions, de Xavi Barroso, i que hem pogut veure al TNC a L¡¯emperadriu del Paral¡¤lel, de Llu?sa Cunill¨¦ amb direcci¨® de Xavier Albert¨ª, se situa en un teatre Arnau reconstru?t (¡°... en all¨° que ¨¦s, no en un hotel¡±). ¡°Els personatges es troben, doncs, en un teatre que va ser enderrocat, abandonat, venut, comprat i, finalment, reconquerit per la ciutat¡±, conclou De Vecchi, amb un cert optimisme.