El pessimisme ir¨°nic

La publicaci¨® de La creaci¨® d¡¯Eva i altres contes arriba a la fi de l¡¯any commemoratiu impulsat pel Departament de Cultura amb motiu del cinquantenari de la mort de Josep Carner (1884-1970). Des del punt de vista editorial, l¡¯Any Carner s¡¯ha centrat m¨¦s en l¡¯obra en prosa que en la po¨¨tica, ja que, un any m¨¦s, encara no tenim una edici¨® assequible del seu llibre essencial, Poesia, tria definitiva dels seus versos, de 1957. El 2020 es va presentar l¡¯edici¨® biling¨¹e de la m¨ªtica traducci¨® carneriana del Pickwick dickensi¨¤, i ara es reediten acuradament aquests contes publicats el 1922, poc despr¨¦s que marx¨¦s a G¨¨nova per ocupar un c¨¤rrec diplom¨¤tic ¡ªel primer dels diversos que, amb l¡¯exili for?at posterior, el van allunyar definitivament de Catalunya.

Remarcar l¡¯acu?tat i la concisi¨® d¡¯aquests textos, l¡¯impecable catal¨¤, efica? i modern, amb qu¨¨ Carner els escriu (no feia ni vint anys de les Normes fabrianes), pot semblar sobrer i irrellevant un segle m¨¦s tard, per¨° no ens enganyem: sense pirot¨¨cnia verbal ni r¨¨mores l¨¨xiques o sint¨¤ctiques vuitcentistes, aquesta llengua d¨²ctil es llegeix sense estranyesa. I per m¨¦s que al pr¨°leg, amb ret¨°rica retic¨¨ncia, Carner es refereixi als contes com a peces menors, escrits ¡°en diversos lleures... amb el cigar a la boca¡± ¡ªhavien aparegut primer solts en diaris¡ª, reunits en un sol volum conformen for?a m¨¦s que la galeria d¡¯exercicis d¡¯un estilista.

LA CREACI? D¡¯EVA I ALTRES CONTES

Josep Carner
Edici¨® de?Marcel Ort¨ªn
Edicions 62
216 p¨¤gines
19 / @ 8,99 euros

De fet, La creaci¨® d¡¯Eva i altres contes aporta m¨¦s arguments a l¡¯eterna querelle que encara ens ocupa entre procarnerians i anticarnerians. Qui ho vulgui, el despatxar¨¤ com una colla de contes bonhomiosos, resolts sovint amb un acudit final, potser com una mostra acabada de costumisme. Per¨° una lectura com aquesta fa curt, igual que l¡¯etiqueta de ¡°noucentista¡± engavanya per llegir la poesia de Carner. Que aquests contes no tinguin la volada del Nab¨ª o dels millors poemes no treu que no en comparteixin l¡¯actitud que Gabriel Ferrater, a l¡¯imprescindible Curs de literatura catalana contempor¨¤nia, feli?ment recuperat poc abans de l¡¯Any Carner, defineix com el seu emblema: el pessimisme ir¨°nic.

L¡¯humor campa, s¨ª, per tot el volum, per¨° en els contes millors es tenyeix amb r¨¤pides i demolidores pinzellades que van de la negror a l¡¯expressionisme, fins i tot al gag absurd, en la l¨ªnia de les com¨¨dies de Mart¨ª de Riquer dels anys trenta, com passa a ¡®La narraci¨® indefinida¡¯. M¨¦s que la t¨°pica bonhomia atribu?da a Carner, aquests contes traspuen sovint sornegueria i una visi¨® de la vida que no n¡¯oculta les nombrosos flaqueses, mancances i, fins i tot, petites crueltats quotidianes (el gos enverinat pels ve?ns que culmina l¡¯espaterrant ¡®La vetllada art¨ªstica¡¯).

La magnifica galeria de personatges que Carner posa en dansa no entenen sovint la realitat, no saben com interpretar-la o ho fan malament, com ¨¦s el cas del nen del conte que dona t¨ªtol al volum (un petit terror infantil lligat a la religi¨®) o el del soldat de ¡®La guerra¡¯, la ingenu?tat i la ineptitud social del qual tindr¨¤ conseq¨¹¨¨ncies funestes. El dubte, la perplexitat, el malent¨¨s pesen m¨¦s, al capdavall, que la pretesa bonhomia carneriana.

Per tot aix¨°, La creaci¨® d¡¯Eva i altres contes ¨¦s una bona porta d¡¯entrada al m¨®n d¡¯un escriptor d¡¯una modernitat a prova de bombes, que utilitza la dist¨¤ncia i la formalitzaci¨® liter¨¤ria per retratar una exist¨¨ncia en qu¨¨, com va escriure en un article de 1923, ¡°¨¦s cl¨¤ssic que la felicitat ens trobi sempre fent cara d¡¯enzes¡±.