Casa Dalin

Visc en una finca vella de l'Eixample. La zona ¨¦s una pasta de full hist¨°rica, un lloc de capes culturals. El besavi matern One tenia una empresa de transports (mules i tartanes) al xamfr¨¤, quan aqu¨ª tot eren descampats, i el besavi matern Two hi havia aixecat una finca davant, despr¨¦s d'haver fundat una cooperativa de propietaris el 1917. El matrimoni dels equins va tenir la meva ¨¤via i el matrimoni del ma¨® va tenir el meu avi, i ambd¨®s ¡ªel xamfr¨¤ pot ser una forma del dest¨ª¡ª es van agradar de joves, es van casar i poc despr¨¦s va n¨¦ixer la meva mare.

Pasta de full. On hi havia les mules van aixecar un bloc de pisos brutalista, a mitjans dels seixanta. Quan jo vaig venir a viure al xamfr¨¤, a les exquadres llu?a una fleca de tota la vida i un taller mec¨¤nic. Seguint l'hex¨¤gon i a peu de carrer, una farm¨¤cia i dues sabateries. I a la finca del besavi Two, una granja (el local era de la meva ¨¤via), una merceria (seu d'una tert¨²lia de dones grans, amb la propiet¨¤ria vivint a la rebotiga) i una tintoreria regentada per un matrimoni pols¨®s.

Els baixos del barri han canviat molt durant els ¨²ltims vint anys. Mig m¨®n s'ha jubilat, per¨° els emprenedors xinesos han insuflat vida al comer? de proximitat. Ara el sabater apeda?ador t¨¦ els ulls ametllats, com el cap de l'autoescola i com les dones dels locals de massatges. Molt negoci s'ha dedicat al turisme, i al mec¨¤nic hi ha una immobili¨¤ria i a la tintoreria una laundry automatitzada. La fleca ¨¦s un basar on mai no hi falta de res. Les sabateries, paquistanesos on els turistes dels hotels compren porqueries per emportar-se a les habitacions. I la granja, quan es van jubilar, es va convertir en Casa Dalin. ?s el meu bar, no en el sentit patrimonial, sin¨® tradicional, d'estabilitat, el resultat d'una concreci¨®.

Me¡¯n recordo. Fa 15 anys el Dalin va trucar a l'int¨¨rfon de la meva ¨¤via. Era un xaval barbamec i simp¨¤tic. Al barri, tot se sap. Li havien dit que la granja quedava buida i ell volia muntar-hi un bar. Volia entendre's amb la propiet¨¤ria, el preu, els pagaments. La meva ¨¤via li va fer firmar un paperot i el xaval va canviar el cartell de la granja ¡ªes deia La cr¨¨me de la cr¨¨me¡ª pel de Dalin i Luc¨ªa, el nom d'ell i el de la seva xicota.

Abans que res, un apunt: els xinesos obren negocis, sovint ens costa pronunciar-ne els noms, i ells s'hi avancen i els canvien de cara al p¨²blic. Per aix¨° el del basar es fa dir C¨¦sar; Alonso el de l'autoescola; les dones dels massatges s¨®n totes Maries. ?s evident que el Dalin no va tenir aquest problema, per¨° la Luc¨ªa s¨ª. En fi, van posar fil a l'agulla, van obrir; amb ells treballaven els pares d'ella i una ¨¤via pergam¨ª. El local aviat es va omplir amb la parr¨°quia de la granja, amb borratxos i joves ¡ªpels preus baixos.

El meu bar. Jo vaig cr¨¦ixer en un poble petit i s¨¦ que alguns comer?os s¨®n el que diuen que s¨®n i alguna cosa m¨¦s. Sembla la prehist¨°ria, per¨° de petit, si volia trucar per tel¨¨fon, comprar ous i llet a deshora o enviar una carta (segells, sobre), me n'anava al bar del poble. Entre les classes populars les categories dels comer?os s¨®n borradisses. El bar de Dalin es va convertir en una esp¨¨cie d'univers auxiliar per a molts ve?ns. Els guarda coses, passa enc¨¤rrecs, vigila cotxes mal aparcats per si apareix la Urbana.

Gr¨¤cies al meu ofici rebo paquets de llibres setmanalment. Quan no soc a casa, els repartidors els deixen al Dalin. Va n¨¦ixer la nostra primera filla i el Dalin i la Luc¨ªa ens van regalar un bra?alet de la sort, uns pe¨¹cs de ganxet i una bossa d'escombraries plena d'ulls de drac en rama: una esp¨¨cie de prunes xineses amb gust de litxi. A la Casa Dalin m'han canguranejat l'altra filla quan tenia una emerg¨¨ncia, all¨¤ he comprat menjar i beure a preu fet, he vist els partits del Bar?a sense haver de reservar taula. Amb el Dalin hem parlat del seu pa¨ªs, del nostre, de cotxes, d'escoles i de llocs de vacances, de pol¨ªtica i pand¨¨mies. Si t¡¯hi est¨¤s molta estona consumint i vols pagar, el Dalin arrodoneix el preu a tothom.

Un dia ens vam despertar amb el cartell canviat. Des d'aleshores tenim el bar Dalin i Vanesa. Discrets, els ve?ns no preguntem, per¨® el Dalin es va encarregar, rabent, aix¨° ¨¦s un barri, un poble, la xafarderia es dissol parlant, es va encarregar d'explicar-nos que havia canviat de xicota. Poc despr¨¦s, ella estava embarassada del segon, van obrir el Dalin i Vanesa II. Ella el porta i el Dalin cont¨ªnua al capdavant del primer empori dalinesc.

La pasta de full, el barri s'ha hipsteritzat una mica. Hi floreixen els locals de brunch, les botigues de fixies i les perruqueries de barbuts tatuats. Els hotels presumptuosos tapen el sol. En comparaci¨®, la Casa Dalin ¨¦s una cova a mig cam¨ª entre una corraleta i aquells bars d'estaci¨® de tren que feien pudor de cigar i eren catedrals de l'amuntegament ¡ªcom el de Fla?¨¤ fins fa poc, com el de Camallera avui. Per¨° malgrat tot Casa Dalin vessa vida. No puja els preus. Cuina de tot, fins al punt que el client es pot fer el plat a mida. Sempre est¨¤ obert. Les ¨¤vies de l'antiga merceria es prenen aqu¨ª el seu caf¨¨ amb llet del mat¨ª. Aqu¨ª els treballadors es preparen el metre d'entrep¨¤ durant el migdia. Els joves fumen porros de matinada a la seva terrassa i els borratxos no es mouen mai del lloc.