¡°Barcelona necessita un altre revulsiu com el dels Jocs¡±

Javier Parrondo (Madrid, 1977) parla amb pausa i, com a bon diplom¨¤tic, mesurant cada paraula. Per¨° a difer¨¨ncia de la majoria de companys seus de carrera, el director de Casa ?sia no es mossega la llengua. Parrondo denuncia l¡¯incompliment dels compromisos de les tres administracions que conformen aquest consorci p¨²blic de promoci¨® de les relacions d¡¯Espanya amb ?sia. En el vint¨¨ aniversari d¡¯aquesta instituci¨®, fundada el 2001 per Jordi Pujol com a president de la Generalitat, Josep Piqu¨¦ com a ministre d¡¯Exteriors i Joan Clos sent alcalde de Barcelona, Parrondo adverteix que l¡¯entitat necessita m¨¦s finan?ament i un nou lideratge pol¨ªtic. La debilitat de Casa ?sia, diu, s¡¯evidencia amb la manca de seu ¡ªl¡¯entitat s¡¯ubica en unes oficines de l¡¯edifici barcelon¨ª de la Comissi¨® Nacional dels Mercats i la Compet¨¨ncia (CNMC). Despr¨¦s de tres mudances en una d¨¨cada, l¡¯Ajuntament de Barcelona planteja instal¡¤lar Casa ?sia al Palau de Pedralbes.

Pregunta. Vost¨¨ ha escrit que ¨¦s necessari ¡°recuperar l¡¯esperit que va permetre crear Casa ?sia¡±. A qu¨¨ es refereix?

Resposta. A recuperar l¡¯impuls que el Ministeri d¡¯Exteriors, la Generalitat i l¡¯Ajuntament de Barcelona li van donar, i aix¨° s¡¯ha de traduir en un comprom¨ªs pol¨ªtic i financer. Els estatuts s¨®n clars: hi ha d¡¯haver una contribuci¨® m¨ªnima de tres milions d¡¯euros.

P. Des de quan no compleixen? El ministeri ¨¦s qui ha d¡¯aportar el 60%...

R. No es compleix des del 2012, per la crisi econ¨°mica d¡¯aleshores. Cal recuperar progressivament aquest llindar dels tres milions. Tan important com les aportacions ¨¦s l¡¯impuls pol¨ªtic que els membres li donin. Les institucions s¨®n capaces de cr¨¦ixer en un clima d¡¯assossec institucional. Per¨° aquesta tranquil¡¤litat dep¨¨n en part de les contribucions econ¨°miques.

¡°La ciutat ha de buscar on
¨¦s realment el seu ADN i no ¨¦s al turisme de masses: ¨¦s
en la creativitat i el disseny¡±

P. La mala sintonia entre la Generalitat i el Govern central arran del proc¨¦s ha perjudicat Casa ?sia?

R. La casa no ha estat aliena a aquest context, per¨° segurament ens ha afectat menys que a altres institucions. Som un consorci p¨²blic, i si la imatge de la casa pateix, tamb¨¦ pateixen els membres que la van crear. Dels consorcis p¨²blics sorgeixen sinergies molt interessants, i cada administraci¨® aporta la seva visi¨®. Qui cregui que Casa ?sia ¨¦s un cavall de Troia de l¡¯Estat a Catalunya, s¡¯equivoca i desconeix l¡¯esperit amb qu¨¨ es va crear.

P. Vost¨¨ ha escrit que la pand¨¨mia accelera el domini asi¨¤tic del segle XXI, per¨° tamb¨¦ una fase de desglobalitzaci¨®. Barcelona ¨¦s un paradigma d¡¯aquesta desglobalitzaci¨®?

R. La globalitzaci¨® es redimensionar¨¤, perqu¨¨ durant la pand¨¨mia hem vist algunes de les seves contradiccions. Crec que Barcelona ¨¦s una bona met¨¤fora de com evolucionar¨¤ la globalitzaci¨®. Barcelona ha de buscar on ¨¦s realment el seu ADN, i no ¨¦s al turisme de masses, ¨¦s a la creativitat i el disseny. Barcelona, si no t¨¦ revulsius, de vegades tendeix a quedar-se embadalida. Els Jocs Ol¨ªmpics van ser el darrer revulsiu, i Barcelona en necessita un altre. Com que no es beneficia com Madrid de la capitalitat, durant la seva hist¨°ria ha necessitat aquests impulsos.

P. Espanya arriba tard a la Xina? Cal buscar altres n¨ªnxols comercials asi¨¤tics?

R. No crec que Espanya arribi tard a la Xina, per¨° ¨¦s dif¨ªcil adaptar-se als seus canvis tan vertiginosos. La relaci¨® amb la Xina s¡¯ha de plantejar sempre des d¡¯un punt de vista comunitari, amb una veu europea. La Xina exerceix i vol exercir un paper central a ?sia, que ¨¦s de fet el paper que ha exercit hist¨°ricament. Per¨° ¨¦s veritat que hi ha mercats menys saturats que aporten un avantatge comparatiu.

P. Espanya pot aprofitar els seus vincles hist¨°rics amb les Filipines, en una part del m¨®n tan estrat¨¨gica com el sud-est asi¨¤tic?

R. Les Filipines van ser la nostra porta d¡¯entrada a ?sia, i crec que ho ha de continuar sent. Per¨° perqu¨¨ aix¨° sigui aix¨ª, ho han de voler les dues parts. El passat colonial d¡¯Espanya a les Filipines ¨¦s una oportunitat, per¨° pot ser un llast. Aprofitar els cinc-cents anys de l¡¯arribada dels espanyols amb l¡¯expedici¨® Elcano a Cebu i a les illes Mariannes ¨¦s una bona idea, perqu¨¨ pot ser un hub. Es considera que la primera globalitzaci¨® va ser el gali¨® entre Manila, Acapulco, d¡¯all¨¤ a Veracruz i a Europa. Aix¨° s¨ª, tot projecte basat en una nost¨¤lgia expansionista no prosperar¨¤.

P. Al seu darrer llibre blanc, l¡¯Associaci¨® d¡¯Empreses Japoneses a Espanya subratllava el ¡°paper decisiu¡± que va tenir Pujol per introduir les companyies japoneses a l¡¯Estat. Manquen lideratges pol¨ªtics d¡¯aquest tipus?

R. Necessitem pol¨ªtics amb visi¨® ¨¤mplia i calen m¨¦s intercanvis d¡¯alt nivell. L¡¯escassetat de visites per part de pol¨ªtics espanyols i catalans a ?sia crida l¡¯atenci¨®, per¨° la feina institucional ¨¦s m¨¦s important que el paper d¡¯una persona. La Generalitat, per exemple, t¨¦ un pla Jap¨®. Aquesta ¨¦s l¡¯aposta que cal. Els plans tenen un enorme efecte d¡¯arrossegament. Hi ha regions que tiren soles, com Llatinoam¨¨rica, el nord d¡¯?frica, per¨° a ?sia calen instruments.