El cos i el caos

No ¨¦s f¨¤cil descriure qu¨¨ ¨¦s Carn de cos cru, el primer llibre de Noa Noguerol (Barcelona, 1997), entre altres raons perqu¨¨ la seva complexitat desmunta la validesa de la terminologia convencional que es faria servir per adscriure¡¯l a un g¨¨nere o un altre. En un principi, ¨¦s evident que les tres parts en qu¨¨ es divideix el llibre ¡ª¡®Osmosi¡¯, ¡®Isqu¨¨mia¡¯, ¡®Acal¨¤sia¡¯, termes m¨¨dics referents a uns processos biol¨°gics que treballen en contra del benestar del cos¡ª estan escrites en prosa. ?s evident, tamb¨¦, que a cada una hi figura un marc narratiu: encara que semblin constru?ts amb la mat¨¨ria d¡¯algun malson, hi ha uns personatges; encara que semblin habitar en alguna zona d¡¯ombra, s¨®n els protagonistes d¡¯unes accions; i, encara que segurament deuen monologar, ¨¦s innegable que entre tots s¡¯esforcen per mantenir alguna mena de comunicaci¨® qualificable a vegades com l¡¯intent d¡¯un di¨¤leg.

No ¨¦s menys evident que existeix una veu narradora, tot i que en aquest territori el lector comen?a a perdre les certeses: no es triga a constatar que la seva identitat ¨¦s canviant i no li s¨®n alienes les mutacions, com si l¡¯¨²ltima cosa que li interess¨¦s fos mostrar-se fiable, o com si l¡¯objectiu primer de la intenci¨® d¡¯aquesta veu que narra hagu¨¦s de buscar-se en els tentacles d¡¯un llenguatge po¨¨tic i gens referencial on les el¡¤lipsis, els s¨ªmbols i les met¨¤fores despleguen la seva fortalesa per narrar la cosmologia del desig d¡¯un cos que es desitja a si mateix ¡ªsi ¨¦s que pot dir-se d¡¯aquesta manera¡ª, d¡¯un ¨¤ngel ¡°d¡¯energia pura, perdut en ventres massa grans, de fi i fons, tifons que la xuclaven molt avall¡±.

Pot haver-hi qui consideri que el tema central de Carn de cos cru siguin les perip¨¨cies mentals d¡¯un cos; pot haver-hi qui detecti en l¡¯escriptura de Noguerol la voluntat d¡¯atorgar el protagonisme al text mateix, a la lectura, com si els mateixos aspectes formals exigissin esdevenir la centralitat tem¨¤tica del text. Cap de les dues visions s¨®n err¨°nies, sin¨® complement¨¤ries: aix¨ª com la veu narradora persegueix, amb l¡¯angoixa de la persecuci¨®, aquella cosa estranya que ¨¦s ella mateixa i que li ha vingut donada ¡ªel seu cos, o el seu caos¡ª, tamb¨¦ ¨¦s veritat que el lector assisteix a una altra persecuci¨®, a les trames vol¨¤tils, als arguments no lineals, a la sensaci¨® d¡¯ingravidesa, a la suma de situacions fragment¨¤ries que es desdibuixen tan bon punt s¨®n atrapades al llarg de Carn de cos cru.

Al capdavall, Noguerol no est¨¤ fent una operaci¨® tan distant de la que va ocupar l¡¯obra de Maria Gabriela Llansol, aquella escriptora portuguesa amb m¨¦s d¡¯un punt de contacte amb Clarice Lispector, i que com si descriv¨ªs abans d¡¯hora l¡¯escriptura de Noguerol, va afirmar: ¡°Intentar dir el que una cosa ¨¦s, ¨¦s viure¡±. Tamb¨¦ es podria dir d¡¯una altra manera: intentar escriure d¡¯una altra manera el que ja se sap ¡ªel que saben els lectors i el que saben els que no s¨®n lectors¡ª ¨¦s escriure de deb¨°; i aix¨° ¨¦s el que fa Noguerol de manera a vegades massa rudiment¨¤ria, a vegades sense fugir d¡¯un lirisme massa l¨ªric, a vegades buscant una profunditat i la creaci¨® d¡¯un sistema de met¨¤fores i al¡¤legories que descodifiquin el m¨®n sense adonar-se del risc de caure en un pou de pedanteria. Potser perqu¨¨ Noguerol deu saber que el pensament no necess¨¤riament ha de ser racionalitat ¡ªque quan s¡¯escriu ¨¦s dif¨ªcil expressar-se¡ª, sin¨® que tamb¨¦ pot ser un feix de reflexions, sentiments i visions que s¡¯encadenen i van fent cam¨ª com si fossin les anotacions d¡¯un diari ¡ªliterari, molt literari¡ª, d¡¯alg¨² que, de sobte, s¡¯adona del caos que envolta el cos.

No se sap qu¨¨ ¨¦s Carn de cos cru, i tampoc se sap gaire qu¨¨ busca ser, per¨° el lector de Noguerol s¨ª que sap que ha llegit un d¡¯aquells llibres que, com que fan ang¨²nia, agraden molt.