Botifarra s¨ª; ostres tamb¨¦ al Caf¨¨ del Mig

Acostuma a passar que algunes de les sorpreses m¨¦s apreciades d'un poble, aquelles que acaben per transcendir, s¨®n les que han passat desapercebudes per als ve?ns, invisibles per als qui les tenen a la vista, fins que van ser descobertes pels visitants, com la carta pr¨°pia d'una marisqueria que ofereixen al Caf¨¨ del Mig de Perafita. El poble ¨¦s al Prepirineu, a 750 metres d'altitud, territori de carn i ca?a, a m¨¦s de patates, pa i formatge ¨²nics, propis del pasturatge del Llu?an¨¨s.

Mai no vaig pensar que em menjaria mitja dotzena d'ostres al bar a qu¨¨ acudeixo des de petit per beure, conven?ut que el millor men¨² era el que em preparaven a casa quan no s'imposava la visita a alguna de les fondes de la comarca. L'alternativa era la fam¨ªlia o el restaurant fins que et trobes amb un amic, parles amb una coneguda o et creues amb els companys del teu fill i et deixen amb la paraula a la boca: ¡°Que b¨¦ hem menjat al Caf¨¨ del Mig!¡±. No queda cap m¨¦s remei que visitar el menjador de Marc Riera i M¨°nica Puig.

No n¡¯han canviat l'entrada ni la sortida, la porta que dona a la carretera i la que connecta amb el carrer; ni s'ha mogut des de fa temps la barra, encara que hi han desaparegut els tamborets i les cadires s¨®n noves; tamb¨¦ segueix al lloc de sempre el lavabo; i les taules continuen sent de marbre, a excepci¨® de la que ¨¦s fora, gran i de fusta, reservada als parroquians, la majoria joves que van i venen i comenten la jugada amb una cervesa a la m¨¤.

Alguns passants hi acudeixen per segellar la quiniela, demanen una primitiva o recullen un d¨¨cim en el que ¨¦s tamb¨¦ el despatx de Loteries i Apostes de l'Estat. Avui ¨¦s l'¨²nic joc regular del Caf¨¨ del Mig. Hi va haver un temps en qu¨¨ hi havia diverses partides en una tarda: la del truc, la de la botifarra i la del canari, l'¨²nica en qu¨¨ els diners eren visibles i et permetien saber qui guanyava sense entendre les cartes. Els jugadors prenien caf¨¨, copa i puro al voltant d'una taula de joc que mai no es va tacar fins a desapar¨¨ixer, perqu¨¨ ja no hi ha partides al bar.

Ara fins i tot tanca una estona a la tarda i a la nit; ja ning¨² no s'hi escapa per jugar, sin¨® per beure i menjar sense que el vermut hagi perdut al Caf¨¨ del Mig. El local mai no va deixar de funcionar com a bar, caf¨¨, casa d'apostes i centre popular. La vida, tanmateix, ja no s'ordena a partir d'una barra, ni tampoc d'una estufa, ni tan sols d'una televisi¨®, com passava en els temps de Reina por un d¨ªa o ¨²ltimament amb les carreres de motos o els partits del Bar?a.

Ara la pantalla est¨¤ gaireb¨¦ sempre apagada i els plats van i venen, amunt i avall, des d'una cuina protegida a la planta superior i presidida per un forn Josper. El menjador t¨¦ un aire de reservat que el diferencia de la bull¨ªcia del bar, malgrat que l'oferta ¨¦s la mateixa: el peix fresc arriba de Mercabarna i els musclos apareixen tan desitjables amb la gamba vermella o els escamarlans, per no parlar de la tonyina vermella; igual que passa amb la majoria de les comandes a domicili, la paella t¨¦ gust casol¨¤, i les pizzes s¨®n tan requerides com el pollastre a l'ast i els productes de brasa comuns al Llu?an¨¨s.

Les tripes tamb¨¦ tenen sortida i els sopars gint¨°nic dels dijous s¨®n molt comentats afortunadament pel Marc i la M¨°nica. Tot i que va treballar de cambrer des dels 13 anys, el Marc es dedicava a la inform¨¤tica fins que va muntar el bar-restaurant que tant temps va buscar i mai no va trobar despr¨¦s del seu casament amb la M¨°nica, que va estudiar a l'Escola d'Hosteleria Joviat de Manresa i va assumir l'her¨¨ncia del Caf¨¨ del Mig despr¨¦s de la ren¨²ncia de la seva germana Marian. Totes dues s¨®n filles de Jaume Puig i Mila P¨¦rez i netes de Jaume Puig Casals i ?ngeles Gotia. Les tres dinasties que han donat vida al Caf¨¨ del Mig des de fa 92 anys.

L¡¯?ngeles era de Bilbao i la Mila va arribar de Lugo. No ¨¦s estrany que les tapes m¨¦s variades i el pop a la gallega figurin a la proposta de la M¨®nica i el Marc, el cuiner emprenedor i autodidacte que ha fusionat i evolucionat el llegat culinari d'una fam¨ªlia molt estimada: l'avi Jaume no nom¨¦s va dirigir el bar amb la gr¨¤cia de l¡¯?ngeles, sin¨® que va exercir de mestre de rep¨¤s i va alfabetitzar els que li van demanar ajuda. El Jaume pare va continuar la tradici¨® com a fill ¨²nic, pr¨°xim i emp¨¤tic, bona gent, sempre lligat a una barra que, malgrat els moments de dubte, va absorbir tamb¨¦ la Mila i la M¨°nica.

Igual que molts bars comuns de poble, el Caf¨¨ del Mig vol dir tantes coses que va resistir al canvi de nom despr¨¦s de l'intent fallit de ser denominat Caf¨¦ Sport. El repte del Marc i la M¨®nica ¨¦s respondre amb grandesa a l'esperit de superviv¨¨ncia del Jaume i la Mila i al car¨¤cter pioner del Jaume i l¡¯?ngeles. Tot i que ja no hi ha lloc per al billar ni per a la vitrina de trofeus des que va desapar¨¨ixer l'equip de futbol, el Caf¨¨ del Mig es mant¨¦ com a punt de reuni¨® i celebraci¨® i s'ofereix com un restaurant singular.

Ara es poden demanar ostres a Perafita despr¨¦s que el 1961 es busqu¨¦s petroli a l'Hostal Nou. La gr¨¤cia est¨¤ en el fet de saber gestionar la sorpresa des de la senzillesa i la discreci¨® sense renunciar a l'autoestima ni a l'ambici¨®; es tracta de poder menjar b¨¦ al Caf¨¨ del Mig. Avui ¨¦s una sort gaudir d'una carta que expressa el gust de 92 anys al servei de Perafita.