¡°L¡¯Hermitage s¡¯ha de pactar, o hi perdrem tots¡±

Xavier Men¨¦ndez i Pablo (Barcelona, 59 anys) ¨¦s muse¨°leg i arque¨°leg d¡¯origen. Coneix molt b¨¦ el m¨®n dels museus catalans perqu¨¨ ha estat gestor de Patrimoni Cultural a la Generalitat, a la Diputaci¨® de Barcelona i a Ajuntament de l¡¯Hospitalet de Llobregat. ?s membre de la Junta de Museus i de l¡¯Associaci¨® de Muse¨°legs de Catalunya, i des d¡¯octubre de 2020 dirigeix el nou Programa de Mem¨°ria Democr¨¤tica de la Diputaci¨® de Barcelona.

Pregunta. El debat sobre la necessitat o no de l¡¯Hermitage ¨¦s el correcte?

Resposta. Si el museu ¨¦s p¨²blic se n¡¯ha de q¨¹estionar la necessitat. Hi ha d¡¯haver una planificaci¨® dels museus, que prioritzi quines s¨®n les inversions p¨²bliques que s¡¯han de fer per evitar repeticions i que hi hagi coher¨¨ncia. Per¨° si alg¨² vol fer un museu privat, el pot fer. L¡¯Hermitage ¨¦s un museu privat, per¨° en s¨°l p¨²blic, de manera que les administracions hi han de dir la seva. I si ens atenim a la planificaci¨® que ha fet la Generalitat en el seu Pla de Museus 2030 i a l¡¯ecosistema de l¡¯Ajuntament de Barcelona per a la ciutat, l¡¯Hermitage no hi t¨¦ cabuda. I menys tenint en compte la situaci¨® de d¨¨ficit de recursos i personal que viuen els nostres museus.

P. Per¨° no sembla el cap de turc?

¡°La creaci¨® d¡¯un museu privat no ¨¦s el problema, per¨° si vol ocupar s¨°l p¨²blic, legitima les cr¨ªtiques¡±

R. Hem de continuar reivindicant m¨¦s atenci¨® i recursos als museus, i si veiem que, directament o indirectament, van a parar a projectes privats, ens tirem pedres sobre la nostra teulada.

P. Hauria existit el problema si no es tract¨¦s de s¨°l p¨²blic?

R. No. No ha passat res quan s¡¯han creat museus privats, com la col¡¤lecci¨® Vila Casas, el KBr de la Fundaci¨® Mapfre, fins i tot el Museu del Mamut, el Museu Er¨°tic o el Museu del C¨¤nnabis. Ens poden agradar m¨¦s o menys, per¨° s¨®n legals i possibles. I si a m¨¦s hi ha patrimoni privat que es fa accessible, perfecte. Per¨° que el s¨°l que es vol ocupar sigui p¨²blic ens legitima a ser cr¨ªtics.

P. Si no t¨¦ col¡¤lecci¨® ¨¦s un museu?

R. Aquest ¨¦s un gran debat. No s¨®n museus si no hi ha col¡¤lecci¨®, per¨° s¨ª centres que exposen patrimoni. Si compleixen la legislaci¨® de patrimoni i els requeriments dels espais d¡¯aflu¨¨ncia p¨²blica, no es pot dir res. Segons sembla, l¡¯Hermitage t¨¦ la vocaci¨® de disposar d¡¯una col¡¤lecci¨® pr¨°pia, per¨° aix¨° ¨¦s estrany, perqu¨¨ si hi ha mecenes que volen comprar peces hi ha museus a Barcelona que podrien exposar-les. Cal ser coherents.

P. Qu¨¨ canvia en afegir-s¡¯hi el Liceu?

R. Es tracta d¡¯un projecte nou que desconeixem, com no coneixem l¡¯anterior. En tot cas, ja no ser¨¤ un museu, ser¨¤ un centre cultural que combini m¨²sica i exposicions, un projecte h¨ªbrid.

P. Ha faltat transpar¨¨ncia?

R. S¨ª. Es coneix el projecte arquitect¨°nic, per¨° no la museografia. De l¡¯escepticisme que va generar la idea d¡¯obrir una franqu¨ªcia de l¡¯Hermitage es va passar a l¡¯acceptaci¨® t¨¤cita quan es va saber que el lideraria Jorge Wagensberg, pel seu prestigi i la seva visi¨®. Va ser un b¨¤lsam que va aportar coher¨¨ncia i simpatia. Despr¨¦s de la seva mort, el mar? de 2018, no s¡¯ha tornat a parlar del projecte d¡¯unir art, ci¨¨ncia i innovaci¨®. Tot aquest discurs que sonava tan b¨¦ ja no s¡¯explicita. Ara el projecte est¨¤ escap?at. No t¨¦ credibilitat des d¡¯un punt de vista muse¨ªstic.

P. Per qu¨¨ l¡¯Ajuntament veu amb bons ulls la incorporaci¨® del Liceu?

R. Perqu¨¨ guanya temps. Es dona un marge de temps per valorar.

P. Quin paper hi ha jugat la Generalitat?

R. Artur Mas va signar el 2012 l¡¯acord amb l¡¯Hermitage rus, per¨° aix¨° ¨¦s paper mullat. Des d¡¯aleshores la Generalitat ha evitat el problema. En tot cas, Ajuntament, Generalitat i Ministeri hauran de manifestar la seva postura a la Junta de Govern del Liceu, que ha d¡¯aprovar la vinculaci¨® del teatre a l¡¯Hermitage.

P. Ent¨¦n la postura del Port?

R. No. Perqu¨¨ en altres museus en qu¨¨ participa, com ara el Museu Mar¨ªtim, mai s¡¯ha implicat en el finan?ament tot i estar en el consorci. I quan es va haver de renovar el lloguer del Museu d¡¯Hist¨°ria de Catalunya, situat als tinglados del Port de Barcelona, de la seva propietat, l¡¯autoritat semblava una entitat privada, perqu¨¨ se sap amb for?a, una actitud que molesta l¡¯Ajuntament i la Generalitat.

P. I ara qu¨¨ pot passar?

R. Els promotors tenen un dret adquirit en haver guanyat un concurs que comportava l¡¯¨²s d¡¯un espai. Si alg¨² posa traves a aquest desenvolupament, hi ha un problema jur¨ªdic. I si aix¨° acaba als tribunals, hi perdrem tots. Hem de pactar l¡¯Hermitage, o hi perdrem tots, perqu¨¨ el problema s¡¯enquistar¨¤ i l¡¯espai acabar¨¤ sent una pastilla plena d¡¯herbots durant vuit o deu anys i es perdr¨¤ una oportunitat.

P. Les administracions creuen en els seus museus?

R. Hi continua havent una sensaci¨® que s¨®n magatzems polsosos, plens de trastos. Ara el que interessa s¨®n els projectes art¨ªstics. Hi va haver una ¨¨poca en qu¨¨ la paraula ¡°museus¡± estava injuriada i tot eren ¡°centres¡± i ¡°espais¡±. En aquests ¨²ltims anys els museus han perdut autonomia i els seus directors, poder de decisi¨®. I malgrat que sembla que s¡¯ha avan?at, perqu¨¨ fa 20 anys tots els directors s¡¯escollien a dit, ara encara es continua fent. Segueix sense ser una pr¨¤ctica comuna, aix¨° d¡¯escollir els directors per concurs, amb tribunals externs i projectes de quatre o sis anys renovables.