Una pla?a per a una periodista

Sota un sol abrasador, un diumenge de juliol, a Barcelona, la nena de 5 anys lletreja la paraula en¨¨rgicament: P-E-R-I-O-D-I-S-T-A... Mai cap paraula no havia estat tan llarga ni havia provocat tanta suor. Despr¨¦s comen?a amb el nom: M-A-R-G-A-R-I-T-A. Aprendre a llegir ¨¦s apassionant; res ni ning¨² no et detenen. Ho llegeix tot, tant si est¨¤ escrit al terra com al cel. S¡¯entrebanca, respira i al?a la veu. Per¨° tornem a la pla?a: ¨¦s diumenge, fa calor i no hi ha ning¨². Els gronxadors sadollen l¡¯¨¤nsia de llegir de la nena i, tot i que es crema les cames amb el tobogan, en vol m¨¦s. Per fi hi apareix un ve¨ª, que passeja un gos. Se l¡¯assalta i se li pregunta. Admet que no coneix la periodista que dona nom a aquest lloc que s¡¯acaba d¡¯estrenar: Margarita Rivi¨¨re. Una altra ciutadana, que circula a bon pas per davant de la bonica placa, al centre de la pla?a, assegura en veu alta al seu acompanyant: ¡°Va ser una professional molt talentosa¡±. La nena de 5 anys hi afegeix, tamb¨¦ en veu alta: ¡°La meva mare la coneixia¡±. No vaig intimar mai amb ella, per¨° per con¨¨ixer-la, calia llegir-la; i quan la llegeixes, t¡¯adones que molt del que va explicar perdura.

La pla?a de les Cristalleries Planell, al barri de les Corts, ja s¡¯anomena Margarita Rivi¨¨re, en honor a una dona que va dedicar la seva vida al periodisme. La pres¨¨ncia de dones al nomencl¨¤tor de la ciutat ¨¦s ¨ªnfima. Nom¨¦s hi ha 356 noms de dones en un total de 4.596 espais. De 32 noves denominacions de carrer que ha aprovat l¡¯Ajuntament que dirigeix Ada Colau, 26 corresponen a dones en els ¨²ltims dos anys, i n¡¯hi ha 14 m¨¦s en proc¨¦s d¡¯aprovaci¨® en la pon¨¨ncia.

Rivi¨¨re va morir el mar? del 2015. Va formar part de l¡¯equip fundador d¡¯El Peri¨®dico i va ser directora de l¡¯Ag¨¨ncia Efe a Catalunya i redactora del llibre de premsa i del programa de m¨¤ de les cerim¨°nies d¡¯inauguraci¨® i de clausura dels Jocs Ol¨ªmpics de Barcelona 92; a m¨¦s de dirigir i presentar el programa de TVE Hablemos del amor el 1984, entre altres coses. I va escriure molt, i durant molt de temps, en aquest diari. ¡°S¨®n temps apassionants: grans veritats s¡¯enllacen amb petites mentides, i grans mentides, amb semiveritats. Bull l¡¯euf¨°ria, ning¨² no s¡¯aclareix: Barbaritats? Ximpleries? Preses de p¨¨l? Realitats? Importa tot aix¨° si estem tan al dia?¡±, escrivia la periodista l¡¯abril del 2012 a El Pa¨ªs.

Nom¨¦s vaig estar amb ella una vegada i va ser durant molta estona, perqu¨¨ la vaig entrevistar. I recordo com aquell cos menut va obrir la porta amb un hola devastador. Vam parlar de moda, una de les seves passions; en sabia molt. Per¨° tamb¨¦ vam parlar de compaginar la maternitat amb diversos fills. Va ser d¡¯aquelles entrevistes de les quals surts conven?uda que aquesta, malgrat tot, ¨¦s la millor professi¨® del m¨®n. Quan vam acabar, em va regalar dues c¨°pies de dos dels seus dibuixos. Defensava les dones, les periodistes i les mares. I totes alhora. Sempre. ¡°El 1974, quan va entrar al diari, ella i Teresa Rubio eren les dues primeres redactores de la plantilla del Diario de Barcelona. No hi havia lavabos per a elles¡±, explicava Carles Geli. Les coses han canviat per a b¨¦, per¨° encara queda cam¨ª per fer. Tres anys despr¨¦s d¡¯aquestes l¨ªnies de Carles Geli, una dada: les dones periodistes representen el 64% del sector, per¨° els homes ocupen el 73% dels c¨¤rrecs directius.

