Desitjos proscrits

En la literatura japonesa conviuen dues pulsions ben diferenciades. La primera ¨¦s una literatura summament codificada, tant per les regles compositives com pels temes (el pas del temps, el comiat de l¡¯amor) i les met¨¤fores recurrents (cirerers, boires, oques, m¨¤nigues de quimono...); els escriptors pertanyen al circuit tancat de la mateixa classe social que els lectors, de manera que pot permetre¡¯s tota classe de subtileses i sobreentesos. Una de les c¨²spides d¡¯aquesta manera d¡¯entendre la poesia ¨¦s al Kokinshuu, l¡¯antologia de la poesia cl¨¤ssica japonesa, ordenada no per autors sin¨® pel progr¨¦s de les estacions i de l¡¯amor, on la bellesa es manifesta en les condicions controlades del tanka, l¡¯estrofa predominant.

En l¡¯altre extrem trobem una literatura intensament confessional, sense regles ni formes fixades, imprevisible i escrita per dones. Un g¨¨nere en qu¨¨ destaquen cl¨¤ssics com El llibre del coix¨ª, per¨° tamb¨¦ d¡¯altres de les dames de Heian. Diaris que semblen v¨¤lvules d¡¯escapament per a sensibilitats i ments massa ¨¤mplies per a l¡¯espai on l¡¯estructura social les mant¨¦ confinades.

La primera de les pulsions liter¨¤ries del Jap¨® ha seguit un cam¨ª de concentraci¨® i destil¡¤laci¨® dels seus propis recursos; en canvi, la pulsi¨® confessional ha rebut l¡¯impuls de la novel¡¤la occidental. En aquest peculiar encreuament ¨¦s on fermenta la vocaci¨® liter¨¤ria de Yukio Mishima (T¨°quio, 1925-1970).

De les grans dames de la literatura confessional japonesa, Mishima incorpora el fet d¡¯emprar la prosa per manifestar identitats que no estan previstes (¨¦s a dir, permeses) en la societat on es viu; de la literatura europea recull l¡¯examen febril de la psicologia moral i un abordatge m¨¦s expressionista de la natura.

Confessions d¡¯una m¨¤scara (1949), autobiogr¨¤fica, que converteix Mishima en un autor consagrat, es presenta al lector com la confessi¨® d¡¯un desig homosexual (encara no satisfet) que aconsegueix el cim de l¡¯excitaci¨® barrejat amb imatges de sang, tortura i canibalisme, tra?ades amb el color innocent del desig quan es projecta en els espais de la pr¨°pia fantasia. Per¨° lluny de resoldre¡¯s en una confessi¨®, el llibre tamb¨¦ suposa un intent d¡¯elaborar una m¨¤scara de normalitat, de subjugar els desitjos i les pulsions en una vida convencional: enamorar-se d¡¯una dona, casar-se amb ella i tenir-hi fills.

El problema ser¨¤ trobar la noia, i arrossegar-la al experiment d¡¯estimar dins d¡¯un simulacre d¡¯atracci¨® sexual. El que escriptors homosexuals com Mann o Gide viurien amb certa normalitat (un matrimoni contrari a la seva sexualitat, per¨° socialment acceptat) es converteix en una via d¡¯exploraci¨® molt delicada per al narrador de Mishima. La brutalitat de la confessi¨® inicial es transforma en arenes movedisses morals, on l¡¯intent sincer de respectar la noia sacrificada despr¨¨n una noblesa obscur¨ªssima.

El narrador de Mishima es veu obligat a prendre una decisi¨® (que sap no concloent) sota una pluja de bombes, que devasten el Jap¨® tradicional i deprecien la seva fascinaci¨® per l¡¯excepcionalitat de la mort en un assumpte corrent, dissipant les seves pulsions su?cides en un pacifisme per esgotament. En aquesta atmosfera aterridora les belleses naturals codificades per la tradici¨® po¨¨tica japonesa (cirerers, escumes, oques...) brillen amb una for?a inusual, arrossegades pel talent expressionista que Mishima t¨¦ per les imatges inesperades, de bellesa f¨¨rria.

La pressi¨® expressionista sobre el suau disc¨®rrer de l¡¯imaginari literari japon¨¨s es trasllada tamb¨¦ al pla moral, on les subtileses de l¡¯enamorament que coneixem gr¨¤cies a la gran novel¡¤la occidental (sovint des d¡¯una perspectiva femenina) s¡¯expressen aqu¨ª amb una inusitada tensi¨® viril, de contorns marcials, que les sotmeten a un examen gaireb¨¦ man¨ªac. Aquesta doble pressi¨® expressionista sobre la naturalesa i la moral ¨¦s el tret m¨¦s aconseguit de Confessions d¡¯una m¨¤scara. Un debut hipn¨°tic, on Mishima assaja un assumpte que ser¨¤ cada cop m¨¦s important dins la literatura occidental: com assumir els desitjos naturals quan s¨®n proscrits? O, per ser m¨¦s precisos amb l¡¯¨¨poca: una vegada assumits aquests desitjos, com vehicular-los en una societat que no ha disposat un espai per a desplegar-los, que nom¨¦s els reconeix per reprimir-los?