Els diaris de Zweig

Stefan Zweig va ser molt llegit en vida per part de la petita i la menys petita burgesia ¡ªpertot, no solament a les terres de llengua alemanya¡ª, per¨° els escriptors m¨¦s notables d¡¯aquells pa?sos, Thomas Mann en especial, sempre el van considerar un escriptor menor. De fet, escrivia molt b¨¦, i tot el que escrivia s¡¯entenia, cosa que rarament es pot dir dels grans escriptors d¡¯idees ¡ªcom Thomas Mann mateix, Musil, fins i tot Kafka, que s¨®n escriptors tan extraordinaris com complexos¡ª, i menys encara dels llibres dels universitaris, que en aquell temps, com avui, nom¨¦s s¡¯escriuen perqu¨¨ siguin llegits en el cenacle dels universitaris.

Hi ha una ra¨® per explicar-se aix¨°, i ho direm sense cap ¨¤nim d¡¯ofendre el col¡¤lectiu que esmentarem: Zweig tenia, per damunt de tot, fusta de periodista. Avui el periodisme est¨¤ for?a desacreditat, a Catalunya i a tot Espanya, llocs en qu¨¨ es fabrica m¨¦s d¡¯un diari de solv¨¨ncia for?a discutible. Al temps de Zweig el periodisme era un ofici molt presentable, per¨° topava, d¡¯acord amb aquest barem de les elits liter¨¤ries europees ¡ªsobretot les d¡¯Alemanya¡ª, amb una discriminaci¨® que no era ostensible, per¨° que els grans escriptors divulgaven sota la forma d¡¯epistolaris que s¡¯han llegit m¨¦s endavant, o de conversacions que el vent s¡¯enduia, per¨° que entraven a les orelles.

Per fer un s¨ªmil amb Catalunya, Zweig, que era un liberal de soca-rel, s¡¯assembla a grans periodistes com Gaziel, Xammar o Pla, entre d¡¯altres, que tampoc no s¨®n considerats ¡°valors literaris de primera classe¡±, per¨° que van ser o han sigut llegits amb inter¨¨s per una gran quantitat de lectors. I ning¨² no pret¨¦n comparar la qualitat de l¡¯estil de Pla ¡ªque es va tornar molt descurat, tot s¡¯ha de dir¡ª amb l¡¯estil dels que el polien. Nom¨¦s cal resseguir els comentaris de Riba a l¡¯obra de Pla per entendre que els millors escriptors d¡¯ofici el solien tractar amb condescend¨¨ncia ¡ªles f¨ªlies pol¨ªtiques a banda. A Zweig li va passar el mateix; per¨° avui el llegim amb m¨¦s facilitat ¡ªsovint amb m¨¦s profit, com en el cas d¡¯aquest llibre fenomenal que ¨¦s El m¨®n d¡¯ahir¡ª que no llegim Thomas Mann i fins i tot Kafka ¡ªdesconegut per a Zweig en aquests diaris¡ª, de qui molta gent nom¨¦s ha llegit La transformaci¨® i s¡¯atabala quan intenta llegir les enormes narracions, per innovadores, del seu primer llibre, Betrachtung (Contemplaci¨®, o Consideraci¨®).

Igual que en el cas notabil¨ªssim de Pla, Zweig va tenir l¡¯habilitat d¡¯escriure per al gran p¨²blic ¡ªun gran p¨²blic que era, en termes generals, tan il¡¤lustrat i culturalitzat com ho va ser la burgesia catalana que llegia els articles i els llibres de l¡¯hereu de Llolfriu a mesura que es publicaven¡ª i va lligar amistat amb una colla d¡¯homes de lletres del seu temps que no estaven tan llorejats com Mann, per¨° representen una enorme i escampada classe intel¡¤lectual: en realitat, aquests fan m¨¦s favor al nivell cultural d¡¯una ciutadania que els m¨¦s refistolats.

Ara acaben de publicar-se els seus diaris ¡ªque han tingut una gestaci¨® complicada, at¨¨s que Zweig no es va preocupar d¡¯editar-los abans de llevar-se la vida¡ª, un llibre que acaba de definir el perfil de l¡¯autor i que els amants de la seva literatura situaran al lloc que escau: consideracions marginals, observacions de novel¡¤lista perspica?, preocupaci¨® moral pel dest¨ª d¡¯Europa, desfilada de tota la gent que va con¨¨ixer, entre ells literats, m¨²sics, pol¨ªtics, artistes, pensadors, bi¨°grafs com ell, i altres oficis dignes: Stefan Zweig, Dietaris, edici¨® de Knut Beck, prefaci de Mauricio Wiesenthal, traducci¨® de Tiana Puig (Barcelona, Quaderns Crema, 2021).

Zweig no hi prodiga an¨¤lisis fulguroses com les que es troben sovint en l¡¯obra diar¨ªstica d¡¯altres autors ¡ªels de Kafka, Musil i Canetti s¨®n els m¨¦s grans de la bibliografia alemanya de l¡¯¨¨poca; Mann nom¨¦s hi explica els seus mals de panxa¡ª, per¨° dibuixa a la perfecci¨® el panorama cultural i intel¡¤lectual de tot el continent. En llegir-los, el lector entendr¨¤ que hi havia una cultura europea compartida per tota la gent de lletres, arts i ci¨¨ncies, una cosa que ja podem considerar desapareguda. La seva amistat amb Rilke, la m¨¦s s¨°lida, per¨° tamb¨¦ amb Hermann Bahr, Georges Clemenceau ¡ªa qui acusa d¡¯una hostilitat envers Alemanya que ja sabem quines conseq¨¹¨¨ncies va tenir¡ª, Hofmannsthal, Romain Rolland, Arthur Schnitzler o Bruno Walter, demostra el que hem dit m¨¦s amunt: la intel¡¤lectualitat europea, fos de primera classe o de la classe amiga de la divulgaci¨® ¡ª¨¦s el cas de Zweig¡ª, havia estat des d¡¯Erasme, Vives i Montaigne fins als seus dies una gran conversaci¨®. Amb tot el que ens reporta en aquests Dietaris, Zweig podria haver fet una s¨¨rie exquisida d¡¯¡°homenots¡±, segurament amb un coneixement m¨¦s cabdal dels biografiats que el nostre biografista.