Salvador Iborra: mort d¡¯un poeta sense bicicleta

L'escriptor Sebasti¨¤ Bennasar semblava que desmuntava el m¨°bil de l'assassinat del seu amic, el poeta valenci¨¤ Salvador Iborra, Salva, de 33 anys. Vivia en un pis el titular del contracte de lloguer del qual era el Sebasti¨¤ i a ambd¨®s els unien moltes coses: una amistat, una mirada al futur i els llibres, tot alhora i amb ¨¤nsia vital. Per aix¨°, quan tot apuntava que el m¨°bil de l'assassinat d'Iborra la matinada del dijous 29 de setembre de 2011 va ser l'intent de recuperar la bicicleta que li havien robat aquella mateixa matinada, Bennasar va dir de manera taxativa: ¡°Impossible. El Salva no anava amb bicicleta, ni tan sols en tenia¡±. Pel seu grau de proximitat amb la v¨ªctima se li va donar tota la credibilitat del m¨®n. El cert ¨¦s que les indagacions van seguir i va resultar que el motiu de l'assassinat, absurd i incomprensible, s¨ª que va ser una bicicleta. Per¨° el seu amic no estava equivocat. La bicicleta era del Xavier, cambrer del bar Thales, del qual era habitual el poeta valenci¨¤.

Els fets, tret de sorpreses d'¨²ltima hora, van succeir de la seg¨¹ent manera. El Salva va passar pel bar Thales, on va estar prenent una copa i parlant amb el Xavier. Quan va tancar el Thales, el Xavier es va oferir a acompanyar el Salva al seu domicili, que estava a uns 60 metres del local. Aix¨ª aprofitarien la visita per recollir un llibre que feia temps que havien convingut que el Salva li prestaria. El Xavier portava la seva bicicleta. Mentre treballava al Thales, la bicicleta estava assegurada en un aparcament proper, on Donielo Pares la vigilava perqu¨¨ no la robessin. Quan tancava l'aparcament, Pares passava pel Thales amb la bicicleta i la deixava a la porta del local. Les primeres declaracions de Pares van confondre els investigadors, ja que assegurava que la bicicleta era d'Iborra quan, com ja hem indicat, era del cambrer. ?s probable que l'error es degu¨¦s que Donielo, en els primers moments del mat¨ª de divendres i amb tota la confusi¨® del m¨®n, cregu¨¦s que el mort era el Xavier, no el Salva.

Continuant amb la reconstrucci¨® dels fets d'aquella matinada, els dos amics van arribar al domicili d'Iborra, situat en ple barri G¨°tic, al n¨²mero 12 del carrer Palma de Sant Just. El Salva li va comentar que la bicicleta estava segura a l'entrada de l'edifici. A aquelles hores i per la poca estona que serien al domicili ¨Cl¡¯entrega del llibre, un caf¨¨, una cervesa, una cigarreta amb les ¨²ltimes restes de la conversa¨C no van preveure el que va passar: quan van baixar al carrer, la bicicleta no hi era. Clarament, l¡¯havien robat.

Immediatament, el Salva va sospitar d'uns homes que ocupaven il¡¤legalment l'entresol primera de l¡¯edifici, amb els quals Iborra i la resta dels ve?ns ja havien tingut problemes. Per molt que va tocar el timbre del pis, ning¨² no els va obrir. El seg¨¹ent que van fer els dos amics va ser fer una volta pel ve?nat per si tenien la sort de veure els lladres amb la bicicleta. Despr¨¦s de m¨¦s de dues hores d'intentar-ho, van desistir. El Salva es culpabilitzava del robatori perqu¨¨ va insistir perqu¨¨ el cambrer del Thales deix¨¦s la bicicleta a l'entrada de l'edifici quan la seva intenci¨® era simplement acompanyar el seu amic, potser esperar al carrer que li deix¨¦s el llibre prom¨¨s i tornar pedalant a casa seva. De tota manera, el Xavier no li va recriminar res en absolut. Potser l'endem¨¤ alg¨² se la trobava abandonada o mig destrossada. No seria la primera vegada. Aix¨ª que els amics es van separar.

Els testimonis van veure que, mentre un dels lladres retenia Iborra per l'esquena, l'altre l'apunyalava al pit. Fet aix¨°, el van deixar tirat al carrer i van fugir. Era un quart i cinc de set de la matinada del 29 de setembre. Despr¨¦s van ser detinguts i posats a disposici¨® judicial. Un munt de flors i poemes a la porta del domicili, aix¨ª com entrades al blog d'Iborra ¨CLa ruta desconeguda¨C amb missatges de dolor i afecte sembla que no volen deixar-se v¨¨ncer per l'oblit. No nom¨¦s ¨Ccom es veu en declaracions de familiars, gent propera i simples coneguts¨C s'ha assassinat un home jove i bo, amb talent i amb ganes de fer coses. ¡°Volia viatjar als Estats Units i ensenyar literatura catalana¡±, explica el seu amic Bennasar, ¡°aix¨ª aprendria angl¨¨s i exportaria la seva cultura, em deia¡±. Sin¨® que el motiu ¨¦s absurd i nimi, com sol passar massa vegades. Fins i tot per als assassins, ja que les penes de pres¨® van ser severes. I tot per una bicicleta. L'atzar, els daus bojos que alg¨² llan?a, ens mostren la vulnerabilitat de les nostres vides.

Hi ha un refrany mexic¨¤ que diu que per fer riure D¨¦u nom¨¦s li has d'explicar els teus plans. L'amargor per la p¨¨rdua de Salvador Iborra, poeta, nom¨¦s podrem endolcir-la recordant-lo i llegint els seus poemaris: Un llen?ol per embrutar, Les entranyes del foc, Els cossos oblidats i el relat negre Shakura. Salva havia manifestat a algun amic que havia comen?at a escriure una novel¡¤la.

Carlos Zan¨®n (Barcelona, 55 anys) ¨¦s escriptor. Autor de novel¡¤les com Taxi (Salamandra) i Carvalho. Problemes d'identitat (Grup62), el 2015 va guanyar el Dashiell Hammett de la Setmana Negra de Gij¨®n per Yo fui Johnny Thunders. ?s comissari de BCNegra.