¡°La Margarita era riallera i seriosa, acollidora i discreta, generosa i exigent. La continuo trobant a faltar, com tamb¨¦ trobo a faltar les seves envejables qualitats professionals, que comen?aven per saber escoltar i saber preguntar. Si no ho creuen, llegeixin-la¡±, va escriure Vidal Folch sobre ella. I aix¨° ¨¦s el que s¡¯ha de continuar fent, perqu¨¨ Rivi¨¨re ha escrit de gaireb¨¦ tot.

Per exemple, de les cues: ¡°Despr¨¦s d¡¯un entrenament llarg, el m¨¦s normal ¨¦s que les cues siguin llocs predilectes i segurs! Si no fos aix¨ª, ning¨² no aniria a esquiar o per la carretera un cap de setmana o al futbol... Si no fos aix¨ª, pocs treballarien per pagar el dispendi de viure a la cua. Per descomptat, ens sobra temps. Visca les cues!¡±. Va ser el gener del 2004, a?El Pa¨ªs.

O dels fumadors: ¡°El drama del fumador tamb¨¦ ¨¦s la met¨¤fora d¡¯un m¨®n amb tend¨¨ncia al fonamentalisme: o et poses al costat del b¨¦ i la veritat, o et poses al costat de l¡¯error. El que ¨¦s pitjor de tot aix¨° ¨¦s que tot fumador ho va comen?ar a ser per agradar els altres o agradar-se a si mateix com a primer pas per agradar els altres. Aix¨ª, doncs, el fumador tamb¨¦ ¨¦s un ¨¦sser desencisat que sap que no hi ha veritats inamovibles i que el que ahir semblava bo, avui ¨¦s dolent. Pot ser que aquest sigui el seu gran pecat: pensar ¡ªquin consol tan trist¡ª que algun dia alg¨² descobrir¨¤ en el tabac, com ha passat amb la marihuana, unes propietats terap¨¨utiques insubstitu?bles. Si aix¨° pass¨¦s, Churchill, que va dir que ¡®fumar mata els microbis¡¯, tornaria a tenir ra¨®. ?s clar que, per a aix¨°, caldria comen?ar per recuperar els microbis, i qui sap avui on s¨®n¡±. El juny del 2001, a El Pa¨ªs.

I molt de les vacances: ¡°S¨®n una conquesta democr¨¤tica. Per¨° cal definir-les, de nou, a la llum de les persones que avui les busquen en el no-res, per sobreviure. Es necessita un temps, com un par¨¨ntesi, sense instruccions constants, sense obligacions, sense protectors solars ni can?ons de l¡¯estiu. Un temps en qu¨¨ l¡¯¨²nica finalitat sigui la percepci¨® de com disc¨®rrer del temps, per si mateix, sense cron¨°metre ni term¨°metre, sense previsions ni plans. Un temps net de publicitat, de famosos, de festivals d¡¯estiu, de platges claveguera i de carreteres parada i fonda. Un temps de desintoxicaci¨® d¡¯un m¨®n pr¨ºt-¨¤-porter on tot est¨¤ pensat per endavant. Aix¨ª, doncs, el que es necessita ¨¦s tot un canvi. Un veritable luxe a l¡¯abast de la gent que s¡¯hi atreveixi¡±. El juliol del 2003, a El Pa¨ªs.

Ara Rivi¨¨re no nom¨¦s perdura a trav¨¦s de la paraula, sin¨® tamb¨¦ en aquest petit monticle que est¨¤ situat enmig d¡¯una pla?a moderna i florida, i que recorda que ella va ser periodista de Barcelona. Una de les bones.