El misteri del bisbe

A tocar de la catedral de Barcelona hi ha el carrer del Bisbe, on durant el franquisme llu?a una placa on hi deia Obispo Irurita. I ¨¦s que el bisbe navarr¨¨s va ser una refer¨¨ncia fonamental de l¡¯esgl¨¦sia nacionalcat¨°lica. Havia arribat a Barcelona el 1930, i durant els anys de la Rep¨²blica es va destacar per defensar les posicions m¨¦s integristes, anticatalanistes i enfrontades amb les autoritats republicanes. Havia arribat a prohibir als feligresos la lectura d¡¯una llarga llista de diaris sota pecat mortal, entre els quals El Diluvio o Solidaridad Obrera, advertint periodistes i lectors que ¡°en su d¨ªa, quiz¨¢ no lejano, tendr¨¢n que dar rigurosa cuenta al Se?or¡±. El perfil era tan clar que un cat¨°lic com el ministre navarr¨¨s de la Rep¨²blica i membre del PNB, Manuel de Irujo, va dir que ¡°arrastraba todos los odios populares¡±.

Segons el relat oficial, el bisbe havia estat una v¨ªctima m¨¦s ¡ªd¡¯alt nivell, ¨¦s clar¡ª de la persecuci¨® religiosa desencadenada el juliol de 1936, afusellat a la tanca del cementiri de Montcada. Per aix¨° el 1939 mereixia els m¨¤xims honors i reconeixement, ra¨® per la qual Franco va fer enterrar les seves (suposades) despulles a la catedral amb honors de general. El relat podria haver estat cert, per¨° resulta que despr¨¦s de l¡¯entrada de les tropes franquistes diversos testimonis havien reconegut el bisbe a Barcelona, que estranyament mirava d¡¯amagar la seva identitat. Tot plegat era xocant, per¨° aleshores es va imposar el silenci.

En finalitzar la dictadura els dubtes van emergir, i es va anar sabent que la versi¨® oficial no casava amb la realitat. El malaguanyat historiador Hilari Raguer insistia sempre sobre aquest fet. El periodista Josep Maria R¨¤fols (Vilanova i la Geltr¨², 1951) ha ordenat a La incre?ble hist¨°ria del bisbe Irurita el que ja es coneixia, i hi ha afegit una ingent feina de documentaci¨® en m¨²ltiples arxius p¨²blics i privats, recorrent tamb¨¦ a la mem¨°ria transmesa per descendents de persones implicades en una hist¨°ria molt complexa.

D¡¯aquesta manera, testimonis i documents acrediten que el bisbe va viure els primers mesos de la guerra amagat a casa de la fam¨ªlia Tort, ben a prop del mateix bisbat, que despr¨¦s va ser detingut i empresonat al Castell de Montju?c i que m¨¦s tard va anar a parar a unes misterioses ¡°mans amigues¡± mentre formava part de fins a cinc operacions d¡¯intercanvi de presoners, que no es van materialitzar, tot acabant de donar m¨¦s inc¨°gnites a la q¨¹esti¨® del perqu¨¨ dels fracassos d¡¯algunes d¡¯aquestes operacions.

Els dots detectivescos de R¨¤fols el porten a desmuntar la versi¨® oficial, mostrant les incongru¨¨ncies que situen la mort d¡¯Irurita el 1936, sobre la qual certament dubta la mateixa Esgl¨¦sia. De fet, no ha culminat encara el proc¨¦s de beatificaci¨® que s¡¯havia iniciat el 1958 i que inclou fins i tot proves d¡¯ADN fetes l¡¯any 2000, amb resultats no concloents, perqu¨¨ hi podria haver confusi¨® amb un nebot afusellat.

Si R¨¤fols ¨¦s rotund desmuntant la versi¨® oficial, no pot ser-ho en la novedosa hip¨°tesi que apunta per resoldre l¡¯enigma de la mort d¡¯Irurita, que situa a primers de febrer al Pirineu a mans d¡¯uns sindicalistes de la CNT. Les informacions d¡¯un confident no permeten anar m¨¦s enll¨¤, per¨° possiblement la certesa absoluta ja no la tindrem mai.

El llibre va tan lluny com ¨¦s possible en el cas Irurita, per¨° ho fa explicant un context molt complet de les circumst¨¤ncies en qu¨¨ es movia el m¨®n cat¨°lic durant la Guerra Civil, amb la influ¨¨ncia de cardenals tan distants com Gom¨¤ i Vidal i Barraquer, i de dirigents pol¨ªtics democratacristians com Josep Maria Trias Peitx o Irujo, que, com a ministre, feia de pont entre el m¨®n cat¨°lic i la Rep¨²blica.

El rigor en la descripci¨® d¡¯aquest context ¨¦s, sense dubte, un dels valors afegits de l¡¯obra.