Qui ho ha fet?, l¡¯¨²nica pregunta de ¡®Moebius¡¯

Ha acabat Moebius, una s¨¨rie que, despr¨¦s de fer alguns apunts argumentals suggerents al segon cap¨ªtol, s¡¯ha anat aprimant per acabar sent un senzill whodonit per dir-li a l¡¯espectador, el pen¨²ltim minut, qui ho va fer. En aquest cas... qui ¨¦s el responsable de la mort de l¡¯?lex, un noi que ha patit bullying a l¡¯institut. Per¨° aquest argument que enceta la s¨¨rie es desdibuixa, s¡¯evapora, a mesura que les sospites sobre la culpa de la seva mort es desplacen dels companys de classe als seus familiars. La menci¨® al bullying serveix per emmascarar un crim, desorientar temporalment la investigaci¨®. Els responsables de la s¨¨rie parlen d¡¯una mirada antropol¨°gica a la comunitat relacionada amb el tr¨¤gic episodi. No crec que n¡¯hi hagi prou amb apunts sobre infidelitats conjugals o sobre una cobd¨ªcia mal portada per fer el salt de l¡¯amaniment argumental a l¡¯an¨¤lisi antropol¨°gica. L¡¯¨²nic esb¨®s de densitat argumental, ho dic pel to i la durada, es dona en un mon¨°leg d¡¯un personatge apel¡¤lant a l¡¯omert¨¤, a l¡¯oblit... per salvar la fam¨ªlia, a la que cal fer costat en front de gent que ¡°no ¨¦s d¡¯aqu¨ª¡± i ¡°se n¡¯anir¨¤¡±. Ser forastera ¨¦s el principal pecat del personatge que persisteix a voler saber la veritat. I el principal inconvenient per submergir-la en un silenci comunal, poc dens, feble.

Les primeres cr¨ªtiques a la s¨¨rie van venir perqu¨¨ l¡¯edat dels actors no s¡¯ajustava als seus personatges. Resulta que alguns dels jovenets que acabaven el batxillerat estaven interpretats per actors nascuts el 1998. O sigui una mica granadets per est¨¤ encara preparant la selectivitat. Per¨°, de fet, la s¨¨rie abandona l¡¯institut a mesura que prosperen les sospites de la professora, i d¡¯una companya de la v¨ªctima, sobre la responsabilitat d¡¯alguns ve?ns. I l¡¯edat dels estudiants no ¨¦s un obstacle per la versemblan?a. Per aquest motiu, a difer¨¨ncia de Merl¨ª, dels mateixos autors, aqu¨ª no hi ha l¡¯abund¨¤ncia de festetes estudiantils. Pr¨¤cticament fins el darrer cap¨ªtol no n¡¯hi ha. Una festeta que, novament, es fa llarga i avorrida.

Una singularitat de la pe?a ¨¦s que els mossos no hi pinten res llevat d¡¯una providencial aparici¨® al darrer cap¨ªtol, quan tot ja est¨¤ esbrinat. A l¡¯inici, l¡¯explicaci¨® sembla l¨°gica perqu¨¨ es tracta d¡¯un cas de su?cidi per bullying. Un cas tancat on no cal fer m¨¦s indagacions. Per¨° a mesura que la professora flaira que la mort del xicot no va ser accidental o volunt¨¤ria, amb unes investigacions que posen en perill la seva vida... tampoc se li acut anar a comissaria. Els mossos solament apareixeran quan tot estigui dat i bene?t. Desconfian?a amb l¡¯efic¨¤cia de la nostra policia? Una manera perqu¨¨ conductes sorprenentment amateurs dels implicats no siguin detectades massa aviat i escurcin el misteri? Una f¨®rmula per enlairar el paper de la professora/investigadora? No ¨¦s important, per¨° ¨¦s curi¨®s.

Un bon repartiment, amb calculada barreja de personatges joves i adults per atraure m¨¦s poblaci¨® televisiva, i l¡¯espera a resoldre un ¨²nic, elemental, misteri, ha donat bones audi¨¨ncies a la s¨¨rie, encara que no s¨¦ com acolliran la invenci¨® final. A pesar de l¡¯¨¨xit...no cal una segona temporada. El mort ja se n¡¯ha anat tranquil.